dissabte, 29 de febrer del 2020

El moixó de pinça

L'amiga Patricia Goicochea m'ha obsequiat amb aquest simpàtic moixonet que, com podeu imaginar, es belluga gràcies a un senzill mecanisme.
Gràcies, Patrícia!!!!

divendres, 28 de febrer del 2020

El joc del sapo a Argentina

A Argentina, per influència espanyola, tenen el joc del sapo -nosaltres el coneixem com a joc de la rana-. L'estructura i dinàmica del joc és la mateixa que el de la rana amb la diferència que el seu sapo és més gran i, sobretot, la particularitat que en els seus jocs, darrera del sapo, apareix una gran cara, amb la boca oberta. Aquest element és el que el fa característic.  
El joc, tot i que es comercialitza, és difícil de trobar. A la ciutat de Buenos Aires n'hem trobat pistes entre els objectes que es venen a la Feria de San Telmo.
I hem localitzat 2 exemplars a la curiosa Pulperia Quiliapan i, un altre, al restaurant Parrilla el Gaucho, al carrer Lavalle.

dijous, 27 de febrer del 2020

Tothom coneix alguna versió de "Miliquituli"!

El passat 20 de febrer Xarxanet publicava l'article "Tothom ha cantat algun cop Miliquituli" resultat d'una entrevista que em va fer la Marta Rius. Aquest article se sumava a tot una munió de reflexions, monografies i ressenyes de persones que treballem amb un ull posat en el joc i en les seves potencialitats motrius, però també lúdiques, cognitives i emocionals.
Podeu llegir tot l'article en aquest enllaç. Aquí sols us deixo un breu comentari al títol de l'article. Aquest és resultat de la llarga conversa que vam tenir la Marta i jo, i en la qual vam parlar de jocs de tauler, jocs d'aquí i d'allà, jocs populars i tradicionals, jocs de nens i nenes i jocs d'adults, jocs d'abans i d'ara... i jocs cantats. Va ser parlant dels jocs cantats que va sortir l'exemple d'un tipus de jocs, els de picar de mans, que encara es manté i el trobem arreu, amb cantarelles semblants però amb textos sovint incoherents i esperpèntics que també evolucionen de temporada en temporada. En qualsevol cas, quan diem que "Tothom ha cantat algun cop Miliquituli" ens referim a que hi ha un substrat lúdic universal que, tot i les variacions de lletra, es manté malgrat el pas del temps.

"Pajaritos cantores"

En viatjar sempre es fan curioses i simpàtiques troballes. Aquest és el cas del venedor de "Pajaritos cantores" que, cada diumenge, posa la nota de color i so a la Plaça Dorrego de la capital argentina de Buenos Aires. En aquesta plaça, com ja s'ha dit en anteriors entrades d'aquest bloc, s'hi celebra cada diumenge un impressionant mercat d'antigalles conegut amb el nom de Feria de San Telmo.
El venedor, amb un pràctic expositor, mostra als vianants els seus "rossinyols" mentre va fent-los xiular per cridar l'atenció.

dimecres, 26 de febrer del 2020

San Telmo, el paradís dels col·leccionistes

Si us agraden les antiguitats i el col·leccionisme en el sentit més ampli, o senzillament us voleu donar "un bany de masses" hi ha un lloc a Buenos Aires -Argentina- que no us heu de perdre, és la "Feria de San Telmo" en diumenge. San Telmo és un barri agradable, amb essència i tranquil durant tota la setmana, però el diumenge, com dic, esdevé un formiguer de turistes i locals que es barregen entre les parades que s'aixequen a la Plaza Dorrego -epicentre de la feria-, el Mercat cobert de Sant Telmo i els carrers adjacents.
Encara que no tinguis interès en comprar res, segur que passaràs hores badoquejant per les parades plenes a vessar de tota mena d'objectes.


Entre aquests sempre pots fer alguna curiosa descoberta com ara trobar elements de joc com un sapo, compartint taulell amb una gran taba -pido-.
I si no t'interessa cap dels andergos i antigalles que s'hi troben sempre és possible que descobreixis algun objecte atractiu entre els molts artesans que hi exposen. 

dimarts, 25 de febrer del 2020

El parc Lezama, epicentre dels jocs de tauler a Buenos Aires


Al bell mig de Buenos Aires, entre els barris de San Telmo i La Boca, s'hi troba l'extens "parque Lezama", una mena d'oasi verd i allunyat de la contaminació acústica de la capital d'Argentina. És una "illa" de repòs on la gent va a caminar, fer esport, relaxar-se seient davall l'ombra dels grans arbres... I és el lloc escollit per molts "portenyos" on anar a trobar algú per passar l'estona jugant a algun joc de taula. De fet, hi ha una zona, a la confluència entre l'avinguda Brasil amb Defensa, on s'han habilitat nombroses taules, amb taulells fixes, i bancs al voltant.  
Tant s'hi pot trobar gent que juga a les dames:
Als daus:
O als escacs:
Al voltant de les taules hi ha, sempre, espectadors que comenten les jugades, opinen i fins i tot s'encaren amb els jugadors... i és que, darrera cada partida, tant entre els jugadors com els espectadors, sovint hi ha aposta -petites quantitats, entre 10 i 20 pesos-.
Destaca, també, la "infraestructura" que acompanya alguns dels jugadors i on els termos per al mate no poden faltar.

