Un cop d'ull al Museu Etnogràfic de Barcelona

Els museus d'enografia, com el de Ripoll o Barcelona, són un bon lloc on trobar jocs o joguines d'altres èpoques acompanyats d'informació que contextualitzen l'objecte dins la societat en què es duien a terme. Avui us presento un seguit d'imatges del de Barcelona que són una bona mostra del què indiquem.  

Per exemple la virolla que encapçala aquesta entrada era un joc típic de corpus. Recordo que a Reus, fins ben entrats els anys setanta, en dates assenyalades sortia el neuler carregant un gran cilindre metàl·lic a l'interior del qual hi duia les neules, i tancava aquest recipient amb un joc de virolla-.

L'auca era un altra de les diversions més conegudes principalment dels segles XVIII i XIX. Es tracta d'un joc d'atzar que recordaria la dinàmica de jocs com l'actual bingo. A la imatge inferior veiem les petites vinyetes d'una auca retallades i enrotllades. 

Cavallet de bateig. Així s'anomenava aquest tipus de joguina de paper maixé que es regalava en motiu del bateig de la canalla a principis de segle XX. Avui encara se'n troben però tenen una funció simplement decorativa.  

Malgrat avui ens pot sorprendre força fins a meitat de segle passat era habitual vendre retallables o joguines de plom pensades per a representar processons, misses...

Altres joguines que trobem a l'exposició permanent són, per exemple, aquest curiós dòmino circular de principis de s. XIX.

Si aneu al Museu etnogràfic de Barcelona no deixeu d'anar al "magatzem" o fons de "reserva visitable" on podreu veure tot d'armaris plens d'objectes, entre els quals moltes joguines, que donen idea de l'important fons que disposa aquest equipament -joguines no sols de Catalunya, també d'altres països-. 

Vetaina al Japó (i 15): I al final què queda? Records juganers!

Vetaina ens ha explicat, a través d'aquest bloc, un viatge pel Japó. I és un viatge perquè cadascú busca i es fa el seu viatge a partir dels seus interessos o anhels. Ha volgut donar algunes pinzellades de la cultura i paisatges japonesos des d'una mirada juganera, mostrant jocs, joguines o diversions d'aquest país que, en alguns casos són iguals o similars als nostres, o en d'altres ben diferents, anecdòtics i curiosos (l'art de la papiroflèxia, el jocs dels fesols, la pesca de fideus, la tradició de les fogueres de Kyoto, l'equilibri entre tradició i modernitat a Tòkyo...).

Queden totes les imatges dels paisatges, les ciutats, els museus, els parcs... però també tot un arxiu de joguinetes que ha trobat al llarg del camí.

És el record fotogràfic o material, el souvenir juganer que, en veure'l, té la capacitat de retornar al viatger al viatge, al lloc on el va captar o trobar.

Alguns, com els daruma (達磨) els identificarem per sempre més amb Japó. Aquests ninotets, com bon amulets que són, tenen la capacitat d'ajudar-nos a aconseguir tot allò que ens proposem i els podem trobar a qualsevol ciutat o poble, per petit que sigui.

El mateix passa amb el daruma-otoshi (だるま落とし), una mena de ninot de fusta, desmuntable, que esdevé un joc de molta habilitat i que també es troba arreu.

Una curiositat que sorprèn és trobar-se, també arreu, "màquines expenedores de souvenirs o joguinetes"! En alguns centres comercials es poden trobar passadissos sencers, amb més de 500 maquinetes expenedores, on el client busca els objectes de col·lecció per temàtiques (animals, dinosaures, personatges fantàstics o de còmics, joguines tradicionals, animals de peluix...) un món inabastable!

Ara bé, pels qui agrada "caçar joguines tradicionals" no hi ha major satisfacció que la troballa buscada o casual d'alguna d'aquestes. Un bon exemple és aquest forn de terrissa amb la tetera, "caçat" a Takayama.

O aquestes otedama (お手玉) comprades a Arashiyama. La joguina sempre retornarà al record de la botiguera fent una demostració de com es practicava el joc -joc amb una dinàmica idèntica als nostres pidos o tabes-.

I què dir de la koma (こま), la nostra baldufa o rebelluga. Al llarg del trajecte es troba arreu: a museus de joguina o no, a centres comercials, a oficines de turisme, a quioscs... I de tota manera, forma i mida.

Amb aquestes viatgem al Edo-Tokyo museum.

Aquesta altra cap a la zona del Tentakuji temple, a Kyoto. 

I aquestes a l'entranyable Naramachi Mechanical Toy Museum de Nara, creat per una agradable família que ha fet de casa seva un "lloc de peregrinatge" per als curiosos del món de la joguina tradicional i popular.

I encara unes de curioses, les que serveixen per a deixar reposar els "palillos" -sticks- que utilitzen per a menjar els japonesos, i que ens duen al modern i alternatiu barri de Harajuku, a Tokyo.

Encara n'hi hauria molts d'altres de jocs i joguines que ens transporten als museus Edo de Tokyo, Takayama, Nara... amb les kokeshi (こけし) -nines tradicionals de fusta-, els kendama (剣玉) -caça boles que avui tornen a estar de moda-, els menko (面子) -cartes arrodonides que recorden els nostres tazos o patacons, i amb els quals es practicaven molts dels jocs que coneixem nosaltres-, el fukuwarai (福笑い) -joc típic de cap d'any que consisteix en intentar fer una cara de cartró posant, al lloc adient, ulls, nas, boca... però això, evidentment, amb els ulls tapats-, el hanetsuki (羽根突き) -mena de pala petita de bádminton-, el tako (凧) o estel, les ohajiki (おはじき) -fitxes arrodonides, de vidre, semblants a les boles, amb les quals es fan joc d'habilitat, persecució i també servien com a moneda infantil-, el taketonbo (竹蜻蛉) o libèl·lula -joguina petita de canya o fusta que es llença a l'aire-... 
Podeu trobar informació de totes aquestes joguines tradicionals al web japonismo.com.

Però aquí sols deixem les pistes... a qui li agradi anar de "cacera" de ben segur que gaudirà resseguint aquests llocs i molts d'altres del Japó! 

Que tingueu un bon viatge!

Vetaina al Japó (14): Koyasan

La muntanya Koya o Koyasan és el centre més important del budisme shingon del Japó. Es troba al centre d'una gran península al sud d'Osaka i, per tant, aquesta ciutat pot ser el lloc adequat per a desplaçar-s'hi, però cal pensar en un viatge llarguet on s'haurà de combinar tren, autocar i tren cremallera -aquest darrer per a pujar fins dalt del poble en un trajecte empinat que travessa un dens bosc.

A Koyasan difícilment trobarem jocs i joguines. És, com s'ha dit, una muntanya sagrada i tan creients com viatgers si hi van és o bé per motius de fe o per buscar o trobar una suposada espiritualitat o, si més no, la tranquil·litat que ofereix un lloc enigmàtic com aquest, ple de temples i santuaris que s'alcen aquí i allà dins d'una zona densament boscosa.

Si no es vol fer una travessa per l'extensa muntanya visitant i allotjant-se en diferents temples queda l'opció de quedar-se i visitar els santuaris que hi ha al poble, assistir a alguna cerimònia religiosa de matinada, fer tallers d'escriptura o de gastronomia japonesa... i, sobretot, passejar pel més gran cementiri de Japó, conegut amb el nom d'Okunion.

Al mig del bosc i arreu s'aixequen incomptables tombes de pedra. A vegades senzilles làpides verticals on no hi queden rastres de grafits, d'altres grandiosos mausoleus que poden recordar menhirs o dòlmens, de tant en tant algun torii de fusta o pedra que dóna pas a tombes engolides per la molsa que creix ufana davall del fresc i humit bosc... el què no deixa indiferent i dóna un toc de color al paratge verd i ombrívol són les gorres o els pitets de llana o de roba amb els quals s'han abillat petites escultures de nens. I és que aquesta és la manera com, en aquest cementiri i en molts d'altres del Japó, es recorda als infants morts prematurament.

Vetaina al Japó (13):De Magome a Tsumago

Un animaló fet amb una alberginiera! Sí, sí, haver d'anar a l'altra punta de món, a tants quilòmetres de distància, per a trobar-nos amb una joguina tradicional que, dècades enrere, també havia distret a tantes i tantes criatures de casa nostra. 

I és que el paisatge feréstec i la densa vegetació de les muntanyes interiors de l'illa de Honshu inviten a la creativitat i, amb imaginació, a aprofitar els recursos d'aquesta zona tant atractiva per a l'excursionisme.

Una sortida indispensable és la ruta senderista entre Magome i Tsumago, dos petits llogarrets separats poc més de 8 km.

Són una delícia de pobles! Conservats amb cura i bon gust esdevenen una mostra viva de com eren les construccions ancestrals dels pobles d'interior japonesos. Magatzems, molins d'aigua per a usos diversos, comerços de saque o espècies, petits hostals... tot invita a tafanejar d'un lloc a un altre seguint l'estret carrer que travessa ambdues poblacions. 

Si es vol fer la ruta pel mig de les muntanyes és aconsellable sortir de Magome. Per això un bon camp base és la gran ciutat de Nagoya, perfectament comunicada, i d'aquesta prendre un tren direcció a aquest poble. Un cop allí no hi ha pèrdua. Des de l'oficina de turisme surt el carrer -diríem que únic- que travessa el poble cara amunt. I en acabar-se el carrer, de cop i volta, ens trobem al mig del bosc!

Des de Magome i direcció Tsumago s'ha de pujar uns 4 quilòmetres costa amunt, sempre pel mig d'un bosc espès que invita a que la imaginació viatgi...  i és que de cop ens trobem amb unes campanes al bell mig del camí. Junt amb aquestes uns cartells informen que el bosc és ple d'ossos i que, per a foragitar-los, s'aconsella anar tocant aquestes campanetes que es van trobant espaiades!

Podeu imaginar-vos el cangueli de Vetaina en saber que el bosc era ple d'aquests plantígrads!!! I en el caminar silenciós qualsevol sorollo del brancatge o algun so desconegut posava en alerta els intrèpids senderistes!!! Sort que la bellesa del camí i algunes construccions que es troben al llarg d'aquest fan que s'oblidin les pors i que es gaudeixi al màxim del paisatge.

La segona part de la sendera fins a Tsumago és totalment de baixada. El camí segueix essent preciós, perfectament senyalitzat i conservat. 

I amb un no res us portarà a Tsumago on, entre les primeres cases i com si ens volgués donar la benvinguda, descobrim aquest gran cavall fet de qui sap quines tiges, una mostra més d'art i natura.

Vetaina al Japó (12): Shirakawago

Shirakawago es un petit poblet amagat entre muntanyes d'una vegetació que ens recorda als Alps suïssos -és així com s'anomena a aquesta regió de l'interior comunicada per carretera amb Takayama-. 

Vetaina no es volia perdre aquests paisatges que ens fan sentir com a casa nostra!

El poble el formen un conjunt de cases disperses de fusta, totes elles amb una estructura semblant: planta que antigament feia les funcions de magatzem, primer pis que és l'habitacle pròpiament dit, i un altre pis superior que nosaltres anomenaríem asgorfa. Tot està bellament decorat, cada cosa al seu lloc, fins al darrer detall.

Avui moltes d'aquestes cases són obertes al públic ja sigui per a ser visitades o perquè s''han reconvertit, els interiors, en botigues o espais de restauració. Entre aquests comerços no es difícil trobar joguinetes tradicionals -allò que en diríem joguines de la natura o populars-. 

N'hi ha de tota mena: de fang, de fusta, de plantes o herbes, d'espart... representant animals, éssers fantàstics o personatges de l'imaginari japonès, unes van en rodes, altres es mouen mitjançant rudimentaris mecanismes... tots ells encisadors!