dimecres, 15 de maig de 2019

Quan els cucs de seda assenyalaven l'arribada del bon temps


Quan anava a escola -això fa més de quaranta anys- la notícia de que algú de classe tenia cucs de seda era senyal que el bon temps havia arribat i que ja apuntava l'estiu. Aleshores era normal que algú o altre portés una caixa de sabates -Gorila, òbviament!-, amb la tapa plena de foradets fets amb el BIC o el llapis, plena de cucs més o menys grans envoltats de fulles de morera.  Aquella caixa es quedava a l'aula, per satisfacció de tots, i cada dia era focus d'atenció quan l'obríem per deixar-hi alguna fulla de morera que arrencàvem d'algun jardí públic o, més aventura, d'algun de privat.
Obrir la caixa sempre era un moment fascinant i anar veient l'evolució dels cucs fins a convertir-se en capolls com una pel·lícula. Recordo que a vegades algú havia pintat amb retolador algun d'aquells cuquets i així hi havia competència a veure quin seria el que faria abans el seu capoll.

Cap comentari:

Publica un comentari