dilluns, 24 de febrer del 2020

Figures de fang


Des dels més allunyats avantpassats que, amb mans més o menys hàbils, hem volgut representar allò que ens envolta. A Argentina no és doncs estrany trobar nens i nenes que, amb fang, representen els animals que tenen al seu voltant, les llames.

diumenge, 23 de febrer del 2020

Mapa d'Argentina

Mapa d'Argentina de fullola de la Feria de San Carlos -a tocar de Cafayate-.
Com a curiositat fixeu-vos en les Illes Malvines que, com diuen al país: Fueron, son y seran Argentinas!

dissabte, 22 de febrer del 2020

La nina de l'abundància


Secularment l'home ha tingut la necessitat de creure en les virtuts de certs objectes o elements de la natura als quals atorguen poders màgics o sobrenaturals. Disposar d'un fetitxe o un amulet dóna seguretat a qui el portar i, en el seu imaginari, el protegeix.
Les cultures prehispàniques d'Amèrica tenien també les seves creences en relació als poders de determinats objectes. El pas del temps ha fet que alguns d'aquests objectes prenguessin una fesonomia concreta, és el cas dels petits ekekos i de les nines de l'abundància fetes amb llabors diverses. 

dijous, 20 de febrer del 2020

Nova publicació: Le jeu traditionnel aujourd’hui / El juego tradicional hoy


Le jeu traditionnel aujourd’hui / El juego tradicional hoy és el llibre col·lectiu que recull les contribucions presentades al Congrés “Los juegos tradicionales hoy: vigilancia, proyección y utilidad social”.
L'obra, dirigida per Carlos Suari i coeditada per l'Associació de Bolo Vaqueiro i la Sociedá Etnomotora Asturiana, es divideix en quatre parts principals (aproximació, ensenyament, institucionalització i patrimoni) i finalitza amb una memòria de les activitats celebrades en el l’esmentat congrés, celebrat a Cangas del Narcea (Astúries) al març de 2019.
La relació completa dels textos que el componen és la següent:
·        Des quilles du pays a l'univers ludique parce que "vingt ans n'est rien" (Carlos Suari Rodrigue)
·        El trabajo en red para la defensa y la promoción del juego deportivo tradicional en la sociedad contemporánea (Pere Lavega Burgués)
·        Juegos tradicionales con canciones para la formación en competencias. De la universidad a las escuelas (Mª Carmen Fernández Amat)
·        Escuela y salvaguarda del patrimonio bolístico de Cantabria (Fernando Diestro Gómez, José Angel Hoyos Perote)
·        Capoeira y emociones. La expresión de las emociones del género masculino en el "workout" cooperativo entre dos personas (Paulo Coêlho de Araújo, Francisco Cardoso, Ana Rosa F. Jaqueira, Pere Lavega Burgués, Verónica Muñoz Arroyave)
·        "Tradijoc": organización, elementos y actores principales de un proyecto en torno al juego tradicional (Biel Pubill Soler)
·        FALSAB: est-il possible d'etre l'institution sportive traditionnelle la plus ancienne et aussi la plus moderne? (Peggy Liaigre)
·        L'intégration de la FIGeST dans la structure du sport en Italie (Fabrizio Vierin)
·        Procesos de institucionalización populares y lúdicos como alternativa al modelo dominante. La Federació de Jocs Tradicionals y otros ejemplos en Cataluña (Víctor Baroja Benlliure, Jordi Torrente Sampedro)
·        Le festival de jeux de rue "Tocati" et son organisation (Paolo Avigo)
·        Campo y El Fuerte, dos iniciativas museales sobre el juego tradicional en Aragón: origen, desarrollo y resultados (Fernando Maestro Guerrero, Daniel Marcos Muñoz)
·        Le jeu traditionnel comme patrimoine a activer: quelques réflexions à partir du cas asturien (Carlos Suari Rodrigue)

FICHA TÉCNICA
•Título: Le jeu traditionnel aujourd’hui / El juego tradicional hoy
• Autors: Diversos
• Director: Carlos Suari Rodrigue
• Il·lustrador: Marc Martínez Fernández
• Editors: Associación de Bolo Vaqueiro i Sociedá Etnomotora Asturiana
• Impressor: Gofer (Uviéu / Oviedo)
• ISBN: 978-84-09-17588-8
• Llengües: Francès i espanyol
• Extensió: 172 pàgines
• Tirada: 200 unitats
• Peticions: bolovaqueiro@yahoo.es

