Joguines de canya al museu de San Bartolomé de Tirajana

El petit museu etnogràfic Casa Los Yánez, a la localitat muntanyosa de San Bartolomé de Tirajana -Las Palmas de Gran Canària-, s'hi troben un seguit de joguinetes i altres objectes fets amb canya: la guia per a conduir un cèrcol feta amb una canya a la qual s'hi ha afegit un rodet de fil que permet una major subjecció, diversos tipus de flautes, canyes amb un cordill que en la imaginació de la canalla esdevenen cavallets...

I com a curiositat, en un racó, hi penja un calaix fet també de canya que tradicionalment servia per a guardar-hi els formatges per protegir-los de les bestioles.

Gàbies i joguines de canya a El Hierro

Al petit mercat setmanal que fan a la població de El Pinar, a l'illa de El Hierro, hi ha una parada d'un artesà cisteller que us deixarà bocabadats. Ell treballa allí, amb poques eines, una navalla ben afilada, algunes peces que s'ha fet ell mateix per a marcar les canyes... i poc més.

El primer que em va cridar l'atenció va ser el io-io que penjava d'una de les parets. És un model similar al que nosaltres us ensenyem a fer al nostre llibre de Quina canya! Joguinetes. En interessar-me per la joguina em va dir que ell en sabia fer, però que aquest io-io en concret l'havia fet un amic seu d'una altra illa. 

Principalment es dedica a fer gàbies, de diferents tipologies, per a ocells. Té gàbies normals de totes les mides i formes, però també en té de parany o reclam -per a agafar moixons-. Com a bon cisteller no hi falten nombrosos models d'aquest estri així com "calaixos" per a penjar al sostre que, tradicionalment, es feien servir per a guardar i conservar els formatges.

L'únic material que utilitza és la canya i la gamona -una espècie vegetal semblant al nostre "quiricau", però molt més gruixut-. 

Joguines de canya al Museu d'Art Popular de la Ciutat de Mèxic

Si aneu a Mèxic no us perdeu el Museu d'Art Popular de la Ciutat, molt cèntric, a una quadra de l'Alameda. És un gran museu que conté obres d'artesania popular mexicana, en general, de diferents temàtiques, i entre aquestes hi trobareu algunes sales amb joguines fetes amb materials diversos. Aquí destaquem aquest camionet fet exclusivament de canya.

Construccions de canya a les muerteadas d'Oaxaca

Quan s'acosta la Fiesta de los Muertos Mèxic es transforma. Les setmanes prèvies els carrers s'engalanen amb elements representatius de la mort, principalment calaveres i esquelets, tot profusament decorat amb flors de color taronja i papers retallats de tots colors. 

Entre els actes més celebrats i esperats hi ha les "muerteadas", que són les processons que els diferents barris i entitats organitzen per celebrar la Festa. En trobem de molt variades però totes elles es distingeixen per omplir els carrers, al seu pas, de xivarri, música, ball, coreografia, petards i molta xalera. 

Entre els elements que criden l'atenció trobem el "torete". Es tracta d'una representació del cos d'un toro, no massa gran, que duen diferents muerteadas. Aquest "torete" està fet amb una estructura senzilla però resistent de canya, folrada generalment amb paper tractat -cartoneria que ells en dirien-. Aquest element pot dur, afegit, un sistema més o menys sofisticat també fet de canya al qual s'hi col·loca pirotècnia variada, sobretot petards i bengales que recorden els nostres Diables. El resultat de la processó és espectacular, màgic... i la construcció del "torete" una autèntica obra mestra!

Quina canya! Joguinetes, taller de construcció de joguines i instruments fets de canya

El passat dijous 4 de desembre els nens i les nenes de l’escola Els Set Focs, de Bellaguarda, van dur a terme un taller de construcció de joguines i senzills instruments populars fets amb canya. Vaig tenir el plaer de dur a terme aquesta activitat que s’inspira en el llibre Quina canya! Joguinetes, el qual vaig fer amb l’amic i també mestre Miqui Giménez, i que fou publicat per l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó el 2018.

