Carraus i matraques per donar... però no per vendre

Jacinto San José és un jubilat d'Urueña aficionat a treballar la fusta que des de fa una colla d'anys es distreu fent carraus i matraques de tota mena al seu petit taller. Quan algú truca a casa seva -situada casualment a tocar del carrer Bolinche- i demana per ell ja intueix què deuen voler: carraus!!!

I és que des de fa una pila d'anys que a tothom que hi va i li demana li regala un carrau. I ja pots insistir en demanar-li preu o voler-li pagar que ell, res de res, té els carraus per adonar, però no per a vendre!!!

És fascinant el petit món que s'ha creat entre quatre parets a tocar de la "cotxera" de la gran casa situada al centre d'Urueña. Hi ha ferramentes de tota mena ben col·locades i ordenades, i pel sostre, aquí i allà, apilades trobem carraques i més carraques.

Comenta que la seva especialitat és fer carraus, i que en té de repartits per tota la península però que, curiosament, no n'hi ha cap dels seus a la col·lecció de la Fundació Joaquín Díaz que es troba a la mateixa localitat!!! Amb tot, també s'ha atrevit a fer altres petites joguines més o menys complicades com ara espases, figures d'animals i fins i tot les conegudes "gallines menjadores".

Un plaer poder compartir una estona amb aquest artesà del tot altruista i veure la mirada viva i il·lusionada quan parla de les seves creacions. Recordeu, "carraus i matraques per a donar... però no per a vendre!!"

Divertits jocs per a un final de curs!

Ha arribat la fi del curs escolar i amb ell tot de propostes per fer més lleugers i divertits els darrers dies. Aquí us presento tota una varietat de jocs ideals per a passar una bona estona, refrescar-se i divertir-se tots plegats!

Jocs d'aigua:

 Jocs ecològics o amb material de l'entorn natural:

Curses de tota mena:

Jocs amb botes!

Què entendríeu si us diguessin que anem a fer jocs amb botes? Una bona amiga em va comentar que a l'escola de la seva filla organitzarien "jocs amb botes", i em demanava si sabia de què es podria tractar. No vaig saber què respondre-li. Li vaig proposar que potser serien "jocs de taverna", "carreres de botes" com les que fan els rouleurs de barriques de Lussac... Però la sorpresa ha estat meva quan m'ha enviat aquestes imatges que no fan més que confirmar que la creativitat i l'enginy no tenen límit.

Un palo!

Una coneguda marca de refresc ha creat un dels anuncis més captivadors, divertits i intel·ligents -al meu parer- dels darrers temps. Si feu zapping -que és del milloret que es pot fer a la tele!- i de cop trobeu una criatura cridant "un palo, un palo!", pareu el vostre joc de "zappeo" i mireu amb atenció l'anunci, segur que us agrada.

I si no us voleu esperar a l'atzar del zapping, cliqueu en aquest enllaç. 

Trobareu més información aquí

.

Una Diada de castells i jocs

Durant la Diada Nacional de Catalunya les castells i els pilars van anar pujant, aquí i allà, pels carrers per on transcorria -o ho intentava- la manisfestació. En aquest enllaç trobareu unes imatges espectaculars de la Diada amb castell inclòs:

http://ext.lavanguardia.es/pans/index.html

 

I aquestes altres dues fotografies mostren una part del desplegament de jocs sobredimensionats que hi havia al matí a la zona de l'Arc de Triomf.

Guixot de 8 a Caramella

La revista de música i cultura popular Caramella, en el seu número 24 corresponent als mesos de gener a juny de 2011, dedica el monogràfic a la jota i hi trobem, per tant, constants referències a les Terres de l'Ebre i a Ascó.
Però avui no toca parlar de jota sinó de jocs. És així com a la secció Oficis i artesans l'Aleix Cardona i la Montserrat Solà ens presenten una llarga entrevista amb Joan Rovira, el fundador de Guixot de 8 i creador de la majoria de jocs que aquesta empresa de Tona fa amb material reutilitzat. D'aquesta entrevista us avanço unes quantes frases d'en Joan, que il·lustren molt bé tant el tarannà d'aquesta personalitat juganera com inviten a la reflexió sobre el món del joc:

• El joc és l'èina que fem servir per relacionar-nos amb el món. El joc és l'eina de l'aprenentatge i s'alimenta de la imaginació.
• El joc (...) no té un valor en sí mateix, però em permet descobrir-me a mi mateix.
• El joc és un passatemps, quan el volem instrumentalitzar massa, el volem imposar... el matem.
• El joc sempre és una activitat lliure, plaent, per matar el temps. I el pòsit que queda d'això és la descoberta, són els coneixements, saber on tens els propis límits.
• No pot ser aquesta idea de "nens, au a jugar!".
• Les escoles organitzen la setmana cultural dedicada al joc. Però el joc no mereix una setmana. Mereix una dinàmica.
• Aquesta societat cada vegada més ens demana habilitat i cada cop menys imaginació.
• Avui el joc ha entrat en una competència brutal amb el que són pantalles, com a passatemps. Ara vivim la contradicció que un telèfon, que és una eina de comunicació, es pot convertir en una eina d'incomunicació.

FESTCAT 2010 (VIII)

Quan la joguina no es comprava: aprendre a ser els artesans dels nostres jocs
En les diferents edicions de la Festcat una de les activitats més ben valorades per part dels assistents ha estat, sempre, el taller de construcció de petites joguinetes. Es tracta, doncs, de manufacturar petits objectes i elements susceptibles de ser emprats per a fer infinitat de jocs. Així aprenem a construir-nos joguines amb elements de l’entorn o emprant materials reciclats. Construïm des d’un patacó fins a un paracaigudes, passant per inofensives pistoletes de pinces, dards o caça boles. La construcció de joguines o petits objectes de joc és, en sí, un esplai interessant per a dur a terme en diferents situacions, tanmateix interessa saber què podem fer, després, amb aquests objectes i conèixer variades formes tradicionals de jugar amb aquestes joguines, alhora que treballem la creativitat tot inventant noves maneres de jugar

FESTCAT 2010 (III)

De Catalunya al món. Experiències educatives amb els jocs
Es pot parlar de jocs exclusius d’un indret, d’un poble o d’un país? O potser és més correcte parlar dels jocs en diferents èpoques o societats? I encara, davant de dos jocs semblants, podem dir que un és una variant de l’altre? Les respostes a aquestes preguntes i altres dubtes les vam tenir de mà de Josep M. Móra, que va exposar diferents experiències educatives centrades en treballar aspectes interculturals a partir dels jocs.

Entre aquestes experiències va destacar la presentació de la carpeta de jocs "Una comarca de museu" que conté jocs de tauler i informació relacionada amb 8 museus de l'Alt Emporda, amb l'objectiu d'apropar-se a aquests equipaments. Els museus són: Museu del joguet de Catalunya, a Figueres, el Museu de l'Empordà, l'Ecomuseu Farinera, el Museu Memorial de l'Exili, el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries, el Museu de la Tècnica de l'Emporda, l'Espai Cultural La Ciutadella i el Museu de l'anxova i de la sal.

L'altra experiència fou la maleta "De l'hort a casa", maleta pedagògica per a l'Educació Primària i l'ESO. Aquesta maleta ens introdueix a l'agricultura ecològica a través de diferents jocs.

Podeu sol·licitar informació sobre aquests tallers i recursos als centres de recursos de referència.