Vidriola de ceràmica

Vidriola de ceràmica de Taourirt (Marroc).

Jocs tradicionals del Sahara

El professor Bouzid Laghla -a la dreta de la imatge- especialista en l'estudi dels jocs tradicionals del Sàhara, m'ha enviat un interessant enllaç a un petit vídeo on es presenten tot un seguit de jocs tradicionals d'aquella zona. Podeu visualitzar-lo en aquest enllaç. Hi ha referències a jocs de tauler, jocs de força i lluita, d'habilitat, d'agilitat...

Jocs de tauler a l'arena del desert

Si algun cop teniu la sort de poder trepitjar un desert d'arena fina, com és la del desert de Merzouga al Marroc, tindreu el privilegi de dibuixar a l'arena les paraules més boniques que us vinguin, de traçar els gargots més infantils que us plaguin, de marcar taulers de jocs o d'inventar-ne de mil maneres en aquell mar roig, infinit.

Joguinetes de terrissa del Marroc

Al Marroc encara resulta fàcil trobar firetes de terrissa, les joguinetes tradicionals fetes pels terrissaires per a les criatures.

En podeu trobar al centre terrissaire de Gueddara, a la carretera que uneix Skoura amb Boumalne. Allí, a tocar de carretera, a costat i costat hi ha diversos forns on podreu veure l'activitat terrissaire alhora que comprar peces de tota mena.

Els objectes que es troben a diverses poblacions no són gaire variats. En general trobareu petits forns, peces que representen les conegudes tajine, cubells per a recollir aigua, molins de mà, col·ladors...

Jocs de fira i de plaça a Marroc

A Marroc carrers i places cobren vida al mateix ritme que els comerciants obren portes als seus comerços. Podríem dir que a partir de les deu del matí és quan comença l’anar i venir de la gent per la medina. Un anar i venir que s’allargarà fins ben entrada la tarda, en particular en places com la de Djemaa el Fna de Marràqueix, on l’activitat sembla que vulgui allargar-se mentre hi hagi llum a la infinitat de parades de tot tipus que l’omplen.

 

Això ho hem de tenir en compte si anem a la “caça de jocs”! No és el mateix anar a les places pel matí que per la tarda, ni tampoc si és festiu o horari escolar. N’és un bon exemple el que presentem. Fixeu-vos la plaça Boujeloud de Fès a migdia.

   

Sí, hi descobrim un joc i, evidentment, sense problemes podem entendre la seva dinàmica però...

 

Què me’n dieu quan descobrim, des de dalt d’un dels molts cafès que envolten la Djemaa el Fna de Marràqueix, el mateix joc! És aleshores que el joc pren màxim protagonisme en entendre’l en el seu context!

 

Evidenciem que el joc ajuda a conèixer la societat on es juga o es desenvolupar. En aquest cas ens podem preguntar qui hi juga? Homes o dones? Infants o adults? Quin és el premi del joc? Què comporta per als firaires el transportar i muntar el joc? Quins materials utilitzen per a jugar-hi? ... tot un món per a donar-hi voltes i arribar a conclusions!

 

Un altre bon exemple d’aquest tipus de joc, concurs, competició, distracció... -digueu-li com vulgueu-, és el que descobrim mentre ens obrim pas entre rotllanes i rotllanes de firaires.

De lluny veiem que el joc consisteix en llençar quelcom. A mesura que ens hi acostem veiem que el què es llança són monedes –dirhams-.

Aquestes es llancen des d’una distància curta –d’un a dos metres- damunt d’una taula de fusta que és plena de petits cercles –una mica més grans que les mateixes monedes-. A l’interior d’aquests cercles hi ha escrit un número -1, 2, 3, 5, 10-.

Quan hi som damunt no ens costa entendre el joc. És un joc de llançament on no compta tant l’habilitat o destresa del llançador sinó l’atzar. Si la moneda cau dins d’un dels cercles, sense tocar per cap costat la línia d’aquests, aleshores el jugador guanya tantes monedes com indiqui el número on ha caigut... Senzill i simple aquest “escurabutxaques” de fira!

 

Com en pocs altres llocs ens n’adonem que la plaça és el lloc de reunió. De vendre, de relacionar-se, d’aparentar, d’invitar a mirar i ser mirat, d’exposar, de buscar, de trobar...

  

I a la Djemaa el Fna hi trobem quasi bé de tot: saltimbanquis, músics de tota mena, des dels que toquen instruments que ens sonen desafinats a d’altres que porten equips de so, vistosos aiguaders que busquen la propina a canvi d’una fotografia, dones que pinten amb henna, venedors de remeis casolans...  

I entre tots ells trobem els “maltractadors” d’animals: els que porten serps que suposadament fan ballar al so dels seus instruments o, encara pitjor, els qui persegueixen al turista amb un mono encadenat per a posar-lo damunt i treure-li una fotografia! 

Rally's a Marroc

Una de les coses que sorprèn de Marroc, en particular quan creues l’Atles i et desplaces per la zona de Merzouga i les zones àrides del sud que el ressegueixen, és que cada dos per tres et trobes amb algun rally! 

 

Ja pots estar dins del desert de Merzouga, contemplant bucòlicament les dunes, o bé al mercat de Rissani, o més enllà mirant embadalit les casbes de Skoura o la imatge idíl·lica de l’alcàsser d’Ait Ben Haddou... estiguis on estiguis et trobaràs irremissiblement una desfilada de cotxes 4 x 4 travessant rierols o intentant travessar bancs d’arena emulant els grans pilots del París-Dakar.  

Bé, què voleu que us digui... hi donen un toc entre aventurer, esportiu i fatxenda, tot barrejat, que de ben segur proporcionen uns bons i necessaris ingressos a la població autòctona. El que potser s’hauria de vigilar, penso, és per on deixar passar aquestes “serps de polseguera”. Com deia, veure aparèixer un reguitzell de cotxes de cop i volta entre les dunes d’arena de Merzouga pot resultar una mica trist i trenca aquell romanticisme escenogràfic del paisatge feréstec. El mateix passa quan s’està als voltants d’algun espai declarat Patrimoni per la Humanitat per la UNESCO, com el mateix Ait Ben Haddou i, a un centenar de metres, observes les corredisses i sorolls d’aquests vehicles.