dimecres, 28 de febrer del 2018

Reunió de l'AEJeST al Museu de Jocs Tradicionals de l'Almúnia de Doña Godina

 
El cap de setmana del 23 al 25 va tenir lloc a la localitat de la Almúnia de Doña Godina la reunió d'hivern de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (AEJeST) en la qual hi van participar els següents membres del Consell d'Administració:
  • Pere Lavega, president (INEFC de Lleida)
  • Guy Jaouen (Tir Ar Gouren, de Bretanya)
  • José Ángel Hoyos (Proyecto Educativo Madera de Ser)
  • Fernando Diestro (Federación Cántabra de Bolos)
  • Paolo Avigo (Assocciazione Giochi Antichi)
  • Celia Marcén (Universidad San Jorge)
  • Fabrizio Vierin (Federazione Italiana Giochi e Sport Tradizionali)
  • Biel Pubill (Associació cultural Lo Llaüt)
  • Carmen Fernández (Universidad de Zaragoza)
  • Fernando Maestro (Museo de Juegos Tradicionales de Campo)
La reunió es va celebrar en el recentment inaugurat a Centre d'investigació sobre els jocs i esports tradicionals "El Fuerte". A la inauguració de les jornades hi va ser present l'alcaldessa, Sra. Marta Gracia i el Primer tinent d'alcalde, el Sr. Juan José Moreno que ens acompanyà durant totes les sessions.
En les imatges superiors veiem un moment de l'acte inaugural on el president actual de l'AEJeST, Sr. Pere Lavega, junt amb el president sortint, Sr. Guy Jaouen fan entrega d'unes publicacions i una placa commemorativa al consistori en senyal d'agraïment a la recepció d'aquesta reunió d'hivern. 
Durant les sessions de treball es van tractar nombrosos temes relacionats amb l'associació. Cal tenir en compte que aquesta reunió era la primera que, físicament, celebrava la nova Junta després de ser escollida a Mallorca el passat mes d'octubre. 
Entre els temes tractats destaca la signatura del conveni entre La Almúnia i l'AEJeST per tal que El Fuerte sigui la seu administrativa de l'associació europea, la reflexió sobre la participació a diferents Projectes Europeus, la dinamització de la web de l'AEJeST i l'ús d'altres xarxes socials, l'admissió de nous membres a l'associació, la redacció i edició del proper Butlletí de l'associació, reflexions sobre el Reglament de Règim Intern que s'ha d'anar posant al dia... 
La trobada va ser una excusa ideal per a conèixer de primera mà "El Fuerte", veure les seves magnífiques instal·lacions i gaudir del guiatge i les explicacions del seu artífex, en Fernando Maestro -director d'un altre museu de jocs tradicionals, el de Campo-. 
El Museu i Centre d'investigació es troba al c/ El Fuerte s/n, i ocupa un edifici emblemàtic per a la població de La Almunia. Es tracta de l'antic convent de San Lorenzo que amb la desamortització quedà abandonat i després de diverses vicissituds fou recuperat com espai d'usos culturals de la població fins que fa pocs mesos va obrir-se com un espai estable que exposa jocs i objectes de joc i esports tradicionals de l'extensa col·lecció de Maestro.

L'espai museïtzat és ampli, agradable i atractiu de per sí, però l'exposició de peces i el discurs museístic que l'acompanya dóna un plus al conjunt, agermanant-se a la perfecció patrimoni arquitectònic amb patrimoni lúdic.
Tota la nau central presenta separacions obertes que permeten mostrar diferents famílies de jocs i esports de forma diàfana, sense que es tingui sensació d'espais tancats ni estancs, donant sempre la idea que el joc i l'esport tradicional és obert a la pràctica de tothom.
Les capelletes laterals de l'antiga església també mostren material expositiu, iniciant-se el recorregut amb una reflexió que ens vol fer adonar que "el món és com una baldufa", tot gira i tots som part d'aquest món que si en alguna cosa ens uneix és a través del joc, de la pràctica lúdica.
El món infantil, el de les joguinetes fetes pels propis nens i nenes, és ben present als primers àmbits de la mostra, per donar pas a l'espai destinat al món dels jocs de llançament on les birles i les diverses modalitats prenen tot el seu protagonisme.  
Més endavant trobem moltes altres varietats de jocs d'arreu, com ara el conegut joc de la rana, jocs de pilota, jocs de força, d'habilitat, jocs relacionats amb les feines, jocs amb animals...

I per últim, destacar un dels recursos més ben treballats i aconseguits del museu: el tractament virtual del conegut quadre "Jocs d'infants" (1560) de Pieter Bruegel. Aquest quadre s'ha "retallat" emprant programes tecnològics donant lloc a un sorprenent muntatge interactiu on l'usuari pot resseguir l'esmentat quadre, mirant amb lupa cadascun dels jocs presents i podent descobrir fins al darrer detall més insignificant. És realment un producte diferent i molt atractiu que dóna personalitat al museu. 

dimarts, 27 de febrer del 2018

Catalogats més de 160 jocs de tauler


El diari La Voz de Galícia es fa ressò de la catalogació de més de 160 jocs de tauler gravats a les pedres de diferents indrets i monuments de la ciutat. Aquests petròglifs, la majoria corresponents al nostre "marro, pixo, cago" o tres en ratlla i que ells anomenen "pai, fillo, nai", el trobem en esglaons, peus de creus de terme, lloses del carrer. 
Podeu llegir tot l'article i veure imatges en aquest enllaç.

dilluns, 26 de febrer del 2018

La pràctica de la fona a les aules

A l'institut Ramon Llull de Palma de Mallorca, i dins del projecte d'intercanvi "A tir de fona" , que fan amb l'institut Flix, proposen practicar la punteria amb la fona. En aquesta ocasió és el professor d'educació física d'aquell institut, en Xisco Amengual qui apunta un seguit de passos per a la pràctica:

Pràctica: 
  • Per fer la pràctica he penjat una xarxa a un dels extrems del gimnàs i hi he enganxat 3 quadrats, que serveixen de dianes, per a la iniciació. 
  • Amb la meitat del grup (unes 15 persones) feim 3 grupets i cadascú llança sempre a la seva diana. 
  • Tenen 3 fones per grup, que se les van passant entre ells per realitzar els llançaments. 
  • Començam les pràctiques a una distància curteta (uns 4 metres) i amb els dies l'anam allargant. 
  • Dins una bossa grossa hi ha moltes pilotes de tennis i d'allà les agafen, deixant en terra les que queden a prop de la xarxa, per evitar riscos i pilotades perilloses (cara, ulls, etc.). Quan s'acaben els projectils de dins la bossa deixam de llançar i tothom ajuda a replegar i continuam fent punteria...
Metodologia:
El procès que normalment jo seguesc és el següent: 
  • Explicació de com s'agafa la fona i de la posició de llançament, és a dir, cama contrària davant. 
  • Exercici de volteig de la fona (sense projectil), per tal de familiaritzar-se amb el material i el moviment. 
  • Exercici de llançament, ja amb la pilota.
L'estil que jo utilitz i enseny al meu alumnat és l'horitzontal o helicòpter (per damunt el cap). Recoman fer només 3, 4 o 5 voltes amb la fona i acte seguit realitzar el llançament.
Material:
Es poden fer fàcilment les fones, per això s’ha de menester 9 metres de corda (de pita, normalment). Si teniu interès en fer-vos-les podeu consultar el llibre de Xisco Amengual Rigó “Els esports i els jocs populars tradicionals de les Illes Balears”, d’Edicions Documenta Balear.
Que tengueu una bona pràctica!

Castells amb essència tarragonina a Sydney!

Aquest diumenge el Diari de Tarragona es feia ressò de la presència d'un seguit de tarragonins a Sydney. Això no seria notícia sinó fos perquè aquests joves dels quals fa referència són membres de la jove colla castellera Kangaroos-Castellers de Sydney.  
Podreu llegir tot l'article en aquest enllaç.

dissabte, 24 de febrer del 2018

El juego como estrategia didáctica

El juego como estrategia didáctica és una publicació de l'editorial GRAÓ, inclosa dins la col·lecció Claaves para la Innovación Educativa. Es tracta d'una compilació d'articles de diferents especialistes i estudiosos del joc que van anar publicant-se en les revistes de l'editorial i que, per l'interès i tractament pedagògic que oferien es van recollir en aquesta publicació.
AUTORS
Pubill Soler, Biel/ Soler Gordils, M. Pilar / Bañeres Codina, Domènec / Marrón Gaite, Mª Jesús / Bishop, Alan J. / Ortí Ferreres, Joan / Comas i Coma, Oriol / Garzón Pérez, Michi / Vida Mombiela, Tere / Cardona Pera, Claustre / Garaigordobil Landazábal, Maite / Ruiz de Velasco Galvez, Ángeles / Hernàndez Morlans, Teres.

divendres, 23 de febrer del 2018

Vetaina a Paestum!

Paestum és d'aquells jaciments arqueològics que queden una mica a desamà dels itineraris turístics convencionals i que, si bé no es troba lluny de Pompeia o Nàpols -un centenar de quilòmetres-, sí que s'hi ha d'anar expressament a menys que vulguem fer un viatge cap al sud de la bota o aprofitar per veure l'anomenada Costa Amalfitana. 
Però l'esforç o la previsió d'anar-hi val molt i molt la pena. El jaciment arqueològic es troba prop del mar, en una gran planura neta de vegetació on s'intueix perfectament la distribució dels diferents grans edificis (amfiteatre, fòrum, termes, piscina, vies principals, barris...) i d'on destaquen, òbviament, els tres grans temples que es conserven magníficament.
En aquest enllaç podeu veure el plànol del jaciment.
En aquestes imatges hem vist el temple d'Atena, construït cap el 500 aC. Fixem-nos en el detall de les columnes acanalades amb el característic capitell dòric i el coixí que aguanta els grans blocs arquitravats.
Continuant la caminada en direcció sud ràpidament es visualitza una gran via perfectament empedrada amb grans blocs i, com en el cas de Pompeia, es veuen algunes fonts i intuïm conduccions d'aigua. Algunes d'aquestes molt clares a l'alçada de la curiosa i grandíssima piscina que trobem ocupant una extensa àrea de la superfície excavada.

Deixant la piscina a l'esquerra i seguint la via empedrada veiem l'edific de les termes, també a l'esquerra i més endavant, al mateix costat, s'aixeca el temple més majestuós, el més gran del jaciment. És l'anomenat Temple de Neptú.
Aquest mostra perfectament la forma del frontó i s'hi veu el fris, amb les mètopes -on hi hauria els relleus que explicarien la història de la divinitat- i els tríglifs. Es molt agradable passejar per l'exterior però encara més emocionant poder pujar i entrar als temples on es pot observar perfectament l'espai que ocupava la pronaos i la naos.
I encara queda un altre temple, el més antic de la zona arqueològica de Paestum, és el conegut Temple de Hera, construït cap el 560 aC. També es troba amb bones condicions, es pot entrar a l'interior tot i que no s'aprecia tan bé com en l'anterior les diferents parts.
Entre la resta de construccions exteriors cal destacar la curiosa forma de l'"Ekklesiasterion", recinte circular, amb graderies, que seria el lloc de trobada per a debatre els afers polítics i administratius de la població.
Però Paestum encara guarda una especial sorpresa, és el seu museu. Es tracta d'una construcció àmplia i molt il·luminada que es troba a tocar de l'entrada al recinte arqueològic. Aquí hi trobarem moltes vitrines que recullen materials trobats al jaciment, principalment ceràmics, molts d'ells exvots amb figures d'animals i de persones, o curiosament aquestes peces de "fireta":
També hi trobem els tradicionals pidos o tabes -algunes foradades-, restes de flautes d'os, fíbules... i boles de fang.

És curiosa la il·lustració que apareix en un Kylix trobat en una tomba del voltant del 380 aC. A la imatge hi veiem una mena de sàtir -a jutjar de la coa que porta- que juga amb una pilota. 
I també es fa mirar una vitrina que acull un grapat de glans de ceràmica -projectils per a fones-.
El punt culminant del museu és la sala on es mostra la famosíssima tomba del Tuffatore. Sense ser espectacular la tomba sí que ho són els dibuixos amb què està decorada. Aquests es poden veure i repassar tranquil·lament gràcies també a uns audiovisuals que mostren al detall la manera com es van fer les pintures.
Tal com es mostra en aquesta imatge superior la tomba estava totalment pintada per l'interior i mostra diferents escenes que hem d'intuir de la vida quotidiana. Entre aquestes destaca la famosa pintura dels joves bevent i, sembla, practicant el joc de kottabos.
I a la tapa hi trobem la imatge identificativa del museu i també, a banda dels temples, de Paestum. És la imatge del jove que es tira a l'aigua de cap. Una imatge i unes pintures per recrear-s'hi una llarga estona!
Entre la resta de pintures d'altres tombes no us serà difícil trobar algunes referències a proves atlètiques com ara la lluita: