Jocs en temps dels moriscs a Ascó

La setzena edició de Joc a joc de plaça a plaça, dedicada enguany als Jocs en temps dels moriscs, va acabar amb una divertida estirada de corda dels participants.

L'alumnat de 5è i 6è de primària de l'escola Sant Miquel d'Ascó van ser els protagonistes, un any més, d'aquesta iniciativa iniciada per l'associació cultural Lo Llaüt ara ja fa setze anys i que des d'un primer moment ha comptat amb la complicitat dels mestres de l'escola, i amb la col·laboració i ajut inestimable dels nois i noies que cursen 1r d'ESO de l'Institut de Flix que fan de monitors i dinamitzen els jocs. 

Puntuals a la cita es va iniciar el recorregut pels carrers i places del nucli antic d'Ascó sortint des del Pla de l'Església. En cada joc els 26 alumnes anaven organitzant-se en grups més grans o més petits, depenent de l'activitat proposada. La primera d'aquestes va ser una curiosa cursa -la cursa de la canya o "cavallets de canya"- des de Ca Estisora fins a la baixada del Carrer Baijunca.

A la baixada de Baijunca vam establir dos zones de joc. En una vam posar a prova la nostra habilitat fent rodar les rebellugues i saltant a la corda.

A l'altra zona vam practicar un joc ben antic anomenat joca, i que ens pot recordar l'hoquei actual. Tanmateix antigament el joc es duia a terme en carrers, esplanades o camps d'herba ben extensos.

D'aquests racons vam passar a l'atractiva zona de Cal Cavallé. L'espai és ideal per a escenificar qualsevol acció ambientada a l'època morisca. Aquí l'alumnat que va a l'institut a Flix va tenir feina per tal d'explicar ràpidament els jocs. Entre els molts jocs de taula practicats en aquells temps vam escollir el de l'alquerc donat que té similituds a les dames i que és fàcil d'entendre.

Simultàniament altres xiquets i xiquetes jugaven als voltants del casalici. Aquí van practicar dos jocs de punteria. D'una banda el flèndit de patacons:

I per altra una mena de joc de punteria similar a les birles però, en aquest cas, s'utilitza material de l'entorn natural com és troncs de pi o fusta d'alzina. 

Val a dir que amb aquests jocs l'alumnat ja va començar a jugar-se els patacons que, prèviament i a l'escola, havien tingut cura de preparar. Enguany ens van sorprendre un grupet de nenes que mostraven orgulloses la seva caixa metàl·lica plena de patacons. Tot un tresor!!!!

Amb aquests patacons, entre d'altres, també es pot jugar a la porteta.

Vam escollir el perxe de Cal Cavallé per a jugar a la "canalera o la pendent". Realment a l'època dels moriscs no podem saber si jugaven amb una canalera però sí que és cert que el joc de la pendent, deixant anar nous, era practicat ja en època de l'antiga Roma.

A la zona enjardinada es va jugar a la planta de l'església i al tupí de nous.

I per fi, van poder practicar el tir amb arc!

Joc a joc de plaça a plaça: els jocs dels moriscs

Ja són catorze els anys que Lo Llaüt, l’escola Sant Miquel d’Ascó i l’institut de Flix organitzem el Joc a joc de plaça a plaça. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu de recuperar els jocs tradicionals i populars fora de l’àmbit escolar, duent-los a la pràctica en els llocs on tradicionalment es jugaven, això és, carrers i places dels pobles i ciutats.

L’escenari era clar: jugar pels racons de la vila closa d’Ascó. Durant els primers anys vam seguir un model basat en recórrer diferents places del poble on l’alumnat de cicle superior de l’escola anava trobant diversos jocs populars que eren dinamitzats per joves monitors de l’institut. Efectivament, els alumnes de 1r d’ESO eren els escollits per a fer aquesta tasca, i els engrescava i il·lusionava poder-la fer doncs es convertien, per unes hores, en mestres de jocs dels seus companys de cursos anteriors. Els canvis d’horari que tant a l’ESO com a primària hi ha hagut en aquests darrers anys ha obligat a repensar aquesta fórmula, i des de fa dos anys no fem recorreguts d’un lloc a un altre sinó que organitzem els jocs en llocs emblemàtics del poble, com és el cas d’enguany que s’ha realitzat a l’interior i els espais que envolten cal Cavallé. 

A banda d’aquest canvi organitzatiu des del 2011 proposem dues temàtiques. Per un costat la dels jocs populars, vertebrats a partir de la recerca en fonts orals i gràfiques de la població i en reculls com els de Joan Amades, i per altre amb la proposta de conèixer i posar en pràctica els jocs i diversions de l’època dels moriscs. Així, un curs realitzem els jocs populars i al següent els dels moriscs, amb la qual cosa l’alumnat de cicle superior no repeteix els jocs.

El motiu pel qual en el seu moment vam proposar els jocs dels moriscs no és altre que reivindicar la història d’Ascó. No hem d’oblidar que durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-. 

El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.

Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant. Amb el Joc a joc el què fem, precisament, és tornar a recuperar el xivarri, la gatzara, la banda sonora que produeix el joc als carrers d’Ascó.

Per començar, i sortint del Pla de l’Església, ens adrecem pel carrer Major per fer una primera competició, la divertida cursa de cames lligades.

Baixant pel carrer Baijunca trobem carrerons ideals per a posar en pràctica el joc de la xoca. Aquest joc el trobem representat en un relleu decoratiu del cadirat de la catedral de Barcelona, i en trobem moltes referències arreu de la península. Podríem dir que és l’avantpassat del què avui coneixem com a hoquei.

En arribar a Cal Cavallé organitzem tot l’alumnat en petits grups que duran a terme diversos jocs pels voltants de l’edifici, sempre acompanyats per un monitor de l’institut. La façana de la casa pairal és el lloc perfecte per a escenificar un concurs de punteria amb arcs i fletxes casolanes.

L’interior de l’edifici, al qual hi tenim accés gràcies a la col·laboració de la regidoria de cultura de l’ajuntament d’Ascó, esdevé un lloc màgic on mostrar diferents jocs de tauler de l’època com ara el marro, pixo, cago, l’alquerc o el molí de nou.

A l’exterior, a la plaça que dóna a l’Ebre, hi duem a terme diversos jocs com la taula de l’església o el de la trisella –recordem que aquest joc el va recuperar l’associació cultural Lo Llaüt el 2000 i, des d’aleshores pren protagonisme en les diverses festes populars de la població-.

D’altres jocs proposats són els que ja vam heretar d’època romana, molts d’ells amb les nous com objectes de joc. Hem de recordar que aquest fruit era, fa més de 2.000 anys, peça de joc alhora que moneda d’aposta en la cultura infantil, i que els nens i nenes duien bosses amb nous per a les diverses pràctiques.

Entre aquests jocs proposem una adaptació del joc de la teula, aquest cop utilitzant una canalera de ceràmica.

Un altre joc és el del tupí. L’objectiu no és altre que mirar d’encertar amb les nous dins del recipient. No cal dir que els nens i nenes juguen apostant patacons –moneda infantil emprada fins fa no tantes dècades pels nostres avis-.

En aquesta edició també hem presentat un joc nou. És una versió semblant al joc de birles que es practica en alguns indrets del nord d’Itàlia. Recordem també que les birles va ser una pràctica introduïda pels legionaris romans els quals, en les seves estones de lleure, hi jugaven alhora que exercitaven la punteria. 

En aquest cas l’objectiu del joc és fer caure, únicament, el tronc que hi ha al mig dels altres dos. Un exercici d’habilitat i molta punteria!

Encara tenim temps perquè una companya de 3r d'ESO ens ensenyi com es juga als pidos -tabes-:

I per fi, per acabar la tarda de jocs, què millor que una divertida i sempre competitiva estirada de corda on tots, nens i nenes de l’escola com monitors i mestres, s’hi apunten!

Els jocs en temps dels moriscs

 A què jugaven els nens i les nenes en temps dels moriscs? Aquest va ser el fil conductor a través del qual l’alumnat de cicle superior de l’escola Sant Miquel d’Ascó va anar descobrint els jocs, les joguines i les diversions que hi havia ara fa poc més de quatre cent anys.

L’Associació cultural Lo Llaüt, d’Ascó, ha organitzat aquesta onzena edició de Joc a joc de plaça a plaça que, enguany, ha tractat la temàtica històrica del joc.
El divendres 24 els xiquets de l’escola esperaven amb anhel conèixer aquells jocs d’abans. Es van reunir al pla de l’església i a partir de les tres de la tarda i durant més de dues hores van anar passant per carrers, perxes i places de la població practicant jocs de l’època. Així, van recrear com deurien jugar a llençar fletxes, van fer una tirada de birles, van aprendre a jugar a la xoca (una mena de joc d’hoquei), van apostar patacons tot jugant al flèndit, els van ensenyar una de les nombroses maneres de jugar a pídols, van saltar a corda i al carrer de la Mola van fer punteria amb diversos jocs amb nous, com ara la ratlleta, el tupí o la teula per, finalment, acabar a l’antic Hospital on diversos joves de la població van ensenyar-los jocs de tauler com ara el marro, pixo, cago; assetjats; el molí de nou o l’alquerc.

Congrés internacional Els jocs en la història

Data: 18 i 19 de maig de 2012  

Casal Cultural de Móra la Nova i Casal Municipal d'Ascó

Aquest congrés és la cloenda del programa Els Jocs en la Història. 2008-2012, un cicle de quatre jornades d’estudi que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:

           2008. Les societats a través del joc.

           2009. Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa.
            2010. Cultura material i immaterial en el joc.
           2011. Els jocs i la interculturalitat.
Amb aquest cicle s’ha donat a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers, s’ha creat un espai d’interrelació entre entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals i a través de la publicació anual de les actes i s’ha publicat una col·lecció monogràfica sobre el tema.

OBJECTIUS: 

. Oferir una visió ampliada, des de diferents àrees del coneixement, del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors.

. Donar a conèixer tant les característiques singulars que particularitzen els jocs populars i tradicionals, com experiències i exemples de bones pràctiques dutes a terme amb aquests jocs en l’àmbit del lleure i de l’educació. 

. Possibilitar l’anàlisi de les potencialitats del joc tradicional com a dinamitzador, no sols d’activitats culturals, sinó també del desenvolupament econòmic d’un territori.

. Facilitar la creació d’un fòrum internacional aglutinador d’investigadors, docents, empreses i institucions que treballen en el coneixement i la recerca del món del jocs tradicionals en diferents etapes de la història i en l’actualitat.

PROGRAMA 

Divendres 18 de maig

Casal Cultural de Móra la Nova   

9.30 h - Rebuda i lliurament de crèdits als participants. 
10.00 h - Conferència marc: “L’Association Européene des jeux et Sport

    Traditionnels, réseau européen des jeux et sports traditionnels - Expériences et

    perspectives pour une voie alternative, entre sport et culture”, a càrrec de Guy

   JAOUEN, investigador, president de l'AEJST i de l'ITSGA 

10.45 h - Acte inaugural

11.10 h - Pausa –cafè 

11.35 h - Trasllat en autobús a Móra d’Ebre i recorregut pels espais on es desenvolupa el Tradijoc VIII trobada de Jocs Tradicionals i populars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

12.45 h - Tornada en autobús al Casal Cultural de Móra la Nova

Àmbit 1: Els jocs en el segle XXI : noves tecnologies i ensenyament

Modera: Pere LAVEGA. INEFC Lleida.

13.00 h - Taula rodona, amb les intervencions de:

- Xavier SUÑÉ. CRP del Tarragonès

- Narcís PARÉS. UPF

- Inma MARÍN. Marinva, Ludomecum. URL 

13.45h – Debat

14.15h.- Dinar

16.15 h- Trasllat en autobús a Ascó al Casal Municipal (Rambla Catalunya)

16.30 h - Presentació de comunicacions de l’àmbit 1

18.00 h - Debat

18.30 h - Roda de presentacions de publicacions recents sobre jocs.

Presentació de les actes de la Jornada Els Jocs i la Interculturalitat. (Berga, 2011), a càrrec de l’IRM.

19.00 h – Itinerari pràctic “El patrimoni de joc a joc: Els jocs en temps dels moriscos a Ascó”, a càrrec de l’Associació Lo Llaüt d’Ascó i l’Institut de Flix. 
20.30h. Visita a l’exposició “Joguines trencades” de M. Angel Juan, a l’Ajuntament d’Ascó. 

21.00 h - Sopar fred per als participants.

22.00h. actuació: Orchestra Fireluche en concert Joguines, instruments i objectes en moviment al Casal Municipal

23.00 h – Tornada en autobús a Móra la Nova /Tarragona

Dissabte 19 de maig
Casal Cultural de Móra la Nova

Àmbit 2:  Jocs, comunitat, festa, turisme i ensenyament no formal.
Modera: Carme QUERALT. Museu de les Terres de l’Ebre

10.00 h - Ponència: “Europa Ludi, el concurs internacional de creadors de jocs de la fira Jugar x Jugar”, a càrrec d’Andrea CANELO. Ajuntament de Granollers.

10.30 h - Presentació de comunicacions

11.15 h - Pausa cafè

11.45 h - Presentació de comunicacions

12.30 h - Debat

13.30 h - Visita a les exposicions, mostres de pòsters i tallers pràctics al recinte firal de Móra la Nova      

14.30 h - Dinar

Àmbit 3: Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial

Modera: Joan ORTÍ. UJI i Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona

16.30 h – Ponència: "Col·leccionar emocions, difondre patrimoni. Els col·leccionistes i els museus dels jocs i dels joguets públics i privats a Catalunya", a càrrec de M. Carme QUERALT. Museu de les Terres de l’Ebre.

17.00 h- Presentació de l’audiovisual Joguines tradicionals amb elements naturals i/o reciclats a Móra la Nova.

17.15 h - Presentació de comunicacions

18.30 h – Debat

Àmbit 4: Comunicacions de temàtica lliure

Modera: Biel PUBILL. Institut de Flix i Associació Cultural Lo Llaüt i CERE

18.50 h - Presentació de comunicacions

20.20 h – Debat

RECONEIXEMENT DE CRÈDITS I ACTIVITATS FORMATIVES

• Activitat reconeguda dins del Pla Formatiu de Zona del Departament d’Ensenyament.
• Activitat reconeguda per l’Escola Catalana de l’Esplai. Tortosa.
• Activitat reconeguda com a Seminari Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i ensenyament per als estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV (divendres 18 maig).
• Reconeixement de 2 crèdits acadèmics per la Universitat de Lleida.

Assistència al 80% de les activitats. Lliurament a l’organització (elena@irmu.org) d'una memòria d’un dels temes tractats en el congrés (de 2 a 5 fulls) durant el mes de maig de 2012.

PUBLICACIÓ D’ACTES

Està previst que les ponències, les comunicacions i les comunicacions-pòster aprovades pel comitè científic organitzador siguin recollides en una publicació.

Activitats complementàries:

• VIII Tradijoc de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta;
• mostra de comunicacions-pòster
• mostra d’audiovisuals;
• exposicions sobre jocs;
• tallers pràctics de jocs i esports;
• Mercat del joc tradicional

…………………………………………………………………………………………….

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ també la trobareu a http://www.sre.urv.cat/irmu/jocs2012
Data límit d’inscripció: 10 de maig de 2012

..............................................................................................................................

SECRETARIA DE LES JORNADES

Institut Ramon Muntaner
Mas de la Coixa

Rotonda Eix de l’Ebre. N-420, s/n 43770 Móra la Nova

Tel. 977 401757 / Fax. 977 414053 / elena@irmu.org

ORGANITZEN

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Institut Ramon Muntaner
Ajuntament de Móra la Nova
Ajuntament d’Ascó

COL·LABOREN

Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó        
Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals
Associacions i entitats culturals de Móra la Nova                     
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana                                  
Diputació de Tarragona
Escola Catalana de l’Esplai de Tortosa
Fundació Mossèn Víctor Sallent de Berga
Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània. URV
INEFC Lleida
Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova
Museu de les Terres de l’Ebre
Pla Català d’Esport a l’Escola Terres de l’Ebre
Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre
Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre
Tradijoc. VIII Trobada de Jocs Tradicionals i Populars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
URV Campus Terres de l’Ebre

