Paestum és d'aquells jaciments arqueològics que queden una mica a desamà dels itineraris turístics convencionals i que, si bé no es troba lluny de Pompeia o Nàpols -un centenar de quilòmetres-, sí que s'hi ha d'anar expressament a menys que vulguem fer un viatge cap al sud de la bota o aprofitar per veure l'anomenada Costa Amalfitana.
Però l'esforç o la previsió d'anar-hi val molt i molt la pena. El jaciment arqueològic es troba prop del mar, en una gran planura neta de vegetació on s'intueix perfectament la distribució dels diferents grans edificis (amfiteatre, fòrum, termes, piscina, vies principals, barris...) i d'on destaquen, òbviament, els tres grans temples que es conserven magníficament.
En aquest enllaç podeu veure el plànol del jaciment.
En aquestes imatges hem vist el temple d'Atena, construït cap el 500 aC. Fixem-nos en el detall de les columnes acanalades amb el característic capitell dòric i el coixí que aguanta els grans blocs arquitravats.
Continuant la caminada en direcció sud ràpidament es visualitza una gran via perfectament empedrada amb grans blocs i, com en el cas de Pompeia, es veuen algunes fonts i intuïm conduccions d'aigua. Algunes d'aquestes molt clares a l'alçada de la curiosa i grandíssima piscina que trobem ocupant una extensa àrea de la superfície excavada.
Deixant la piscina a l'esquerra i seguint la via empedrada veiem l'edific de les termes, també a l'esquerra i més endavant, al mateix costat, s'aixeca el temple més majestuós, el més gran del jaciment. És l'anomenat Temple de Neptú.
Aquest mostra perfectament la forma del frontó i s'hi veu el fris, amb les mètopes -on hi hauria els relleus que explicarien la història de la divinitat- i els tríglifs. Es molt agradable passejar per l'exterior però encara més emocionant poder pujar i entrar als temples on es pot observar perfectament l'espai que ocupava la pronaos i la naos.
I encara queda un altre temple, el més antic de la zona arqueològica de Paestum, és el conegut Temple de Hera, construït cap el 560 aC. També es troba amb bones condicions, es pot entrar a l'interior tot i que no s'aprecia tan bé com en l'anterior les diferents parts.
Entre la resta de construccions exteriors cal destacar la curiosa forma de l'"Ekklesiasterion", recinte circular, amb graderies, que seria el lloc de trobada per a debatre els afers polítics i administratius de la població.
Però Paestum encara guarda una especial sorpresa, és el seu museu. Es tracta d'una construcció àmplia i molt il·luminada que es troba a tocar de l'entrada al recinte arqueològic. Aquí hi trobarem moltes vitrines que recullen materials trobats al jaciment, principalment ceràmics, molts d'ells exvots amb figures d'animals i de persones, o curiosament aquestes peces de "fireta":
També hi trobem els tradicionals pidos o tabes -algunes foradades-, restes de flautes d'os, fíbules... i boles de fang.
És curiosa la il·lustració que apareix en un Kylix trobat en una tomba del voltant del 380 aC. A la imatge hi veiem una mena de sàtir -a jutjar de la coa que porta- que juga amb una pilota.
I també es fa mirar una vitrina que acull un grapat de glans de ceràmica -projectils per a fones-.
El punt culminant del museu és la sala on es mostra la famosíssima tomba del Tuffatore. Sense ser espectacular la tomba sí que ho són els dibuixos amb què està decorada. Aquests es poden veure i repassar tranquil·lament gràcies també a uns audiovisuals que mostren al detall la manera com es van fer les pintures.
Tal com es mostra en aquesta imatge superior la tomba estava totalment pintada per l'interior i mostra diferents escenes que hem d'intuir de la vida quotidiana. Entre aquestes destaca la famosa pintura dels joves bevent i, sembla, practicant el joc de kottabos.
I a la tapa hi trobem la imatge identificativa del museu i també, a banda dels temples, de Paestum. És la imatge del jove que es tira a l'aigua de cap. Una imatge i unes pintures per recrear-s'hi una llarga estona!
Entre la resta de pintures d'altres tombes no us serà difícil trobar algunes referències a proves atlètiques com ara la lluita:
