divendres, 11 de febrer de 2011

PFZ Tarragonès (2) -El joc de la bola-

Amades identifica aquest joc que apareix a la vinyeta 43 amb el nom de les bales, i dedica més d'una pàgina a parlar de l'origen d'aquest tipus de joc infantil abastament conegut per tots. Tanmateix les seves explicacions i la nostra experiència fan dubtar que el gravat que apareix a la il·lustració correspongui, realment, a qualsevol joc de bales, boles o canicas.

I certament que em va costar arribar a trobar de quin joc es tractava realment. El joc és conegut a diferents zones de l'oest penínsular com a joc de la bola, de l'aro o de la bola a l'aro.

Gràcies a un projecte etwining de resultes del qual vam dur a terme un intercanvi els cursos 2008/2009, vam tenir l'ocasió d'intercanviar jocs tradcionals amb una escola de Lousa, petita població a tocar de Coimbra. Els nois i noies portuguesos ens van ensenyar, entre d'altres, aquest curiós joc.


Es juga amb dues grans boles de fusta -si no en tenim podem utilitzar pilotes que pesin una mica-. Cal tenir un aro que clavarem a terra i a través del qual hi puguin passar les dues pilotes. Aquest aro té, en una part, unes marques que identifiquen la "porta d'entrada" per on haurà de passar la bola.

A la primera jugada es tira la bola des d'una distància d'uns 5 a 7 mestres -tot i que es pot acordar prèviament-. L'objectiu és passar la bola per l'interior de l'aro, cas que no s'aconsegueixi a la primera tirada aleshores el joc continua però a partir d'ara ja no es tira la bola amb la mà si no que s'ha de fer acompanyant-la amb una mena de pala.


El joc resulta distret i amè, donat que no sols hi intervé la punteria, també cal preveure els llançaments que farà el contrari i la posició que cal deixar la bola pròpia -cal recordar que la bola sempre ha d'entrar per la part correcta, la "porta d'entrada"-.

Si voleu saber més sobre aquest curiós joc podeu intentar localitzar un llibre escrit en portugués per Paulo Coelho de Araújo i Nuno Miguel Casaca anomenat O Jogo da Bola de Ara em Sao Miguel de Machede (Lousa, 2007).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada