La Ivet ha fet una bona troballa, una "moñona" -joc de la rana a Colòmbia-. I amb un tres i no res l'ha tingut muntada!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La rana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La rana. Mostrar tots els missatges
dilluns, 16 de juny del 2025
divendres, 21 d’agost del 2020
Vetaina cap a Astorga
Vetaina ha continuat viatge per terres de Castella-Lleó dirigint-se des de Puebla de Sanabria cap a Astorga, per visitar el conegut Palau Episcopal, obra del reusenc Antoni Gaudí. Pel camí ha seguit trobant petites esglésies precioses entre paratges que semblen haver-se aturat en el pas del temps.
La carretera va passant per extenses zones de pi resiner que són aprofitades per a la indústria resinera que, en aquests moments, gaudeix d'una bona situació.
dimecres, 19 d’agost del 2020
Vetaina de Bragança cap a Puebla de Sanabria
Vetaina ha continuat el seu viatge passant per Bragança, on destaca la silueta del seu particular castell, i a redós dels carrerons que pugen cap a la fortalesa ha visitat el Museo Ibérico de la Máscar y del Traje. Un curiós museu, petit però molt ben presentat, que mostra variadíssimes formes de viure el Carnestoltes.
De la ciutat portuguesa ha fet cap a l'encisador Puebla de Sanabria.
Des del castell de los Condes de Benavente es té una fantàstica vista de 360º del voltant.
És un poble ideal per a fer de base i realitzar diverses sortides a poblets i paratges naturals de gran bellesa com el conegut llac de Sanabria o d'altres més petits com la Laguna de los peces y la de las Yeguas.
divendres, 28 de febrer del 2020
El joc del sapo a Argentina
A Argentina, per influència espanyola, tenen el joc del sapo -nosaltres el coneixem com a joc de la rana-. L'estructura i dinàmica del joc és la mateixa que el de la rana amb la diferència que el seu sapo és més gran i, sobretot, la particularitat que en els seus jocs, darrera del sapo, apareix una gran cara, amb la boca oberta. Aquest element és el que el fa característic.
El joc, tot i que es comercialitza, és difícil de trobar. A la ciutat de Buenos Aires n'hem trobat pistes entre els objectes que es venen a la Feria de San Telmo.
dimarts, 20 de febrer del 2018
Ens ha sortit rana!
Déu ni do el preu què va el bronze!!! Amb una de 198'30 € en teniu tres de 60... i el joc és el mateix!
dilluns, 18 de gener del 2016
Sant Antoni d'Ascó... dies i nits màgics!
Mai millor dit! Enguany la Festa de Sant Antoni d'Ascó (Festa Patrimonial d'Interès Nacional) ha estat envoltada d'esdeveniments i moments màgics. Un dels més espectaculars, possiblement, va ser la iniciativa dels majorals de fer una encesa de la foguera diferent. És així com a l'hora prevista va fer acte de presència a la plaça de l'església un enorme cavall, un enginy mecànic, muntat per una amazona que duia una torxa. El cavall va anar desplaçant-se lentament pel costat de la foguera fins que el clavari d’enguany, amb l’ajut d’una escala, va pujar a prendre el relleu de la torxa i, tot seguit, acompanyat de la resta de majorals, autoritats, hereus, pubilles i damisel·les van encendre la foguera que anunciava que la part més lúdica de la festa de Sant Antoni d’Ascó s’encetava.
Els actes lúdics més tradicionals de la festa són les corrides de cavalls, rucs i matxos que es programen durant els tres dies que dura la festa. Els dos primers dies, el divendres 15 i el dissabte 16 es van fer, com en els darrers anys, al circuit de la Fontxinxella, a l’entrada del poble venint de Camposines. Van ser corrides molt seguides pels espectadors que s’hi van aplegar. A les imatges veiem les de cavalls:
Tot seguit les de matxos:
I les de rucs:
Però no us penseu que sigui tan fàcil això de les corrides. Pujar ja és complicat, però aguantar-se pot ser un repte difícil d'aconseguir. No deixeu de veure les imatges d'aquest jove que mereix tots els nostres elogis davant els esforços per no caure!
El darrer dia de les festes, i des de fa una quinzena d'anys, s'ha recuperat un vell circuit urbà, el que durant moltes dècades del segle passat s’acabava al carrer dels Clots. El carrer, que avui està asfaltat, pateix una total transformació la matinada del diumenge. Les màquines i els camions treballen a un ritme frenètic per omplir, en poques hores, el carrer d’arena fina fent possible la metamorfosi. El carrer ja és preparat per a les corrides!
Però el programa de la festa encara reserva una bona sessió lúdica. Es tracta de la tarda del dissabte que, des de l'any 2000, es guarda per a recuperar jocs de plaça. Aquesta activitat, que és organitzada per l’associació cultural Lo Llaüt, s’inicia cap a les 16:30 i durant dues hores es proposa tot de jocs tradicionals –i no tant tradicionals- adreçats a tothom, grans i petits.
Enguany potser podríem parlar d’una de les edicions més lluïdes: molta participació de nens, joves i adults; xivarri i diversió entre els jovenots jugant a les birles on hi va haver moltíssima pugna; corrides de pedres de nois i noies; nous jocs com el de la rana –recordem que un bar de la població va tenir durant molts anys un joc d’aquest al seu establiment-, així com un joc de nova creació que hem batejat amb el nom de Enllaça la cua!
A continuació en teniu una mostra. Per començar, la tirada de birles que va aglutinar tota la jovenalla en un disputat concurs!!!
El caça fardatxo va tenir tiradors de totes les edats... i també mestres!
No podia faltar tampoc la corrida de cintes o de la forca, on hi van pujar també grans i petits.
Que també van participar a les corrides de pedres:
En aquest enllaç trobareu un vídeo de José Ramón Gracía de l'animada i competitiva corrida de pedres que van fer David Sans, David Morales, Edgar Pallejà i Biel Pubill.
La trencada de tupins va ser un dels jocs més esperats pels petits. En van trencar seixanta!
I per tancar la tarda de jocs, com sempre, una estirada de corda entre casats i solters, i casades i solteres!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
