dimarts, 15 de febrer de 2011

PFZ Tarragonès (4) -La trisella-

La vinyeta 21 Amades torna a identificar-la amb el joc de bales. Evidentment es tracta d'un dels molts jocs que secularment totes les cultures han inventat i que té per objectiu, llençar o introduir una bola, una moneda o qualsevol altre petit objecte en un forat o sèrie de forats.
De fet, si consultem el llibre Les Jeux et Plaisirs de l’enfance del francès Jacques Stella, veurem que ell l'anomena la fossette. Els gravats del llibre, reeditat el 2001, van acompanyats d’uns versos que donen una explicació del joc:

Llenar el hoyo central
He aquí su fin principal.
Una de maña y destreza
Pues siempre ocurrir pudiera
Que la bola no quisiera
Realizar esta proeza
En aquest sentit trobem diversos jocs que segueixen aquest criteri, com és el cas del joc de los "hoyetes" o planta de l'església -per la forma que ens recorda aquest tipus de construcció-. Aquest és un joc que encara avui es practica en algunes zones d'Aragó i Castella i que consisteix en intentar posar unes fitxes de ferro a l'interior d'uns forats numerats.
Si esteu interessats no us serà difícil comprar aquest joc a través d'empreses que comercilitzen jocs tradicionals (podeu consultar alguns d'aquests comerços al llistat del bloc).
Un joc molt més curiós i que s'ha conservat pràcticament com un fòssil és el de la trisella o joc de la bola.

El nom del joc li ve d'aquesta eina de camp, en forma de calaixó obert per davant i que enganxat a una bèstia de càrrega que l’arrossegava, servia per aplanar el terreny o, si calia, transportar petites quantitats de pedres. L'eina, un cop deixava d'utilitzar-se o es feia malbé, era reutilitzada com a objecte de joc, tot practicant-li un seguit de forats els quals es pintaven de dos colors.

Tal com podeu imaginar, esdevé un joc d'aposta en el qual els jugadors decideixen a quantes partides o punts van, o simplement si van a un color o a un altre. De fet, l'explicació més contundent la vaig aconseguir d'un testimoni d’excepció, la del ribarojà Agustí Agustí Cervelló, de 105 anys, que de jove havia jugat al joc de la trigella o de la bola, com ell l’anomenava. Em va confirmar que era un joc d’aposta en el qual dos jugadors s’apostaven quartos i va corroborar que per a jugar es tirava una bola des d’una distància de dos a tres metres. Si aquesta queia en un forat de color negre es guanyava, si queia en un forat roig, es perdia. A més, es podia jugar a un determinat nombre de tirades o bé, simplement, a una.

El joc va ser practicat fins al primer quart de segle passat, aproximadament, i progressivament va anar desapareixent de l'imaginari lúdic fins que a finals de la dècada dels noranta i gràcies a la recerca feta per l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó, es va poder inventariar el joc i reconstruir-ne un. Avui és conegut entre la població i s'ha donat a conèixer, també, en diferents trobades arreu de Catalunya.

Si voleu tenir més informació d'aquest joc podeu consultar l'article: PUBILL, Biel. La trisella o joc de la bola. Apunt d'un món lúdic quasi perdut (p. 185-195) dins a Misecel·lània del CERE, núm. 21. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada