III Congrés Els Jocs en la Història

Del 25 al 27 de març Vic acollirà el III Congrés Els Jocs en la Història -recordeu que el primer congrés el va organitzar Lo Llaüt, juntament amb l'IRMU i INEFC de Lleida, el 2012 a les poblacions de Móra la Nova i Ascó -trobareu més informació en aquest enllaç-.

En aquesta ocasió Lo Llaüt hi torna a participar presentant la comunicació: L’AUCA DE JOCS D’ASCÓ. Una proposta lúdica per a donar a conèixer el patrimoni, en que es donarà a conèixer la darrera publicació de Lo Llaüt i es proposaran diverses maneres de treballar els jocs populars i tradicionals per a promoure el turisme i preservar el patrimoni. 

D'altra banda, tal com podreu llegir tot seguit, el diumenge 27 serem presents a la plaça de Vic duent a terme un taller de construcció de joguines de canya a partir del llibre Quina canya! Joguinetes!

PROGRAMA PROVISIONAL

Divendres, 25 de març de 2022 - Tarda
Aula Magna, Edifici Torres dels Frares de la UVic-UCC

17.00 h. Rebuda de participants

17.30 h. Inauguració institucional

18.00 h. Ponència marc: "La història és demà! El joc com una necessària contemporaneïtat", a càrrec de Carlos Suari, Universitat Rovira i Virgili, SEMA-Sociedá Etnomotora Asturiana.

Eix 1. Visualització i comunicació del joc

Si compartim la necessitat que té l’ésser humà de jugar i la importància que té el joc a les societats, per què és encara una activitat poc valorada?. Per què s’ha visualitzat i comunicat el joc des de la formalització escolar i gairebé mai des de la seva espontaneïtat i la seva expressió festiva i oberta?. Les entitats que es dediquen a la promoció del joc, com poden fer arribar millor el seu missatge al gran públic?... o pot ser no cal?

18.45- 19.45 h. Taula rodona:

• Joaquim Dorca, gerent de Devir 
• Carlos Faneca, Lavinia Next, redactor Xarxanet  
• Guillem Carreras, periodista, tècnic de comunicació de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català 
• Amadeu Carbó, folklorista, comunicador i especialista en cultura popular
• Moderadora: Hermínia Masana, periodista, Catalunya Ràdio

20.00 - 21.00 h. Comunicacions lliures i debat

22.00 h. Activitat lliure: visita nocturna a Can Guixot de 8, Taradell. Sopar de brasa mentre es juga

Dissabte, 26 de març de 2022 - Matí
Aula Magna, Edifici Torres dels Frares de la UVic-UCC

Eix 2. Les professions del joc

Creadors i creadores de jocs, ludotecaris i ludotecàries, associacions, empreses, editorials, demostradors i demostradores, artesans, ... són moltes les persones que han fet del joc el seu modus vivendi. Comparteixen problemàtiques? Tenen mecanismes per a fer la seva tasca?. Podem connectar aquesta nova professionalització amb l’antiga forma d’arrelar jocs i oficis, potser inversa?

9.00 h. Rebuda de participants

9.15- 10.30 h. Taula rodona:

• Pak Gallego, president d'Hispa, associació d'editors de jocs de taula, editor de GDM i distribuïdor de jocs 
• Miquel Molist, botiga Gargamel Joguines 
• David Díaz, Detective Papaya, dinamitzador i demostrador de jocs 
• Sandra Sardà, fundadora de Katakrak i representant del col·lectiu la Galleda 
• Moderadora: Imma Marín, fundadora i presidenta de Marinva.

10.30 - 11.45 h. Comunicacions lliures i debat
11.45 - 12.30 h. Pausa / cafè

 

Eix 3. Organització social al voltant del joc

El joc, com a tota activitat humana, genera moltes formes d'organització al seu voltant. En aquest sentit, estan presents a la societat termes de reflexió i debat: gènere i generacions, associacionisme,... Quines quüestions ens parlen dels reptes de gènere dins el món del joc? Podem anar dels jocs d'homes i dones al jocs de tothom?. Les pràctiques lúdiques d'abans, segueixen sent vàlides a la tercera dècada del segle XXI? Quines estructures associatives sorgeixen al voltant del joc.

12.30- 13.30 h. Diàleg:

• Cati Hernàndez, educadora social i psicopedagoga, creadora de Born to be Pank 
• Víctor Baroja i Benlliure, president Federació Catalana Jocs Tradicionals i professor Universitat de Vic

13.30 - 14:30 h. Comunicacions lliures i debat

 

Dissabte, 26 de març de 2022 - Tarda
MEV - Museu d'Art Medieval

Els jocs de taula en la història. La història en els jocs de taula

Què són? Miniatures? Reconstruccions històriques? Jocs inspirats en la història? La història sempre ha apassionat a molta gent i jugar en la història és un clàssic. Debatrem sobre tots aquests conceptes i jugarem en un entorn privilegiat, el Museu Episcopal de Vic

16.30. Taula rodona:

• Oriol Comas, llicenciat en Filologia Romànica, creador i expert en jocs de societat, director del DAU Barcelona i escriptor de diversos llibres sobre jocs 
• Jan Gonzalo, professor de la Universidad Rovira i Virgili, doctor en Comunicació i llicenciat en Periodisme, Geografia i Història, expert en la representació dels processos històrics i els conflictes a través dels jocs de taula i l'aplicació dels jocs en l'educació  
• Meritxell Nieto, llicenciada en Filologia Clàssica i Psicologia, experta en aprenentatge basat en jocs i gamificació, sobretot en l'antiguitat clàssica. 
• Moderador: Oriol Montero, servei educatiu del MEV

18.30 h. Cloenda oficial

19.00 h. Visita lúdica al Museu Episcopal

 

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES AL CONGRÉS

Diumenge, 27 de març de 2022 – Matí
Plaça Major de Vic

Festival de jocs

Coordina CIA Companyia de Jocs l’Anònima – Obert al públic

11.00 - 14.00 h:

Mostra de jocs tradicionals, a càrrec de la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals

Aixecada de càntirs, a càrrec d’Amics del Museu del Càntir d’Argentona

Instal·lacions Participatives, a càrrec del Col·lectiu la Galleda

Quina canya! Joguinetes. Taller de construcció de joguines i instruments de canya a càrrec de associació cultural Lo Llaüt i Vadejoc!

Juego de la calva de Castella i Lleó, a càrrec de la Asociación la Tanguilla

Jocs de taula, editorials i empreses de jocs, a càrrec de la botiga Gargamel Joguines

Escacs, a càrrec del Club d'Escacs de Vic

Jocs de rol, a càrrec del Club de rol Kritik

Futbol botons

Llibres relacionats amb cultura popular i jocs, a càrrec de la Tradillibreria

Taules de jocs, a càrrec del Club de Jocs Osona juga

Espai joguines sense fronteres, a càrrec de Joguines Sense Fronteres de Vic

Campionat d'Scrabble, a càrrec de la Federació Internacional d'Scrabble en Català

Jocs en català, a càrrec d'Òmnium Cultural Osona

Taller d'iniciació a les bitlles de 6, a càrrec de Clubs de bitlles de Vic

11ena jornada lliga de bitlles de 6, a càrrec de Clubs de bitlles de Vic

Jocs de mancala, a càrrec de Jordi Climent de Món aualé

Jocs medievals al mercat de Nadal de Ribeauvillé

Com us deia fa uns dies, Vetaina ha fet escapada a visitar els mercats de Nadal d'Alsàcia. Al preciós poble de Ribeauvillé ha trobat un mercat ben original ambientat en l'època medieval. I per acabar-ho d'arrodonir es presentaven jocs i diversions suposadament d'aquell temps.

 

Joc de dames del segle XIX

L'Aina ha fet una troballa. A una de les torres d'accés al recinte emmurallat de La Rochelle hi ha trobat aquest escaquer que, segons indica el cartell que l'acompanya, el va fer al segle XIX un presoner damunt la fusta. Un exemple més de que qui no juga és per què no vol!

 

8è centenari del naixement d'Alfons X de Castella, dit el Savi

Avui es commemora el 8è aniversari del naixement d'Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 / Sevilla, 4 d’abril de 1284). Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia. Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252. 

Llegim a wikipedia: Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d’Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans. 

Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l’Orde de Santa Maria d’Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

ÀMBIT CULTURAL

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant L’Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas

El Llibre dels escacs, daus i taules, va ser encarregat per Alfons X entre 1251 i 1283. El llibre consta de 98 pàgines, amb 150 il·lustracions en color. Els jocs cobreixen els escacs, l'alquerc, els daus i taules. És un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula a Europa i al món en general. L'únic original conegut es troba a la biblioteca del Monestir de l'Escorial.

En motiu d'aquesta commemoració l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut de Flix ha dut a terme un projecte interdisciplinari amb les matèries de visual i plàstica, llengua, història i educació física que ha consistit, bàsicament, en la construcció dels jocs de tauler que apareixen a l'esmentat llibre, adaptant-los als materials actuals, molts d'ells materials reutilitzats. 

 

 

Cartró, cartolina, xapes, cola, silicona, colors, folis, caixes de fusta, fullola, plàstic, porexpan, pasta de paper, goma EVA, pintures, retalls de roba, cintes, taps de suro... tot ha pogut servir per a fer taulers i peces.

El resultat es pot veure exposat al vestíbul de l'institut. Un gran aparador amb més de 20 jocs de tauler entre els quals hi ha escaquers, jocs de dames, de backgammon o taules, alquerc i molí de nou. 

El projecte no s'acaba aquí. Durant la propera quinzena els jocs estaran exposats i, tot seguit, els portaran a les escoles de primària de Flix i Ascó on l'alumnat de 2n d'ESO ensenyarà com es juga a cadascun d'aquests jocs.

Una manera lúdica d'aprendre història

Aquesta setmana l’alumnat de 1r d’ESO de l'institut de Flix ha experimentat com era el procés de producció d’utillatge lític a la prehistòria. Al bosquet a tocar de la Bassa han hagut de buscar el preuat sílex i, tot seguit, han comprovat el lent i delicat procés per a obtenir làmines, puntes, gratadors… de sílex. Una manera lúdica d'aprendre història!

 

 

Exposició de jocs i joguines al Santuari del Miracle

El proper diumenge 18 de juliol, a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle, s’inauguraran dues exposicions sobre jocs i joguines al llarg de la història, que es complementen una amb l’altra.

A la primera part s’hi troba una exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, sobre jocs i joguines a l’antiguitat. Aquesta exposició vol mostrar, sobretot per mitjà d’objectes arqueològics conservats als museus de Catalunya, i amb l’ajut de diferent iconografia, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat -incloent-hi l’època medieval-, fins als nostres dies.

A la segona part la secció d’etnologia del Centre d’Estudis Lacetans ha portat a terme el muntatge d’una exposició que mostra la continuïtat de molts dels jocs i joguines antics i la seva evolució, des de principis fins a mitjans del segle XX, el que palesa que la necessitat de jugar és intrínseca a l’evolució de l’ésser humà.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Els jocs, les joguines i els esports grecoromans

 

Ahir, a l'Antiga Audiència de Tarragona (pl. Pallol, 3), es va presentar el llibre "Els jocs, les joguines i els esports grecoromans". Una magnífica i necessària publicació de 480 pàgines gestada, a foc lent, des de fa més de vint anys, al Camp d'Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona.

Núria Montardit, Marta Panadès i Jordi Tortosa en són els autors. Tots tres, docents i membres del CdA de Tarragona des de molts anys, han anat recollint durant tots aquests anys jocs, maneres de jugar, joguines i diversions que durien a la pràctica els nens i nenes grecoromans. El resultat, com deia, un volum que concentra el món lúdic d'un temps i del qual en som hereus.

Moment de la presentació del llibre que va anar a càrrec Rafael Muñoz, qui fou inspector d'ensenyament del CdA durant molts anys.

Trobareu més informació en aquest enllaç.