Joguines buscant company de joc

 

El mercat de segona mà i antiquaris que hi ha a la Place du Jeu de Balle de Brussel·les és ple de joguines i altres andròmines buscant algú que vulgui jugar amb ells. 

Camió de filferro

A l'entrada d'un jardí de La Frontera, a l'illa de El Hierro, he caçat aquest camió fet amb filferro, canya i rodes elaborades amb la sola d'una xancleta. 

Fem safareig!

El diumenge 10 de maig, Ascó, va acollir el projecte itinerant “Fem safareig”, ideat pel CERE i que va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament. El projecte té per objectius, entre d’altres, vindicar aquests antics espais de feina d’ús exclusiu, pràcticament, femení, destacant la importància que tenien com a punt de trobada, de relacions socials entre les dones que permetien consolidar forts lligams entre elles, compartint pensaments, dubtes, secrets, xafarderies... Però també té per objectiu reconèixer i valorar aquest patrimoni etnològic com a part fonamental de la vida a la Ribera d’Ebre i de la nostra història compartida.

Aquest projecte que, com hem dit, és itinerant pels pobles de la comarca i d’altres que ho sol·licitin, s’estructura a partir d’una exposició de fotografies antigues de safareigs, en blanc i negre, extretes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i sempre es complementa bé sigui amb una xerrada, un concert, un taller... En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de joguets amb elements de l’entorn natural. Va ser una activitat molt agradable i enriquidora ja que no sols hi va participar canalla, ajudats per adults, sinó que també vam tenir ocasió de gaudir de la presència de gent més gran que va confirmar l’elaboració ancestral d’aquest tipus de joguines alhora que es va animar a fer-ne d’altres. Tota una experiència compartida que, un cop més, confirma que el joc i la joguina són un llenguatge universal que no entenen d’edat, gènere o condició.

El taller va consistir en presentar tot un seguit de joguets fets o obtinguts de l’entorn natural del voltant del riu (petxines, catxurros, còdols, escopetes de canya...), i una part pràctica amb l’elaboració de barquetes de fulla de canya i de sèpia, nunuts i nines fetes amb canya, alhora que vam poder fer alguna partida de bòlit -recordem que, sovint, en fer-se malbé la pala que s’utilitzava per a rentar la roba era recuperada per la canalla per a jugar a aquest joc-.

Joguines de canya al MELGA

 

El MELGA (Museo Etnolúdico de Galícia) exposa, entre les seves vitrines, una important col·lecció de joguines de canya fetes a partir del llibre Quina Canya! Joguinetes que Miqui Giménez i jo vam donar al Museu. 

L'amic Ricardo Pérez y Verdes, Director y fundador del MELGA és un entusiasta del món lúdic en general, i en particular d'aquell d'arrel popular i tradicional, d'aquí que sempre és un plaer xerrar amb ell i compartir la seva visió del món del joc i del joguet. 

Si aneu a Galícia no us perdeu aquest museu a Ponteceso!

Joguines de la natura per l'Illa de Arousa

 

No cal gaire per a distreure's. Un passeig pel medi natural permet trobar, aquí i allà, elements que ens permeten crear tot tipus de joguines. Aquí teniu dos exemples: una barqueta feta amb l'os de la sèpia i una nina amb cos de pinassa, cap de macarulla, cabellera de falguera i per capell una llapa.

La "chalana" o "jolatero" de Lanzarote

En un recent viatge a Lanzarote vaig descobrir la "chalana" o "jolatero". Primer com a joguina -les podeu trobar fàcilment en una paradeta en un extrem del Charco de San Ginés, a Arrecife, fetes per un jolatero ben particular -trobareu més informació en aquest enllaç-. I després em vaig assabentar que la joguina és resultat d'una petita embarcació, feta amb bidons de llautó, que servia als mariners i patrons per acostar-se al port atès que, les barques, les deixaven ancorades al mig del "charco" per evitar que quedessin varades per les variacions de les marees.