dijous, 10 de febrer de 2011

III Jornada de Formació per a professorat d'EF

Dimecres 9 va tenir lloc al Complex Educatiu de Tarragona la III Jornada de Formació per al professorat d'educació física.
La jornada, organitzada pel Departament d'Ensenyament i el Consell Esportiu del Tarragonès, va ser un èxit de participació amb més d'un centenar de docents de la comarca que van compartir experiències i tallers i van poder repensar l'activitat docent a partir de la conferència de Joan Rius "Desenvolupament de les capacitats motrius bàsiques a l'ensenyament obligatori".
Vaig tenir el goig de dur a terme un dels tallers proposats, el de Jocs tradicionals a l'escola. En aquesta ocasió la idea que vaig voler transmetre és que des de l'àrea d'educació física tenim importants recursos que permeten vertebrar projectes interdisciplinars amb altres assignatures i en qualsevol nivell educatiu, des de preescolar fins a secundària.

Amb aquest objectiu vaig presentar un projecte que treballa l’educació física a partir de la coneguda Auca de jocs de la mainada recollida per Joan Amades, i que podeu consultar la feina feta des de l'institut de Flix tot clicant damunt.

LES AUQUES DE JOCS COM A RECURS
Gravadors espanyols anònims (del s.XVII fins avui)
A partir del 1670 a Espanya, i en particular a Catalunya i València, neix un dels gèneres literaris populars més emblemàtics: les auques –normalment fulls de 42 cm de llarg per 30,5 cm d’amplada que duen impresos quaranta vuit quadres distribuïts en vuit rengleres o files de sis vinyetes cadascuna, i que contenen una il·lustració que dóna sentit al motiu o tema de l’auca-.
S’han conservat nombroses impressions d’una mateixa auca de jocs la més antiga de les quals, segons l’estudiosa Ana Pelegrin (2006) l’hauria imprès Benet Marcé a València l’any 1674 amb el nom de Jochs d’infanteça. En aquesta auca es reprodueixen 48 jocs amb la particularitat que els protagonistes van nus, recordant els famosos putti o àngels italians.
Comparant aquests dibuixos amb els gravats que apareixen al llibre Juegos y pasatiempos de la infancia, de Claudinne Bouzonnet a partir dels dibuixos del seu oncle Jacques Stella (1657), no queda cap dubte que el nostre gravador anònim els va copiar de les il·lustracions de l’artista francès.


Primer dilema, doncs... què ensenyem? els jocs d'on? La reflexió ens hauria de dur a entendre que els jocs populars i tradicionals han evolucionat i evolucionen, i que ja al segle XVII hi havia una autèntica "autopista" de la informació a nivell europeu brutal.


Per a facilitar el treball amb les auques es poden consultar les següents:
  • Avui no resulta gens difícil trobar una còpia d’aquesta auca en una reedició del llibre Els jocs de la mainada, de Joan Amades (1947).
  • Los juegos de la infancia (núm. 64), impresa per Marés l’any 1857 a Madrid. És una altra auca de jocs, diferent a l’anterior, i que il·lustra a la perfecció els jocs i diversions dels nens i nenes de mitjans de segle XIX.
  • Los juegos de la infancia –segunda parte- (núm. 86) impresa el 1865 també per Marés.

Algunes activitats que podem treballar amb les auques...


  1. A què jugaven al segle...
  2. Treball de recerca, cadascú al seu nivell (diari de classe, vídeo, revista escolar, mural, bloc, power point...).
  3. Recull de fotografies familiars on els protagonistes estiguin jugant o presentin alguna joguina (mural, llibre...)
  4. Construcció d’alguna de les joguines amb material domèstic o de l’entorn
  5. Recull de jocs cantats
  6. Posar en pràctica els jocs (inventar noves formes de jugar-los)

Una auca és un recurs molt atractiu per als alumnes per la senzillesa de les il·lustracions i els breus rodolins que les acompanyen. Per aquestes característiques podem dir que les auques permeten vertebrar un interessant projecte de cicle o de centre amb multitud d’activitats. Vegem-ne algunes:

  • Decorar les aules i els passadissos amb auques de diferents temàtiques
  • Pintar les auques –els més petits poden pintar, sols, una vinyeta-, emprant diferents materials, tècniques o textures diverses (collage, mosaic, estampat, gravat damunt planxes d’estany o plaques de fang...)
  • Dissenyar l’auca de jocs actual, fent fotografies dels jocs d’avui
  • Retallar les vinyetes que serviran com a moneda d’aposta en els jocs
  • Podem fer jocs de memòria retallant dos auques iguals
  • Retallant les 48 vinyetes podrem fer jocs de loteria
  • Endevina quin joc sóc! –un exercici d’expressió i creativitat més complicat que suposa que els nens, en petits grups, exercitin la mímica, el gest, el moviment per a representar el joc de la vinyeta que els ha tocat
  • Practicar multitud de jocs populars com ara el flèndit, la porteta, la palmadeta, cara o creu, la ratlleta... –veure Els jocs tradicionals a l’aula, 2009-.

Els propers dies aniré fent algunes entrades on podreu visualitzar els jocs que vam poder fer en cadascun dels dos tallers de dues hores.

Fonts de consulta i altres recursos:

· AMADES, Joan. Auca dels jocs de la mainada. Editorial Alta Fulla, col·lecció “El pedrís”. Barcelona. 1984.
· PARLEBAS, Pierre. Jeux d’enfants et culture ludique a la renaissance (a la xarxa).
· PUBILL, Biel. Els jocs populars i tradicionals a través de les auques (p. 55 - 62) dins a GUIX, núm. 354, maig 2009. Editorial Graó.
· PUBILL, Biel. Una experiencia educativa interdisciplinaria a partir de las aleluyas, (p.7-15) dins a Revista Pedagógica de Educación Física ADAL, núm. 20 marzo 2010.
· PUBILL, Biel: Posem l’art en joc? Propostes per treballar els jocs populars i tradicionals a partir de la pintura i el gravat (p.51-57), dins a Comunicació educativa, núm. 23, Revista d’ensenyament de les Comarques Meridionals de Catalunya. Any XIX, URV, Tarragona. Maig 2010.
· STELLA, Jacques. Juegos y pasatiempos de la infancia. Edita José J. de Olañeta, Mallorca. 1990.
· AAVV. Els jocs tradicionals a l’aula. Exemple d’aplicació pràctica. Departament d’Educació i Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada