No descobrim res de nou en dir que els daus eren jocs ben coneguts a l'època clàssica. en trobem representants en mosaics de museus com el del Bardo, a Tunis, i exposats en moltíssims museus d'arqueologia que mostren objectes del món romà. Ara bé, sí que és curiosa la iconografia que adjuntem i que correspon a una imatge que conté el calendari de Furio Dionisio Filocolo (any 336 dC).
En aquest veiem un esclau, dret, en acció de jugar als daus amb el seu amo. Així ho llegim a l'entrada "Io saturnalia: vivir y dejar vivir" del blog KUANUM on, entre d'altres assenyala:
La representación iconográfica nos muestra, entre otros motivos, una mesa de
juego con un cubilete (fritilus
o también turricula,
según Marcial), despojado de sus dados que yacen sobre la mesa, una vez echada
su suerte. El personaje principal es un esclavo que parece disponerse
a iniciar la jugada (¿con el amo?). Téngase presente la inversión de
los roles sociales en éstos días: ricos y pobres cambiaban sus papeles.
Cuando las leyes contra el lujo prohibían de ordinario éste tipo de
juegos, en la sociedad romana estaba permitido durante los días de
Saturnales jugar a los dados, aunando así en una misma actividad lúdica a
esclavos y hombres libres.
Una curiositat més és que a damunt la taula a banda dels dos daus hi veiem una mena de "torre". No és ben bé un "cubilete" com assenyala l'article sinó que és precisament una torre que feia les funcions de gobelet i que evitava fer trampes en el joc -se n'han trobat de metall i fusta- . Aquesta torre, de més de 25 cm d'alçada, tenia una mena d'esglaons a l'interior que en tirar els daus per la part superior feia impossible, com deia, fer trampes.
