El bolo vaqueiro jugat a la Ribera d'Ebre

A l'Institut de Flix han dedicat dues sessions d'educació física a conèixer i practicar diversos jocs de llançament procedents d'altres comunitats i països del món. En aquesta ocasió han treballat el Bolo Vaqueiro -esport tradicional asturià-, el bolo cantabro -de Cantàbria-, el molkky -d'origen finlandès-, el kubb -originari de Suècia-, el truc o petanca de cubs -que es practica a Vinaioli di Castellinaldo-.

D'entre tots el bolo vaqueiro potser és el més espectacular pel so que produeix la bola en colpejar contra els petits bolos, la distància que agafen, la combinació d'habilitat, força i punteria...  

També és curiós la quantitat de petits bolos que es col·loquen i que s'han de colpejar el més lluny possible. Els vídeos mostren una mica l'activitat feta al pati:

 

Al vídeo, produït pels amics de la Asociación Bolo Vaqueiro de Cangas del Narcea el 2007, es poden veure les característiques del joc, l'espai i materials de joc i la manera de puntuar.

Val a dir que aquesta mateixa associació ha promogut l'edició de dos llibrets que expliquen el joc. D'una banda el Reglamento de juego y competición Bolo Vaqueiro de Asturias, i d'altra, El bolu vaqueiru. Cultura ya tradición d'un pueblu amb textos de Carlos Suari,
que esdevé un manual molt pràctic per a conèixer aquest joc tradicional, saber on es troben boleres, la varietat de materials...

El joc del KUBB també té molt d'èxit entre l'alumnat segurament, degut, al desconeixement. És un joc originari d'Escandinàvia i molt popular a la zona però que aquí ara comença a conèixer-se. 

 

I també curiós troben el joc del molkky, sobretot pel sistema de puntuació que té i l'habilitat i punteria que s'ha de tenir per a poder guanyar. Es pot estar perdent quasi tota la partida i al final, segons com cauen les peces, amb un cop de sort tot canvia.

Per últim a la petanca amb cubs hi influeix més la sort que no pas l'habilitat del jugador donat que difícilment pot calcular com caurà el cub de fusta. És aquest factor que fa que a alguns alumnes també els encanti jugar a aquest joc.

Els jocs de la Roche des Fées

A uns trenta quilòmetres al sud de Rennes Vetaina hi troba una altra meravella de les construccions megalítiques de Bretanya,el gran dolmen conegut com La Roche des Fées.

És una impressionant obra megalítica que esdevé lloc idoni per la mainada per a jugar a fet i amagar!!!

No és l'únic que veiem a redós del gran monument. L'àrea de pícnic que hi ha dins del recinte arqueològic esbarjos com el joc del palet:

O el del molkky:

 

Jocs al Pirineu... a la tardor

Església romànica de Surp

El Pirineu lleidatà presenta, sempre, un paisatge fantàstic però la tardor és especialment encisadora, deixant catifes de fulles ocres i vermelles per camins i senderes, i decorant els boscos amb mil tonalitats diferents.

 Carrer encatifat de fulles a Altron

Els espais de joc es multipliquen: rierols, ponts, carrers i places de pobles de pessebre sense trànsit, boscs, prats... Qualsevol lloc pot ser escenari de jocs improvisats o d’altres que podem haver previst.

Tot seguit us presento un parell de jocs ideals per a practicar en qualsevol prat. 

El mölkky. Es tracta d’un joc de la família de les birles, originari de Finlàndia, que en els darrers anys ha entrat en força en els mercats dels països del sud d’Europa i ja comença a ser fàcil de veure’l practicar en càmpings, zones d’esbarjo... 

Es juga amb 12 “birles” numerades que inicialment es planten totes juntes i que, a mesura que es va desenvolupant el joc, es van separant degut a l’acció d’una altra birla més gran que es llança contra aquestes. 

El kubb també és un joc de llançament originari d’Escandinàvia. En aquest cas es tracta de fer punteria i intentar tombar 5 “torres” contràries per, un cop fet això, acabar tombant la peça central o rei.

  Jugant al kubb a Àreu

Ambdós jocs totalment ideals per a practicar en família!

PFZ Tarragonès (3) -Les birles-

Com vam comentar en el marc de la jornada del PFZ, els jocs són resultat de l'evolució, de les modes, de la necessitat que pugui tenir un col·lectiu de mantenir-los, de la "contaminació" o influència que reben d'altres cultures...

Donat que suposadament tots sabem o hem vist jugar a les bitlles o birles, vaig proposar la pràctica del joc del moölkky -originari dels països escandinaus-.

El joc consta de 12 cilindres d'uns 20 cm d'alçada per 5 de diàmetre. Cadascuna d'aquestes peces està numerada de l'1 al 12. En iniciar-se el joc es col·loquen en forma de triangle, de menor a major puntuació, a una distància consensuada prèviament que dependrà de l'edat dels jugadors.

Per torns, i ordenadament, els jugadors aniran tirant un altre cilindre -aquest sense numerar i que vindria a fer les funcions del que nosaltres coneixem com a bitllot-. Es tracta d'intentar tombar el màxim nombre de cilindres o un cilindre determinat a fi d'aconseguir una puntuació fixada prèviament.

Així, si es tomba més d'un cilindre la puntuació resultant és la suma de cilindres caiguts -per exemple, si se n'han tombat 4 el resultat és 4 punts-. Ara bé, si es tira sols un cilindre aleshores la puntuació correspon al número que tingués aquest cilindres -per exemple, si el cilindre tombat corresponia al 9, aleshores la puntuació és de 9-.

Un incís, quan es tomba un o més cilindres, aquests s'aixequen i es col·loquen en el lloc on han caigut, amb la qual cosa cada cop les peces estan més separades i allunyades dels tiradors.

L'objectiu final, com deia, és d'arribar a un nombre determinat exacte de punts -per exemple 50 punts-. Cas que es superi aquesta puntuació aleshores hi ha una penalització i cal anar a una xifra superior -per exemple, si s'han passat de punts i hem obtingut en la darrera jugada 52 punts en comptes de 50, aleshores estem obligats a seguir jugant i intentar arribar a 70 punts-.

El joc resulta molt engrescador i interessant donat que hi intervé la punteria i la precisió en el tir, però també el càlcul i la previsió d'on tirar doncs, cada cop com deia, els cilindres estaran més allunyats i separats.