Aquest és un bloc juganer.
Vol ser una eina que t'ajudi a trobar informació sobre el món dels jocs i les joguines. Un recurs senzill que t'apropi als records d'infantesa i que t'inviti a exclamar: Que carai! I per què no segueixo jugant?
Que tinguis bon joc!
El divendres 8 de març vaig tenir l’oportunitat de participar a la trobada anual de la ZER proposant tot un seguit de jocs per a tota la canalla. Va ser un matí molt agraït i divertit, molt ben acompanyat pels i les mestres de la ZER, però encara més per l’alegria, l’entusiasme i l’energia de tota la canalla d’aquests centres.
El lloc escollit, la placeta de Ca Don Joan, immillorable. Un lloc atractiu, recollit i ideal per a desplegar tot de jocs per als xiquets i xiquetes. Agraeixo molt i molt la invitació que en Miquel i la Paquita em van fer des de l’escola Les Eres, i desitjo que haguessin xalat tant com jo.
Aquí teniu una mostra d'alguns dels jocs que vam anar fent:
L'Aina Miró Tarragó, alumna de 2n de batxillerat de l'institut de Flix, acaba de presentar el seu treball de recerca: Ca Don Joan, una mirada diferent.
El treball presenta més de deu propostes d'activitats i jocs per a fer més atractiva, distesa, atenta i divertida la visita a aquesta singular casa pairal de Vinebre. Entre els jocs que ha proposat hi ha el clàssic joc de memòria utilitzant les imatges de finals del XIX que hi ha pintades a la sanefa d'una de les sales de la casa. Qui sap si aquesta iniciativa tindrà més projecció i des de l'ajuntament s'aposta per a fer que aquest joc es comercialitzi!
Acaba de publicar-se el número 29 de la miscel·lània del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) que enguany es dedica a la vila de Vinebre. Entre els articles d'aquesta població hi trobem el titulat: La part més lúdica de la festa major de Vinebre. En aquest faig un repàs a 75 anys de jocs, esports i divertiments propis de la Festa Major vinebrana a partir de l'estudi i anàlisi dels programes de festa. Mitjançant una taula es pot fer el seguiment de la dinàmica seguida pels programadors de la Festa i adonar-se de com ha evolucionat el model de festa alhora que ha sabut mantenir, intactes, alguns elements patrimonials ben singulars.
A continuació teniu el llistat d'articles que hi podeu trobar:
ARTICLES
DEDICATS A VINEBRE Sílvia VEÀ VILA. La
continuació de la recerca onomàstica després de la publicació de l’inventari.
Apunts a l’”Onomàstica de Vinebre”. 13 Biel PUBILL SOLER.La part més lúdica de la festa major de Vinebre. 21
Pere MUÑOZ HERNÁNDEZ. Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa. 43
Ventura CASTELLVELL DÍEZ. El fogatge de Vinebre de l’any 1515. De musulmans a
cristians. 59
HISTÒRIA
Ramon GIRONÈS BLANCH. Les primeres troballes del jaciment ibèric del Castellet
de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). 81
Jordi DURAN I SUÀREZ. El canonge de Montagut: de l’integrisme al feixisme. 113
Josep Maria MARGALEF GUIRIGOY. Lluís Català Pallejà: el germà poc conegut de
Neus Català. 121
Jordi GONZÁLEZ GARCIA. Artur Bladé i Alexandre Deulofe: Una amistat marcada per
l’exili. 147
HISTÒRIA DE L’ART Josep Antoni GINÉ BLADÉ. Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la
parròquia de Tivissa. 167
PATXETINS Josep Francesc MORAGREGA FONT. Joan R. Vinaixa Miró: mestre i historiador
de camp. 199
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Jaume SALVAT SALVAT. El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme
de Móra la Nova. 219
PATRIMONI RIBERENC Maria NARBÓN RIERA. Projecte de museïtzació dels espais dels forns de
ginebre de Riba-roja d’Ebre. 239
Adelina CASANOVA PUJOL. Estudi historicoarqueològic de l’antiga caserna de la
Colònia Química de Flix. 261
DOSSIER. LLIBRES EBRENCS: UNA
DENOMINACIÓ D’ORIGEN LITERÀRIA Josep Sebastià CID CATALÀ. L’Ebre, espai i àmbit literari. 271
Carles M. CASTELLÀ ESPUNY. La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs.
D’Arbó a Rojals. 287
Marià MARÍN TORNÉ. La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la
literatura de l’Ebre. 307
Laura FABREGAT AGUILÓ. Les noves veus de la narrativa ebrenca: el cas de Marta
Rojals i Joan Todó. 329
RECERCA JOVE Janina MARTÍ GARCIA. Desaparegut en combat. La batalla de l’Ebre. 347
Ariadna GRIFOLL LATORRE. El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències
lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar. 353
Pol CANDELA CATALÀ. Flix i el tennis. Un esport centenari. 359
Si esteu interessats en l'adquisició del llibre podeu posar-vos en contacte directament amb el CERE.
El joc del borinot és l'altre element lúdic que acompanya al joc de la corretja el dia de l'ermita, a Sant Miquel de Vinebre. A diferència de l'anterior aquest ha tingut èpoques que s'ha deixat de jugar, tanmateix de fa uns anys cap aquí alguns veterans no han dubtat en posar-se a jugar i a ensenyar el joc a tothom!
El joc, com el de la corretja, té un component violent que practicat en aquest context i en aquest escenari, davant una comunitat que coneix els jocs i els veu com a diversions, en comptes de crear conflicte uneix i referma els vincles d'amistat entre els participants.
En altres ocasions ja hem parlat del joc de la corretja de Vinebre com un exemple evident de ritual de pas de l'edat infantil a d'adult. Per a mi és tot un espectacle anar a l'ermita el dia de la festa i veure com tot va succeint, ordenadament, com una seqüència que es repeteix any rere any, sense que el guió estigui escrit però tothom coneix. Com ja he indicat a l'anterior entrada enguany hem estat espectadors d'un nou "ingredient" dins d'aquest guió, la participació dels nens i nenes jugant a la corretja. Segur que aquesta iniciativa servirà perquè, en el futur, els joves que es considerin apunt, passin a formar part de la rotllana dels grandots! I és que veure jugar als grans, als jovenots, és tot un
En el vídeo s'entén perfectament la dinàmica del joc. Una dinàmica i un joc que no es podrien entendre si els qui juguen no tinguessin una relació d'amistat i companyonia entre ells. Quan es posen a jugar saben tots ells a què s'exposen i tot i saber que probablement rebran alguna fuetada no dubten en formar la rotllana i encetar el joc.
Ja ho diuen que "els xiquets fan els què veuen fer als grans"! i potser és aquesta la forma més senzilla -i potser pràctica- d'aprendre i, en el joc que avui presentem, d'entrar en "societat"!
El cas és que en el marc de la Festa de Sant Miquel de Vinebre hi ha una activitat lúdica obligada a realitzar, i no sempre escrita en el programa, és el joc de la corretja. És un joc que està en l'imaginari col·lectiu i que hi juguen els jovenots -i els que no ho són tant!. El joc, com un ritual de pas, permet als participants ser protagonistes davant els ulls de la comunitat, és un moment diria que màgic on els veïns que han pujat en romiatge fins a l'ermita fan un gran cercle i mantenen una atenció especial mirant com evoluciona el joc.
Des de fa una pila d'anys els jugadors pràcticament no han canviat -si bé s'han anat fent grans-. Tothom coincidia que hi havia una mena de vuit entre aquests "jovenots" -de més de 30 anys!- i els joves que, antigament i per tradició ja haurien d'estar participant en el joc. Davant d'aquest fet enguany, per primer cop, s'ha organitzat el joc de la corretja també pels petits. És així que, acompanyats i orientats pels adults, en alguns casos pels pares que després jugaran, els han ensenyat la col·locació i disposició inicial del joc, i els han anat explicant la dinàmica.
El resultat ha estat del tot positiu! Els nens s'ho han passat d'allò més bé davant la mirada orgullosa dels adults, conscients que amb aquesta "estrena" s'assegura el manteniment i continuïtat d'un joc tan arrelat i ritualitzat com és el de la corretja.
El so llunyà de la campana de la petita ermita de Sant Miquel ens assenyala el camí. De lluny ningú pot imaginar l'ambient que s'amaga entre els pins i els grans xiprers que es veuen al peu de la muntanya, al marge esquerra de l'Ebre. Quan estem damunt veiem un "caos" organitzat de cotxes. El que ens preguntem és qui ha sabut col·locar tanta quantitat de cotxes en un lloc tan petit? i com sortiran? qui haurà fet el puzle!
Arribem a la placeta de l'ermita i el primer que hem de fer és protegir-nos dels raigs d'aigua d'alguna pistola o escopeta d'aigua que, en mans dels brivalls, mullen a tort i a dret!
I també de les pilotes que hi ha per tot arreu! Quina tradició més curiosa aquesta de donar, a tots els que en vulguin, una pilota de plàstic!!! La plaça n'és plena!
I com en tota festa tothom hi té alguna cosa a fer: els músics ben parapetats a l'ombra de l'entrada de l'ermita tocant jotes, sardanes, algun passo-doble... mentre la gent xerra, balla, fa rogatives a la imatge de Sant Miquel, o davall els pins menja el típic esmorzar de conill a la cassola i truita de carxofa...
Mentre, la canalla, a la seva... corrent, jugant, amagant-se, perseguint-se... els jocs són donats.
I entre aquest escenari a l'aire lliure destaca, sempre al mateix lloc, una paradeta de firaire plena d'unes joguines que, diria, no varien en el temps -sols varien els materials amb què estan fetes-. Així hi veiem ben arrenglerades nines, escopetes i pistoles d'aigua, arcs i fletxes, timbals... diries que és la imatge de les "kermesse" tan ben pintades per Pieter Bruegel o David Teniers entre d'altres!
