La petanca i les cartes en caixes de sardines

Els jocs de la petanca i de les cartes són utilitzats com a reclam en les llaunes de sardines de l'empresa francesa Les Belles de Marseille.

 

La petanca o jeu de boules omnipresent a França

Des que s'entra a França per la Jonquera i al llarg de tot l'arc mediterrani fins més enllà de Niça trobem, arreu, gent practicant el joc de la petanca -jeu de boules- així com tot d'elements que fan referència a aquest joc.

A les imatges jugadors a Saintes-Maries-de-la-Mer, a la Camarga. I tot seguit alguns elements curiosos com un joc fet de ganxet a Saint-Rémy de Provence, i uns dels molts santons que es representen jugant a petanca -aquests són del taller du Moulin à l'huile, d'Aubagne. 

Mornas, una àrea de servei amb jocs tradicionals

És sorprenent on, a vegades, pots trobar-te espais habilitats per a la pràctica de jocs tradicionals. A l'àrea de Servei de Mornas, a mig camí entre Montelimar i Orange, sols entrar trobem aquest espai on es pot jugar a tennis taula, futbolí i a petanca!!!

El bolo vaqueiro jugat a la Ribera d'Ebre

A l'Institut de Flix han dedicat dues sessions d'educació física a conèixer i practicar diversos jocs de llançament procedents d'altres comunitats i països del món. En aquesta ocasió han treballat el Bolo Vaqueiro -esport tradicional asturià-, el bolo cantabro -de Cantàbria-, el molkky -d'origen finlandès-, el kubb -originari de Suècia-, el truc o petanca de cubs -que es practica a Vinaioli di Castellinaldo-.

D'entre tots el bolo vaqueiro potser és el més espectacular pel so que produeix la bola en colpejar contra els petits bolos, la distància que agafen, la combinació d'habilitat, força i punteria...  

També és curiós la quantitat de petits bolos que es col·loquen i que s'han de colpejar el més lluny possible. Els vídeos mostren una mica l'activitat feta al pati:

 

Al vídeo, produït pels amics de la Asociación Bolo Vaqueiro de Cangas del Narcea el 2007, es poden veure les característiques del joc, l'espai i materials de joc i la manera de puntuar.

Val a dir que aquesta mateixa associació ha promogut l'edició de dos llibrets que expliquen el joc. D'una banda el Reglamento de juego y competición Bolo Vaqueiro de Asturias, i d'altra, El bolu vaqueiru. Cultura ya tradición d'un pueblu amb textos de Carlos Suari,
que esdevé un manual molt pràctic per a conèixer aquest joc tradicional, saber on es troben boleres, la varietat de materials...

El joc del KUBB també té molt d'èxit entre l'alumnat segurament, degut, al desconeixement. És un joc originari d'Escandinàvia i molt popular a la zona però que aquí ara comença a conèixer-se. 

 

I també curiós troben el joc del molkky, sobretot pel sistema de puntuació que té i l'habilitat i punteria que s'ha de tenir per a poder guanyar. Es pot estar perdent quasi tota la partida i al final, segons com cauen les peces, amb un cop de sort tot canvia.

Per últim a la petanca amb cubs hi influeix més la sort que no pas l'habilitat del jugador donat que difícilment pot calcular com caurà el cub de fusta. És aquest factor que fa que a alguns alumnes també els encanti jugar a aquest joc.

Vetaina a Eslovènia!

Vetaina ha viatjat fins a Eslovènia, un petit i jove país de poc més de 2.000.000 d'habitants que va aconseguir la independència de l'antiga Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. La seva capital, Ljubljana, és petitona, d'accés fàcil i ràpid, i sobretot molt, molt, molt tranquil·la. Potser ho fa el fet que el centre històric, quasi tot exclusiu per a vianants, estigui envoltat d'un riu, el Ljubjanica, que baixa parsimoniós i molt net. 

Al mig d'aquesta illa hi ha un lleu promontori al capdamunt del qual s'alça el castell des del qual es controla una gran extensió del país -es veuen perfectament els Alps i s'intueixen les darreres muntanyes darreres les quals hi ha la plana de Trieste i més enllà Venècia.