Joguinetes de terrissa argentines

Aquestes vidrioles en forma de "Chanchitos" -porquets- són un exemple de la varietat d'objectes i formes que els terrissaires argentins donen a les seves creacions. Arreu del país, en particular a les regions del nord que toquen a Xile i Bolívia, hi trobem mostres de la importància d'aquest tipus d'artesania. Un bon exemple és el petit poble de Yavi, a una quinzena de quilòmetres de La Quiaca, fronterer amb Bolívia. Aquí hi ha un petit comerç on venen exclusivament la seva producció.
I hi trobem el què buscàvem: les tradicionals firetes o "cacharritos de cocina" per a la canalla però, el més important, van acompanyats dels petits forns per a jugar!
A l'exposició d'aquest taller hi trobem a la venda, encara, el típic i tradicional antic forn per a cuinar.
Malgrat la gran quantitat de llocs de venda de terrissa que es troba a tots els pobles d'Argentina, costa moltíssim trobar aquest forns de joguina. Finalment en vam poder trobar un altre, molt i molt bonic, al petit poble d'Uquia -entre Tilcara i Humahuaca- famós pels àngels armats pintats a l'interior de la seva església. Precisament a la plaça hi ha un antic comerç on trobem, arraconat, aquest bell exemple de forn de joguina i que va acompanyat de 3 peces de fireta.  

De peces de fireta sí que se'n troba, a manta, a qualsevol mercat o botiga de souvenirs d'Argentina.
El què és difícil, com hem dit, és trobar els forns. Aquí veieu encara un darrer exemple de forn, típic també de la zona, i que es troba a l'exterior de les cases. Aquest és de la Escuela de alfareros de Cachí.

dimecres, 19 de febrer del 2020

Tras/Cartón, joguina de construcció


La Pulperia Quilapan de Buenos Aires (Argentina) és com una mena de "museu" on es recrea com eren les antigues pulperies -comerços típics de diferents regions de sud Amèrica que proveïa de tots aquells articles i productes indispensables per a la vida quotidiana : menjar, beguda, espelmes, carbó, remeis de tota mena, teles... Allí es podia beure alcohol i, d'amagat, s'hi feien jocs d'aposta com els daus, les cartes, la taba... i tampoc era estrany que fossin escenari de baralles de galls.
A la botiga actual de la pulperia s'hi poden comprar algunes curioses joguines, com aquesta caixa que conté diferents formes geomètriques de cartró per a muntar un barco, un avió, un cotxe...

dimarts, 18 de febrer del 2020

Autòmats de La Musaranga

Els pocs argentins que he conegut tenen, per a mi, algunes particularitats: són molt afables, xerren pels descosits de qualsevol tema i, estan molt sensibilitzats per l'art en tots els seus vessants. 
Aquí us presento un parell de personatges fruit d'aquest interès artístic. Són dos creacions de la companyia La Musaranga, especialitzada en espectacles de teatre, titelles i marionetes, així com la construcció d'autòmats. Els dos que reprodueixo els vaig trobar al Museu d'Art d'El Tigre -a tocar de Buenos Aires-.

dilluns, 17 de febrer del 2020

Vetaina coneix a Bolívia el futur a través d'un canari

Vetaina, en el seu viatge per Sud-Amèrica encara va tenir temps per a fer una escapada fins al poble fronterer de Villazón, a Bolívia. Un cop més es va adonar que les fronteres són resultat de convencions, decisions político-administratives que separen les persones, els pobles, sense criteri.
Va sortir de Tilcara i va pujar en direcció nord travessant l'extensa puna característica de les regions de Salta i Jujuy, passant per Uquia, Humahuaca, Azul Pampa, Tres Cruces, Abra Pampa, La Intermedia fins arribar a La Quiaca, darrer poble d'Argentina en aquest camí -en tot el trajecte no és difícil veure les entranyables llames-. 
A l'altre costat de La Quiaca, separat pel rierol que porta el mateix nom, creuant sols un pont d'una setantena de metres s'arriba a Villazón.
Els murals pintats en les tanques i les parets de les cases recorden que estem a Bolívia.
Però les paradetes dels carrers i els comerços tenen el mateix aire que els que ha vist Vetaina en els darrers pobles pels quals ha passat abans d'arribar. Sí que és cert que, en particular les dones, van abillades amb uns vestits i es protegeixen del sol amb un barrets característics que no es veien en pobles més avall d'Humahuaca.
En una d'aquestes botiguetes Vetaina ha trobat un parell de rebellugues iguals a les que ja va trobar a Salta i a La Merced (Argentina). I és que arriba un moment que en aquest extens espai cultural no se sap on es manufacturen i s'arriben a comercialitzar els productes.
Però el que li ha cridat més l'atenció a Vetaina ha estat trobar la "paradeta que prediu el futur a través d'un canari"!!! Entre les paradetes d'un mercat al carrer ha trobat aquest singular "negoci": 
Un mena de trípode que sosté una gàbia a l'interior de la qual hi ha un canari. El propietari, protegit per un para-sol, crida als vianants tot lloant les característiques del singular canari que, com llegirem al cartell, és capaç de predir el futur depenent del seu cant!!!
Al cartell hi resa: Lee tu suerte para amor, negocios, tabajo y salud, viajes, futuro, dinero para estudios, hogar.