COMITÈ CIENTÍFIC ORGANITZADOR

Carles Barrull, Institut Ramon Muntaner; Roger Costa, Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Elena Espuny, Institut Ramon Muntaner; Francesc Ferré, Serveis Territorials de Cultura Terres de l’Ebre; Angelines Gironès, Ajuntament d’Ascó; Mireia Grangé, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre;

M. Carme Jiménez, Institut Ramon Muntaner; Pere Lavega, INEFC de Lleida; Cristina Lasala, Ajuntament de Móra la Nova; Inmaculada Obiol, Serveis Territorials d’Ensenyament de les Terres de l’Ebre; Joan Ortí, Universitat Jaume I; Àngels Pérez, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre; Josep M. Pons, Universitat Rovira i Virgili – ISOCAC; Biel Pubill, Associació Cultural Lo Llaüt; M. Carme Queralt, Museu de les Terres de l’Ebre.

Visita al patrimoni arquitectònic i lúdic d'Ascó

El passat 11 d’abril els alumnes de 4t de primària de l’escola Enric Grau Fontserè de Flix van visitar la població d’Ascó. Lluny de les tradicionals visites guiades, que molt sovint resulten carregoses i avorrides a l’alumnat, en aquesta ocasió des de l’associació cultural Lo Llaüt es va proposar un recorregut per la vila closa que va compaginar el discurs històric amb la mostra i pràctica de jocs populars des de l’època medieval fins al temps dels moriscs.

L’itinerari el van iniciar al Perxe de ca Pere Sans, una de les entrades al nucli antic de la població. Josep M. Raduà, mestre de l’escola i membre de Lo Llaüt feia els comentaris històrics i assenyalava indrets arquitectònics destacats. Per la nostra banda complementàvem la informació mostrant zones i espais de joc del poble com ara els trinquets o el Pla de l’Església on avui tenen lloc, per Sant Antoni, nombrosos jocs tradicionals.

Com deia el recorregut es va iniciar a ca Pere Sans (recordem que adossat a l’edifici hi havia, a finals del XIX, un trinquet). Es va destacar l’antic Hospital i es va continuar fins al pla de l’Església des d’on es van fer referències a les restes del castell templer.

Tot seguit vam fer una aturada a ca Estisora. L’Angelines Gironès, propietària de la magnífica torre que donava accés a la zona habitada pels moriscs als segles XVI i principis del XVII, va obrir les seves portes i ens va mostrar com era un construcció típica d’aleshores. A l’interior ens va ensenyar com es jugava a pidos (tabes), i els nens i nenes de l’escola van quedar bocabadats amb l’habilitat que tenen alguns jugadors manipulant  aquests ossets.

Vam continuar cap al carrer Baijunga on van poder jugar al tradicional joc de la xarranca i van descobrir la xoca, antic joc que ens recorda l’hoquei i que era molt conegut i popular a l’edat mitjana, de la qual cosa en dóna fe el fet que apareguin il·lustracions en llibres o relleus i decoracions en diferents indrets, com per exemple en un dels cadirats de la catedral de Barcelona.

Vam seguir pel carrer Major, entrant a les voltes i sitges –antic mercat- i després de fer referència a la pedra clau de l’antic ajuntament, on apareix l’any de l’expulsió dels moriscs (1610) ens vam endinsar pels carrerons més pintorescs de la població, sovint resguardats pels característics perxes. Protegits davall d’aquests elements arquitectònics van jugar al flèndit, van veure les habilitats que tenen alguns nois en fer rodar la rebelluga i vam jugar a saltar a corda.

Els carrers costeruts ens van dur fins a la vora del castell des d’on vam anar baixant en ziga-zaga pel curiós carrer Sequerets –antic fossar- fins anar a fer la volta pel cuidat carrer de la Mola. Aquí els xiquets i xiquetes van fer diversos jocs amb nous com ara encertar al tupí, la ratlleta i el corriol o la teula -a l’època medieval era habitual jugar amb fruits secs com nous o avellanes, entre d’altres, quan no es disposaven de boles de fang o pedra-.

Després d’abocar-nos al balcó de l’Ebre i veure l’extensió de les Illes, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i la serra de Montsant, el recorregut ens va portar a visitar cal Cavaller on vam jugar a la gallina cega.

Les dues hores llargues de la visita es van fer curtes i ens van quedar molts jocs per ensenyar (jocs de tauler com ara el marro, pixo, cago i l’alquerc, la trisella, la corrida de pedres...). Vam constatar, però, que descobrir el poble des d’una doble vessant, històrico-lúdica, permet als nens i nenes fer un recorregut amè i distès, no exempt de sorpresa en veure jocs que desconeixien i molt motivador en tant que poden practicar, in situ, jocs i diversions de fa centenars d’anys en els mateixos indrets on possiblement es duien a terme.

Els III Premis de periodisme Carmel Biarnés per a un articles sobre jocs

En el marc de la III Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés celebrada ahir dissabte a Ascó, es van lliurar els Premis de Periodisme que porten el nom de l’insigne erudit asconenc. En la categoria d’articles de premsa escrita va resultar guanyador el periodista de La Vanguardia Marc Solé, amb un reportatge sobre les mines de Bellmunt de Priorat. En l’apartat de televisió el premí fou per a Canal Taronja, de Manresa, amb pel programa televisiu "Coneix la Catalunya Central" (el programa és una sèrie de 25 capítols que repassa la història de les comarques del Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès i Osona i explica el recorregut dels avantpassats des de l'època prehistòrica fins als nostres dies). La categoria de ràdio va quedar deserta. i en la modalitat d’internet va ser premiat el meu article Els jocs en temps dels moriscs al qual podeu accedir a través d’aquest enllaç.  

Els jocs en temps dels moriscs explica l'activitat que l'associació cultural Lo Llaüt ve organitzant des de fa més de deu anys amb els nens i nenes de cicle superior de primària de l'escola Sant Miquel i que suposa la coneixença del poble a partir dels jocs populars i tradicionals, en aquesta ocasió, de fa més de 400 anys, abans de l'expulsió dels moriscs.

Aprofito aquestes línies per agrair la sensibilitat del jurat vers aquesta entrada al bloc així com als amics i amigues que des d’un primer moment em van animar a presentar-me als premis.

Fem i compartim la Ribera

Ahir dimecres es va celebrar a Ascó la primera jornada Fem i compartim la Ribera, trobada de TOTS -i dic tots perquè no hi faltava ningú!!!- els mestres dels centres de la nostra comarca. Més de 220 companys i companyes que, un cop més, han mostrat l'interès que té aquest col·lectiu per retrobar-se, aprendre, conèixer i compartir experiències.

La jornada es va iniciar amb la presència d'Antoni Martí, Delegat dels Serveis Territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, Imma Obiol, Inspectora en Cap, Lourdes Ambrós, Inspectora de zona, Lourdes Daura, Directora de l'escola Sant Miquel i d'Angelines Gironés, regidora de cultura de l'ajuntament d'Ascó.

Després dels parlament va ser Conxita Marquez, professora del departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la UAB la que va fer la conferència marc amb el títol Avaluar per aprendre. Tot seguit es van presentar una munió d'experiències didàctiques realitzades a les escoles de la Ribera d'Ebre: les TAC a l'aula; Fem tele, fem cuina; Coproes, cooperativa escolar, Joc a joc de plaça a plaça: els jocs moriscs... En el trancurs de la presentació d'aquesta activitat es va invitar els assistents que sol·licitessin aquest taller de jocs pel poble d'Ascó, el qual permet conèixer el patrimoni material i immaterial a través d'un recorregut lúdic per l'entramat urbà. L'activitat es pot demanar a través de l'associació cultural Lo Llaüt.

Penso que la jornada va resultar realment un èxit i la valoració dels mestres fa pensar que ens trobem davant una proposta, anual, que es repetirà.

Els jocs en temps dels moriscs

L'associació cultural Lo Llaüt va organitzar ahir la novena edició del Joc a joc pels carrers i places d'Ascó. Enguany, però, el programa ha presentat importants novetats. En aquesta ocasió, sense variar el format de la proposta –recorregut per l’entramat de la vila closa duent a terme jocs populars i tradicionals- s’ha optat per canviar els jocs tot contextualitzant-los en un moment històric concret: l’època morisca.

Aquest nou plantejament respon al suggeriment fet des de l’escola Sant Miquel de variar cada any els jocs a fi que els alumnes als quals va dirigit (cinquè i sisè de primària), es trobin cada curs jocs i entreteniments diferents. Així doncs, en les properes edicions, s’aniran combinant jocs populars d’Ascó del segle vint amb els jocs propis d’època morisca.

Ascó en època morisca...
Durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-.
El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.
Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant.
Ens preguntem quins jocs es van deixar de practicar?

A què jugaven els nens i les nenes d’Ascó a principis del s. XVII?

Primer que res hem de tenir clar que aleshores la infantesa era curta, en particular la dels fills dels pagesos que ajudaven a tothora i en allò que convingués a la família. A les ciutats, per exemple, les nenes a partir dels set anys i fins als catorze sovint entraven a treballar com a serventes fins que es casaven. Hi havia doncs poc temps per a jugar i les joguines escassejaven i, en qualsevol cas, eren manufacturades pels propis xiquets utilitzant materials de l’entorn.
Amb tot no us penseu que no hi haguessin jocs. Si fem cas al llibre Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais (1483-1553), apareix un capítol dedicat exclusivament als jocs i n’apunta més de 200, entre ells els ossets o pidos, a les pedretes, a daus, a cartes, a les taules, a escacs i a dames, a cara o creu, a parells o senars, a caps i través, a l’oca, a tres en rengle o marro, al molí de nou, a l’alquerc, als ouets, al borinot, a la morra, al gat i a la rata, a la xarranca, a fer ranetes, a flendi i al palet, a la sabateta, a arri tatanet, a Uni dori teri, a Escarabat bum, bum!, a coll i bé, als disbarats, al cèrcol, a fet i amagar, a bitlles i a botxes, a la baldufa i a ballar la trompa, a les agulles, al bòlit, a nouetes i a boles, al brunzidor, a cavall fort i a la figuereta, a amagar esquenes i a la gepa, a la gallineta cega, al pontet, a peu coix i a les xanques, al molinet, a penyores, a Marieta amaga el cap!, a trinquet, als estels, a l’arnella, a llançar la barra, pedres, la javelina, el dard, el venable, tirar amb el canut, a l’arc i la ballesta, a espases, cavalls i molinets de fusta...
D’aquest llistat segur que coneixem molts jocs que han arribat fins als nostre dies, en canvi altres els desconeixem bé perquè no els diem amb aquests noms, bé perquè la llei els va prohibir i es van oblidar. Són moltes les prohibicions que han afectat a alguns jocs, per exemple al segle XIII les Corts van prohibir jugar amb daus, al tindaurell, al cabraboc i a les creueres. En canvi es permetia jugar als escacs i a les taules (backgammon), fer concursos de ballesta, practicar jocs de llançament o precisió com el flendi, les bitlles o la pilota. En general s’acceptaven els jocs intel·lectuals practicats pels nobles i es prohibien aquells on hi intervingués l’aposta, típics de les tavernes.