L'extensa zona de vianants passa per nombrosos carrers envoltats de cases no massa altes, moltes d'elles decorades amb elements modernistes. Aquests mateixos elements són ben visibles, en particular, en alguns ponts com el conegut Dragon Bridge, on trobem diverses figures de bronze d'aquest particular animal que "protegeixen" l'accés al casc antic de la ciutat.

Resulta del tot distret passejar sense rumb per aquests carrers, pel costat del riu, creuant per ponts i passarel·les... aquí i allà trobem places i placetes, parcs de tota mena i, com dèiem, molta tranquil·litat. Entre aquestes places cal destacar la de Vodnikov, on durant la setmana esdevé plaça de mercat. Aquí no us serà difícil trobar un particular venedor ambulant que té tot d'objectes artesans fets de fusta entre els que destaquem gronxadors, cavallets, cotxets de nines, carraus... i uns curiosos, grans i ben decorats molinets que giren alegrement.

Un altre lloc on segur que trobareu jocs i veureu distreure's els veïns de la capital és, en particular, al Tivoli, extens parc situat a l'oest de la ciutat, frondós d'arbres, amb àmplies zones de gespa on no és difícil veure grups jugant amb pilotes, passant-se friisbes, corrent amb patins o patinets, jugant a bàsquet... Entre aquests espais en trobem un adaptat per a jugar a petanca:

Un altre lloc on sempre hi ha ambient, amb músics i altres artistes de carrer és la plaça Presernov, davant del Triple Bridge. 

Sortint del centre històric els carrers es fan amples i llargs, amb no gaire o cap atractiu, a menys que resseguim el carrer Trubarjeva, paral·lel al riu, en direcció al barri dels museus d'art Contemporai, l'Etnològic i el Nacional d'Eslovènia (per cert, aquí es troba l'instrument més antic que es coneix, la famosa flauta del neandertal, de més de 60.000 anys d'antiguitat!).

Fent aquest recorregut trobareu espais alternatius, com el centre Metelkova, on té cabuda qualsevol representació artística que pugueu imaginar. És un espai, realment, singular.

La ciutat, doncs, petita i molt acollidora es fa mirar i pot ser un bon punt des d'on realitzar sortides a tot el país ja que, amb menys d'una hora i mitja pots passar del verd de les muntanyes i prats al blau del Mediterrani gaudint de poblacions com Koper, Portoroz o Piran.

I en direcció contrària, cap al nord, les carreteretes permeten un passeig molt agradable i també tranquil -no hi ha gaire trànsit- per les zones rurals plenes de poblets escampats arreu, envoltats sempre de verd. Us aconsello el recorregut que sortint de Ljubljana passa per Skofka Loka, puja cap a Kropa i va a parar a Bled i, més enllà, al llac de Bohinjska Bistrika. A les imatges veiem Skofka Loka:

En aquest recorregut cal dedicar una bona estona a gaudir del paisatge que hi ha al voltant del llac de Bled, on totes les mirades centren l'atenció a la coneguda illa amb l'església al capdamunt.

I un lloc, de característiques semblants a Bled, però que potser no és tan conegut és el llac de Bohinjska Bistrica. El llac, de dimensions semblants a l'anterior, té en l'església de Sant Joan Baptista el seu punt d'atenció.

I per acabar aquesta introducció a Eslovènia, una darrera i important recomanació: no deixeu d'anar, com ha fet Vetaina, a Velika Planina!

És una extensa plana elevada a més de 1600 metres que es troba al nord, a pocs quilòmetres de la frontera austríaca. Per arribar a aquesta plana primer cal agafar un telecabina a la població de Kamniska Bistrica. Aquest us deixa a mitja alçada -diria que a uns 1400 m- i, tot seguit i a menys que vulgueu arribar al cim caminant, podeu prendre un telecadira que us porta dalt de tot.

Un cop dalt la vista és espectacular. Es veuen els cims més elevats dels Alps Julians, d'Àustria, les muntanyes de Croàcia i les que fan frontera amb Itàlia i, a tocar i a primer terme, Ljubljana.

L'altre atractiu, a banda de caminar per la plana, és passejar a tocar de les antigues i renovades cabanes de pastors que, avui pràcticament en la seva totalitat, esdevenen preuats refugis de muntanya. Segons sembla, entre juny i setembre aquest espai encara s'omple de vaques que pugen a pasturar a l'estiu en aquests extensos camps.