El taller va consistir en una breu presentació del llibre i d’algunes de les joguines i instruments que hi apareixen. La canalla va poder manipular-les i en alguns casos fer-les sonar -crec que això va ser un element important per captar la seva atenció, engrescar-los i tenir una predisposició des del primer moment-. Tot seguit va venir, sens dubte, la part més agraïda i atractiva de la sessió, la manipulació de les eines amb les canyes per a que cadascú fes la seva pròpia joguina. Prèviament, però, vam presentar les eines que utilitzarien, vam ensenyar com manipular-les per tal d’evitar prendre mal o malmetre algun objecte, i vam insistir molt que per a treballar la canya cal, sempre, netejar-les bé amb paper de vidre per tal de no punxar-nos amb alguna estella.

A partir d’aquest moment l’aula es va convertir en un autèntic laboratori d’experimentació on l’alumnat, al seu ritme, cercava la canya que més li convenia; la polia, la serrava, la foradava, la tallava...  amb l’objectiu de fer 3 joguinetes: una preciosa anell, una nina i un nu-nut (instrument popular).

Penso que va ser un matí ben aprofitat: treball individual però alhora en grup -com és normal a una ZER on, sovint, els grans o més manyosos ajuden als petits-, i amb un ambient molt agradable i xiroi.

Felicitats als nens i nenes de l’escola Els Set Focs! Vau fer una molt bona feina! A veure si sou capaços de fer altres creacions emprant la canya o buscar-ne altres utilitats. Segur que podeu fer el vostre propi taller de construcció de joguines i instruments!

Joguines de canya a la Casa de Cultura Banamex

 

La Casa de Cultura Banamex, que ocupa la magnífica casa del Mayorazgo de la Canal de San Miguel de Allende (Mèxic), presenta un diferents exposicions temporals de la qual destaco la que fa referència als joguets populars mexicans. Avui us mostro algunes peces fetes exclusivament de canya, autèntiques obres d'artista!

Joguines de canya al Museu La Esquina de Sant Miguel de Allende

 

A San Miguel de Allende (Mèxic) hi ha un fantàstic museu de joguines, es diu La Esquina, i mostra joguines populars mexicanes d'artesans i artistes de tot el segle passat fins als nostres dies. I és que, cada any duen a terme un "concurs nacional de joguines populars" en el qual s'hi presenten artistes, mai millor dit, de tots els estats del país. En cadascuna de les disciplines (llautó, fang, cartoneria, fibres vegetals, teixit...) atorguen tres premis. Les joguines guardonades passen a formar part del fons del Museu. Sens dubte una fantàstica iniciativa. 

Aquest concurs ha permès ampliar l'extensa col·lecció de joguines recollides, amb el pas dels anys, per la Sra. Angélica Tijerina, una autèntica enamorada de la joguina popular mexicana i, avui, aquest afany ens permet gaudir d'una de les col·leccions més atractives del món en relació a la joguina tradicional de caire artesanal.

 

XI Congreso Mundial Juego Tradicional y Patrimonio

 

Entre el 27 i el 29 de juny Aranda de Duero va acollir l'onzè Congrés Mundial Joc Tradicional i Patrimoni, organitzat per l'associació La Tanguilla. 

Vaig tenir el goig de presentar la comunicació: El paisaje lúdico del Ebro en la literatura a partir del imaginació del escritor Artur Bladé i Desumvila, on faig un repàs dels jocs i joguines que recullen sis de les publicacions de l'autor de Benissanet -properament es publicaran les actes d'aquesta jornada, que va comptar amb la participació de ponents d'Argentina, Mèxic, Índia i Marroc, a banda de Catalunya i altres regions d'Espanya.

A les imatges veiem l'Ebre, amb el poble d'Ascó darrera i barquetes i joguines de canya extretes del llibre Quina canya! Joguinetes. 

En el transcurs de les jornades vam poder fer un taller de construcció de joguinetes de canya, compartint tallers amb els amics de Galícia de Recucho das Argalladas i d'altres d'arreu.