Mètode

En aquests darrers mesos hem consultat fonts bibliogràfiques diverses per documentar i deduir els jocs típics que practicaven els nens i les nenes ara fa quatre cents anys. A banda de la bibliografia hem analitzat iconografia diversa (murals, tapissos, quadres, gravats...) i ens hem desplaçat a alguns museus com el d’arqueologia de Reus i el de la Diòcesi de Lleida per a consultar, in situ, objectes lúdics localitzats en zones relativament properes a Ascó –així és com per exemple hem pogut observar i ressenyar, en aquest darrer museu, l’existència de peces d’escacs del s. XI propietat d’Arnau Mir de Tost.
Aquesta recerca ha pretès documentar jocs, joguines, diversions i entreteniments que formarien part del món lúdic de la població del llindar dels segles XVI/XVII, a molt tarda del 1610 quan es produí l’expulsió dels moriscs d’Ascó.
Som conscients que Ascó no disposa d’arxius antics i que la bibliografia directa relacionada amb aquesta temàtica és pràcticament inexistent. És per això que òbviament el què hem fet amb aquest treball ha estat generalitzar i proposar aquells jocs que d’una banda són més fàcils de dur a la pràctica en un context escolar, durant dues hores, i d’altra escollir els jocs dels quals en tenim més referència directa o constància, per proximitat, que es practicaven en zones properes a Ascó. Per posar un exemple clar: al claustre de la Seu Vella de Lleida hi ha gravats diversos jocs de tauler entre els quals distingim alguns alquercs –antecedent del joc de dames-. Per proximitat i datació hem proposat, doncs, entre les diferents estacions de joc, un taller de jocs de tauler on entre d’altres els nens i les nenes poden conèixer i practicar aquest joc.  

Estacions de joc i jocs

Com en altres edicions el Joc a joc es va iniciar a les 15:00 al pla de l’església, reunint-nos tots els alumnes de 5è i 6è de primària amb les mestres de l’escola i els alumnes de l’institut de Flix que fan de monitors.
Donat que eren 16 alumnes es van fer dos grups i es va proporcionar un plànol a cada grup per tal d’iniciar el seu recorregut pel casc antic de la població. Les diferents estacions de joc eren:

·         Antic Hospital: aquí els xiquets es trobaven amb una exposició de jocs de tauler d’arreu del món, construïts pels alumnes de 2n d’ESO de l’institut de Flix. Aprofitant el lloc i l’exposició s’ensenyaven els jocs de l’alquerc, les dames i l’assalt al castell templer.

·         Carrer Alta Castell: prop de l’edifici més emblemàtic de la població, les restes del castell templer, es practicaven les birles i fèiem punteria amb arcs construïts amb rama d’avellaner.

·         Carrer la Mola: en aquest lloc tan tranquil i amb fantàstiques vistes cap a les Illes i el Montsant vam fer els jocs de la trisella, les xanques, cèrcols, i diversos jocs amb boles i nous, com ara el de la teula, el tupi i la ratlleta.

·         Cal Cavaller: l’accés a l’entrada d’aquesta gran casa pairal va permetre que organitzéssim dos jocs de tauler més: el marro, pixo, cago! i el molí de nou.

Resultats

La valoració que en vam fer és del tot positiva. Un any més s’ha confirmat que aquesta activitat és molt esperada no sols pels xiquets i xiquetes de l’escola d’Ascó, sinó també pels més grans que ja han passat a l’institut i demanen amb insistència poder fer de monitors/es en els jocs –cal agrair-los la feina feta i felicitar-los per la seva participació-.

De nou, també, hem trobat total predisposició per part de l’ajuntament, en particular a través d’Angelines Gironès que va donar les màximes facilitats per poder dur a terme les activitats en edificis singulars com són l’antic Hospital i cal Cavaller. I també, gràcies al recolzament d’aquesta regidora de cultura vam poder editar un dossier de setze pàgines amb tots els jocs magníficament dissenyat per Òptim. El resultat és un petit catàleg de jocs que no es limita a donar-los a conèixer, sinó que compagina referències i descripcions històriques d’edificacions singulars d’Ascó amb fotografies de la riquesa patrimonial d’aquestes construccions, amb l’atracció que suposa veure imatges dels jocs proposats.

Hem creat doncs un producte extraordinari per a donar a conèixer la nostra població, la nostra història i el nostre patrimoni des d’una vessant totalment lúdica.
Us imagineu arribar a un poble i poder-lo conèixer fent un recorregut per carrers i places desfilant els jocs d’un moment històric concret? Podeu intuir el grau de motivació que pot tenir pels nens i nenes, tant en un àmbit familiar com escolar, el poder aprendre coses d’un poble mentre van practicant jocs pels indrets i edificis més representatius?
Pensem que aquest tipus de material, editat amb un format molt atractiu, no és sols un document de treball per a escolars sinó que passa a ser un dossier de propaganda i difusió turística de primer ordre que segur que serà molt sol·licitat a l’oficina de Turisme d’Ascó.