El programa Fet Aquí! de Canal 21 presenta un bon resum del què és la Festa de Sant Antoni d'Ascó, festa declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional de Catalunya.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrides de cavalls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrides de cavalls. Mostrar tots els missatges
dissabte, 23 de gener del 2016
dilluns, 18 de gener del 2016
Sant Antoni d'Ascó... dies i nits màgics!
Mai millor dit! Enguany la Festa de Sant Antoni d'Ascó (Festa Patrimonial d'Interès Nacional) ha estat envoltada d'esdeveniments i moments màgics. Un dels més espectaculars, possiblement, va ser la iniciativa dels majorals de fer una encesa de la foguera diferent. És així com a l'hora prevista va fer acte de presència a la plaça de l'església un enorme cavall, un enginy mecànic, muntat per una amazona que duia una torxa. El cavall va anar desplaçant-se lentament pel costat de la foguera fins que el clavari d’enguany, amb l’ajut d’una escala, va pujar a prendre el relleu de la torxa i, tot seguit, acompanyat de la resta de majorals, autoritats, hereus, pubilles i damisel·les van encendre la foguera que anunciava que la part més lúdica de la festa de Sant Antoni d’Ascó s’encetava.
Els actes lúdics més tradicionals de la festa són les corrides de cavalls, rucs i matxos que es programen durant els tres dies que dura la festa. Els dos primers dies, el divendres 15 i el dissabte 16 es van fer, com en els darrers anys, al circuit de la Fontxinxella, a l’entrada del poble venint de Camposines. Van ser corrides molt seguides pels espectadors que s’hi van aplegar. A les imatges veiem les de cavalls:
Tot seguit les de matxos:
I les de rucs:
Però no us penseu que sigui tan fàcil això de les corrides. Pujar ja és complicat, però aguantar-se pot ser un repte difícil d'aconseguir. No deixeu de veure les imatges d'aquest jove que mereix tots els nostres elogis davant els esforços per no caure!
El darrer dia de les festes, i des de fa una quinzena d'anys, s'ha recuperat un vell circuit urbà, el que durant moltes dècades del segle passat s’acabava al carrer dels Clots. El carrer, que avui està asfaltat, pateix una total transformació la matinada del diumenge. Les màquines i els camions treballen a un ritme frenètic per omplir, en poques hores, el carrer d’arena fina fent possible la metamorfosi. El carrer ja és preparat per a les corrides!
Però el programa de la festa encara reserva una bona sessió lúdica. Es tracta de la tarda del dissabte que, des de l'any 2000, es guarda per a recuperar jocs de plaça. Aquesta activitat, que és organitzada per l’associació cultural Lo Llaüt, s’inicia cap a les 16:30 i durant dues hores es proposa tot de jocs tradicionals –i no tant tradicionals- adreçats a tothom, grans i petits.
Enguany potser podríem parlar d’una de les edicions més lluïdes: molta participació de nens, joves i adults; xivarri i diversió entre els jovenots jugant a les birles on hi va haver moltíssima pugna; corrides de pedres de nois i noies; nous jocs com el de la rana –recordem que un bar de la població va tenir durant molts anys un joc d’aquest al seu establiment-, així com un joc de nova creació que hem batejat amb el nom de Enllaça la cua!
A continuació en teniu una mostra. Per començar, la tirada de birles que va aglutinar tota la jovenalla en un disputat concurs!!!
El caça fardatxo va tenir tiradors de totes les edats... i també mestres!
No podia faltar tampoc la corrida de cintes o de la forca, on hi van pujar també grans i petits.
Que també van participar a les corrides de pedres:
En aquest enllaç trobareu un vídeo de José Ramón Gracía de l'animada i competitiva corrida de pedres que van fer David Sans, David Morales, Edgar Pallejà i Biel Pubill.
La trencada de tupins va ser un dels jocs més esperats pels petits. En van trencar seixanta!
I per tancar la tarda de jocs, com sempre, una estirada de corda entre casats i solters, i casades i solteres!!!
dimecres, 12 de gener del 2011
Corrides de cavalls, rucs i matxos a Ascó
Els dies 14, 15 i 16 de gener tindran lloc a Ascó les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que secularment ha organitzat aquesta població riberenca en el marc de la festa de Sant Antoni.
És clar que el model de festa de Sant Antoni, a Ascó, es caracteritza per haver sabut trobar un equilibri perfecte entre els elements que secularment l’han sustentat, això és, la vessant religiosa (amb les figures dels majorals, la plega, els Tres Tombs i la benedicció dels animals); la lúdica festiva (centrada en l’activitat de plaça, amb el ball de la típica jota entorn la foguera com a eix vertebrador); i la vessant lúdica competitiva (que tindria en les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos el màxim exponent i, com a complement perfecte, els jocs de plaça, que d’uns anys ençà s’han recuperat en el marc de la festa).
Aquí ens interessa precisament aquesta darrera vessant lúdica competitiva centrada en les corrides de cavalls, rucs i matxos.
A més, l’aviador, amb un totxo, és l’encarregat de marcar a terra la ratlla de sortida i de controlar els animals que no la sobrepassin fins que, al crit de “Sant Antoni mos guardo!” i tot deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la carrera.
És clar que el model de festa de Sant Antoni, a Ascó, es caracteritza per haver sabut trobar un equilibri perfecte entre els elements que secularment l’han sustentat, això és, la vessant religiosa (amb les figures dels majorals, la plega, els Tres Tombs i la benedicció dels animals); la lúdica festiva (centrada en l’activitat de plaça, amb el ball de la típica jota entorn la foguera com a eix vertebrador); i la vessant lúdica competitiva (que tindria en les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos el màxim exponent i, com a complement perfecte, els jocs de plaça, que d’uns anys ençà s’han recuperat en el marc de la festa).
Aquí ens interessa precisament aquesta darrera vessant lúdica competitiva centrada en les corrides de cavalls, rucs i matxos.Elements distintius de les corrides
- Si és cert que la festa de sant Antoni a Ascó es caracteritza per un corpus d’elements que han perdurat en el temps, no ho és menys que les pròpies corrides de cavalls, rucs i matxos conserven uns ingredients que la personalitzen. Vegem-los:
Al circuit, un cop els majorals han enllestit les inscripcions, aquests cedeixen la iniciativa a l’aviador, càrrec de responsabilitat a qui se sotmeten tots els genets, avalat per una normativa consensuada i coneguda per tothom, i que ja el 1925 es recollia a l’article 26 de les Ordenanzas Municipales d’Ascó: “Los que en las corridas que con motivo de festejos públicos se celebraran según costumbre en esta localidad, tocasen, pegasen e hicieren señas con palos a las caballerías que tomen parte a ellas e hicieren ademanes que pudieran espantarlas o extraviarlas del rumbo que deben seguir, pagarán la multa correspondiente.”
A més, l’aviador, amb un totxo, és l’encarregat de marcar a terra la ratlla de sortida i de controlar els animals que no la sobrepassin fins que, al crit de “Sant Antoni mos guardo!” i tot deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la carrera. - Ara és quan els animals prenen el màxim protagonisme. S’inicia la corrida. Els membres de l’Agrupació Musical d’Ascó, parapetats dalt d’un remolc a la línia d’arribada, pendents i expectants a l’aviada, anuncien l’inici tocant la particular música de les corrides que es pot escoltar, exclusivament, amb motiu d’aquestes carreres per Sant Antoni. Acabada la frase musical, els instruments emmudeixen i són els crits dels genets i del públic, que anima i aplaudeix, els que trenquen el silenci.
Si la corrida és de cavalls aquests surten quasi desbocats i embogits pels crits i la tensió acumulada. Si és el cas dels matxos aquests, ferms i menys àgils, corren més tranquils, quasi amb cadència constant. I si la corrida és de rucs la hilaritat col·lectiva es desferma en veure els animals fer la seva, ignorant les ordres obsessives dels genets, normalment inexperts, que fressen perquè els facin cas, obstinadament, sense aconseguir-ho, repetint-se les caigudes a tort i a dret – val a dir que una altra característica és que sempre matxos i rucs s’han muntat a pèl -.
A la darrera corba, quan els animals capdavanters emprenen la recta d’arribada, els nostres músics recuperen la melodia donant a entendre que la corrida arriba a la fi i que qui primer creui la línia d’arribada guanyarà. No hem d’oblidar pas que és la festa dels animals i és l’animal qui guanya la corrida, independentment que creui la línia d’arribada amb o sense genet.
- Un element simbòlic important que destaca i que no es pot dissociar de les corrides són els tradicionals premis, consistents en un gall per al primer i el segon i una gran ceba per al tercer d’arribar - alguns informants assenyalen que antigament al segon es donava una gallina o un pollastre o bé un conill -. Sense que res hi hagi d’estipulat no és estrany que es parteixi el premi entre corredor i propietari i, sovint, en cas d’haver guanyat el gall, aquest se’l quedi l’amo -. Fins a mitjans dels anys vuitanta era usual que aquests premis els portés l’agutzil, penjats d’una llança, encapçalant la comitiva darrera la qual hi anaven els músics, seguits dels majorals i els guanyadors de les corrides, fins arribar a l’Ajuntament, on es feia l’atorgament de premis. La llunyania dels circuits posteriors –el barranc de la Peixera i el circuit de la Fontxinxella- va ocasionar la pèrdua d’aquesta tradició.
- Queda encara un darrer element que té, podríem dir, un valor psicològic o component afectiu, i és la creença que el fet d’haver dut l’animal a beneir als Tres Tombs i que l’aviador doni la sortida tot advocant el Sant, fa impossible que cap genet prengui mal en la competició.
Si us interessa veure imatges de les corrides que es fan al carrer Clots, el diumenge, podeu clicar:
El program de la festa de Sant Antoni 2011
Podeu trobar el text complert d'aquest article a: PUBILL, Biel Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (343-359), dins a Actes de les Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner-6. Edita CERE. Gràfiques del Matarranya, 2007.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
