Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borinot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borinot. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de gener del 2020

El joc del borinot a Vinebre


A Vinebre, en motiu de la festa en honor a Sant Enric d'Ossó, s'ha presentat una exposició que recull les fotografies premiades a les diferents convocatòries del concurs fotogràfic d'aquesta vila. Entre les imatges us pot sorprendre una on es veuen dos veterans que, en el marc de la Festa de Sant Miquel, juguen al divertit joc del borinot.
L'exposició es pot veure a Ca Don Joan fins al 9 de febrer.

diumenge, 12 de maig del 2019

El joc del borinot a Sant Miquel de Vinebre

El joc del borinot és l'altre element lúdic que acompanya al joc de la corretja el dia de l'ermita, a Sant Miquel de Vinebre. A diferència de l'anterior aquest ha tingut èpoques que s'ha deixat de jugar, tanmateix de fa uns anys cap aquí alguns veterans no han dubtat en posar-se a jugar i a ensenyar el joc a tothom!

El joc, com el de la corretja, té un component violent que practicat en aquest context i en aquest escenari, davant una comunitat que coneix els jocs i els veu com a diversions, en comptes de crear conflicte uneix i referma els vincles d'amistat entre els participants.

dissabte, 23 de gener del 2016

Vetaina a Gant i Bruges

 

A les imatges Vetaina ens presenta alguns racons de les boniques ciutats de Gant i Bruges (Flandes).



Entre les curiositats Vetaina ha trobat a Bruges unes escultures en les bases d'unes imatges incrustades a la paret de l'ajuntament de la ciutat on apreixen tres personatges que sembla que juguin al borinot.

 

dilluns, 12 de maig del 2014

La corretja i el borinot protagonistes de la romeria de Sant Miquel

Els jocs de la corretja i del borinot van ser, un any més, els protagonistes lúdics de la romeria que els vinebrans fan anualment, al maig, a l’ermita de Sant Miquel.

El camí que puja des de la carretera fins al bancal a peu d’ermita, com cada any, ple de cotxes. Però aquesta imatge no és representativa del nombre de vinebrans que, sobretot, fan cap a l'ermitori caminant ja que la tradició mana anar en processó des del poble, que es troba a un parell de quilòmetres.
Preveient l’aglomeració, he deixat el cotxe en un camí que porta a La Torre de l’Espanyol, i he pujat per una pista fins a l’establiment ibèric de Sant Miquel. Des de dalt veig l’aparcament de cotxes i començo a baixar. La cridòria comença a acompanyar les meves passes i ja no em deixarà en tota l’estona. També escolto les notes de la inconfusible jota que es balla en pobles de la Ribera nord com Ascó, Vinebre o Flix.
 

Arribo a la plaça de l'ermita i, com cada any, veig moviment arreu. Els grans vigilant als menuts, els nens i nenes perseguint-se amb pistoles d'aigua o jugant a passar-se pilotes de plàstic que, com també mana la tradició, la comissió de la festa ha repartit a tort i a dret.
 

Són les dotze del migdia i s’han acabat els actes religiosos amb el repartiment de l'aufrena o pa beneït. Com cada any, des de que tinc memòria, els membres de l'Agrupació Musical d'Ascó posen la banda sonora. A redós de l'ombra que hi ha a l'entrada de l'ermita, i davant del gran xiprer que encara vetlla el paratge, van tocant jotes, sardanes i algun pas doble.
 

Invariablement cada any apareix en un extrem de la plaça el firaire, secularment figura indispensable i indissociable de tota romeria. Sembla que per a ell -o millor per als seus articles- no hi passi el temps. En tot cas, canvien una mica les formes o els materials, però les joguinetes que es venen sempre són les mateixes: algunes nines, pilotes, timbals, trompetes, molinets de vent, arrossegadors, algunes pistoles de plàstic...

Enguany veig a molts vinebrans amb samarreta blava. És la que ha dissenyat l’amic Martí, i on apareix un símbol representatiu de la gastronomia festiva, la carxofa, clara al·lusió a les truites de carxofa que es preparen i mengen al matí, junt amb el conill a la cassola.
 
 
El plat fort, però, està a punt d’arribar. És al voltant de la una. Com si tothom esperés el moment, qui més qui menys es va col·locant dalt de la barana del bancal que dóna a la plaça. I van apareixent els jugadors, com si de "Gladiator" es tractés entren a plaça, i van cridant a altres amics que estan dispersos amb les seves famílies, molts ja amb els seus fills i filles. I és que el temps passa però, per a mi, que vaig conèixer molts d’aquests joves quan feien sisè d'EGB, els segueixo tenint en el meu imaginari com als meus alumnes, aquells xiquets simpàtics, riallers i alegres, que venien de Vinebre a l'escola d'Ascó. 
Enguany sembla que tots s’hagin posat d’acord. Feia anys que no hi veia tants participants, i Déu ni do quins peces! semblen la "selecció de jugadors de la corretja!". 
Tothom està al seu lloc: una renglera de nens i nenes asseguts a terra, el bancal tot ple d’espectadors, i els jugadors situats en rotllana, en parelles. Tot és a punt. I s’inicia el joc. Les primeres voltes i persecucions semblen una mica d’escalfament, com si d'un joc de criatures es tractés, però de cop i volta la corretja comença a espetegar fort i s’escolten els crits i les exclamacions dels presents -ai! uf! ostimeta!-, i els joves -i algú que no tant- augmenten les seves corredisses. Entre els participants es veuen mirades de complicitat, mentre uns es passen la corretja d’amagat per a donar la sorpresa als corredors despistats.
L'escenari no pot ser més insòlit. L’ermita a la dreta i a l’ombra, com s’ha dit, els músics tocant, grupets d’homes i dones ballant jotes i sardanes a tocar del xiprer, alguns nens i nenes perseguint-se i ruixant-se, els nostres protagonistes jugant a primer terme i ocupant amb la seva rotllana bona part de la plaça i, darrere d’ells, al centre, un petit grup d’adults jugant al borinot! Per qui conegués la festa i acabés d’arribar de ben segur que estaria desconcertat i es pensaria que està dins d’un quadre de Pieter Brueguel o d’en Hieronimus Bosch!


Difícilment es pot explicar el què suposa aquest ritual anual, que com indicava en algun altre escrit, suposa per a molts vinebrans un pas iniciàtic al món adult alhora que una comunió amb el poble, amb la col·lectivitat. S’ha de veure i s’ha de viure, i sobretot, s’ha d’esperar a l’acabament, quan algú del grup abandona el seu lloc i aixecant les mans comença a aplaudir, moment que la resta s’hi afegeix donant per acabat el joc, entre encaixades i abraçades, i animats pels aplaudiments dels espectadors. 
 

Són ben bé les dues de la tarda i els darrers jocs comencen a acabar. Sembla premonitori que l’estirada de corda significarà l’inici de la fi de la romeria i els vinebrans, poc a poc, aniran recollint tot el fato que han portat per a assaborir l’esmorzar i xalar a l’ermita amb aquest programa anual, no escrit però del qual tothom té clar el guió.
 

Enguany ja ha passat, però us animo que poseu la festa de l’ermita de Sant Miquel en el vostre calendari del 2015! No us decebrà!

dimarts, 6 de maig del 2014

Jocs a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

Si us agraden els jocs d'arrel tradicional aquest proper dissabte 10 de maig teniu una cita obligada a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre. Allí, en un ambient distès i molt agradable, hi trobareu els jocs de romeria de sempre (saltar a corda, estirades de corda, venda de joguinetes...) junt amb autèntiques "perles" del món lúdic de les Terres de l'Ebre, com són els jocs de la corretja i del borinot.
Trobareu més informació i imatges d'altres anys en aquest enllaç. 

dimarts, 27 d’agost del 2013

Jocs i competicions tradicionals a Vinebre

Del 28 d'agost a l'1 de setembre podeu gaudir a Vinebre d'un ampli programa d'actes de la Festa Major que inclou les curses pedestres -amb premis de 50 a 100 euros per als tres guanyadors a més dels tradicionals premis de gall, conill i ceba-; baixada d'Autos Bojos; concurs de tir amb carrabina pneumàtica; i les tradicionals cucanyes, amb premis de 0,5 a 2 euros per als guanyadors de cada modalitat (curses de sacs, de l'ou, en bicicleta...).

dilluns, 4 de març del 2013

El joc del borinot


 
Com ja hem anat informant, els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix aquest curs treballen els jocs tradicionals a partir d'una auca de jocs del segle XIX. La descoberta d'alguns jocs insòlits o desconeguts per a ells resulta divertida, tot i que a vegades sigui difícil o problemàtic posar-los en pràctica. Tot seguit us adjunto l'entrada que han fet al seu bloc: http://rebelluga.blogspot.com.es/

Aquest és un joc que practicaven els joves i no tan joves! en ambients festius i de gresca. Intenta esbrinar si els teus pares o avis hi jugaven i explica quina és la dinàmica del joc.


Joc del borinot practicat, entre adults, a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

Aquest joc és molt tradicional a Vinebre -els meus pares i avis no jugaven a aquest joc-. És un joc de 3 persones. Un es fica al mig i amb les dos mans bufa fent el so d’un borinot. Els del costat es tenen que ficar una mà a la galta i l’altra estirada, el del mig va bufant i ràpidament li toca la mà a algú del costat i es té que acotxar sense que algú del costat li toqui.
Randy Córdoba

 
Joc del borinot practicat, entre adults, a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

El borinot consisteix en que  juguen 3 persones i es fiquen en línia. El que està al mig, fa un soroll amb la boca i va pegant. Quan pega, a qui pega, té que intentar treure-li el barret. Si li treu, es fica al mig, i així successivament.
Arnau Cervelló



Joc del borinot practicat, entre adults, durant la FESTCAT de jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan (2010)

Hi ha dos persones que es tapen un costat de la cara amb una mà, i el del mig fa el borinot hi ha de pegar a la mà de qualsevol dels altres dos i ajupir-se ràpidament perquè al que ha tocat no li pugui tornar la manotada.
Enric Blanch