dilluns, 21 de maig de 2012

Memòria del congrés Els jocs en la Història


CONGRÉS INTERNACIONAL ELS JOCS EN LA HISTÒRIA 2102
Móra la Nova i Ascó, 18 i 19 de maig de 2012 

Els jocs en la història és un programa d’impuls a la recerca i la difusió en temes relacionats amb els jocs tradicionals que es va iniciar el 2008 i es va desplegar fins al 2011 a través de quatre jornades d’estudi celebrades a Tàrrega, Tarragona, Figueres i Berga. Aquestes jornades es van celebrar cada primavera de forma itinerant pel territori català i van abordar els jocs tradicionals des d’enfocaments temàtics anuals diferents.
Els antecedents d’aquest programa els trobem en les dos edicions de la Jornada d’Estudi sobre Recerca i Etnologia: els Jocs Tradicionals que es van celebrar a Horta de Sant Joan, en el marc del 10è. i 11è. Curs de Jocs tradicionals de la FESTCAT del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, durant els anys 2006 i 2007, respectivament.

1a. Edició (2008): Les societats a través del joc.
En cada època i geografia les societats tenen trets socials i culturals que les identifiquen. Valors, símbols i significats, estructures socials, oficis, funció social dels seus protagonistes... poden variar d’una societat a una altra.
El joc en la seva condició de manifestació sociocultural està en consonància amb la societat a què pertany, per la qual cosa el seu estudi pot facilitar conèixer millor els seus protagonistes i el context en què viuen.
En aquesta jornada es van aportar reflexions, estudis i experiències envers la relació existent entre el joc i les societats.
2a. Edició (2009): Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa.
El joc és una activitat intrínseca a l’ésser humà. Secularment, el joc ha estat present com a manifestació individual o col·lectiva de totes les cultures. Allò que avui considerem tradicional no és més que una part, més o menys desvirtuada, d’allò que era o havia estat en el passat i que es va tenir interès per mantenir i perpetuar. Malgrat això, ens interessa conèixer els jocs tradicionals en la història com un element més, sovint indissoluble, de les festes, de la nostra idiosincràsia. El coneixement d’aquest patrimoni lúdic és sens dubte útil no sols per a entendre la festa, sinó també per a potenciar-la, dinamitzar-la, donar-li contingut i coherència dins el context on es desenvolupa. En aquest sentit apareixen noves tendències com el turisme cultural, actiu o de qualitat en què el joc tradicional pot tenir un paper destacat.
L’objectiu d’aquella jornada va ser aportar reflexions, estudis i experiències envers els diferents espais de jocs en la seva condició de patrimoni cultural i en el context del turisme i la festa.

3a. Edició (2010): Cultura material i cultura immaterial en el joc
Fer un viatge al passat partint d’una realitat propera, com és el joc, ens permet fonamentar les bases de raonament del discurs històric. Per això ens interessa conèixer la cultura material i immaterial que ha generat el joc des de temps remots, les eines de què investigadors, centres d’estudi, museus i altres institucions disposen –en les seves col·leccions i les seves recerques realitzades- i que ens permeten acostar-nos al patrimoni lúdic en les seves vessants material i immaterial.
Al llarg de la jornada vam aprendre a llegir i a desxifrar l’evolució d’aquest patrimoni material i immaterial al llarg de la història per tal d’entendre millor la nostra societat i utilitzar-lo com una eina preciosa que ens ajuda a relacionar-nos i conèixer la cultura dels altres.

4a. Edició (2011): Els jocs i la interculturalitat.
Es pot fomentar la tolerància i el respecte a la diversitat a partir del joc tradicional?.
No hi ha dubte que el joc és una magnífica eina de relació i comunicació que ens permet apropar-nos a altres realitats, altres cultures, d’una forma plaent, distesa. Davant d’aquest món cada cop més globalitzat i amb l’arribada als territoris de parla catalana d’importants moviments migratoris –així com el fenomen invers en altres etapes de la història-, ens interessa conèixer i valorar els jocs tradicionals com una part més del nostre patrimoni i, alhora, estudiar l’evolució que han sofert en el transcurs de la història, en relació al context i a la cultura.
Aquesta mirada ens va permetre analitzar quin paper pot tenir el joc com a recurs per a afavorir el coneixement mutu, el respecte i la integració dels nouvinguts.
Totes aquestes jornades es van organitzar sense perdre vista els objectius genèrics que es van programar el 2008:
  • Donar a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en el temps en els diversos territoris de parla catalana i en territoris propers
  • Recollir i potenciar la recerca sobre els jocs tradicionals que es realitza des dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals
  • Assentar les bases per consolidar un fòrum d’entitats i d’investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees de coneixement
  • Promoure la recerca en aquest àmbit d’estudi tot potenciant la presentació de treballs i estudis realitzats des de diferents enfocaments disciplinaris: antropològic, històric, sociològic, pedagògic, arqueològic, turístic, etc.
Ha estat així com hem arribat al 2012 amb la cloenda d’aquest cicle de jornades amb un format de congrés que ha tingut lloc els dies 18 i 19 de maig a les poblacions riberenques de Móra la Nova i Ascó.

5A. EDICIÓ (2012): CONGRÉS DE CLOENDA: ELS JOCS EN LA HISTÒRIA
El congrés ha permès donar una visió àmplia del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les diferents jornades d’estudi. Ha esdevingut un fòrum que ha d’aglutinat centres d’estudis, mestres i professors, investigadors interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana, en qualsevol enfocament disciplinari i ha facilitat la participació i la presentació, en formats diversos (comunicacions, pòsters, exposicions, materials amb suport audiovisual, etc.) de les recerques i pràctiques que tots ells duen a terme.

PROGRAMA DEL CONGRÉS
El divendres 18 es va inaugurar el congrés al Casal Municipal de Móra la Nova comptant amb la participació del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el Sr. Lluís Puig, així com el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre acompanyat d’altres alcaldes i regidors de la comarca. Tot seguit i després de la conferència inaugural a càrrec del Guy Jaoen, President de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, es va iniciar el primer taller pràctic, que va suposar la visita als espais de Móra d’Ebre on es duia a terme el Tradijoc (VIII trobada de jocs tradicionals dels alumnes de 1r d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta). Al llarg del recorregut la vuitantena llarga d’assistents van poder veure la programació i gestió d’una activitat a l’aire lliure, que va mobilitzar més de 280 alumnes, 45 monitors i 25 professors de secundària.


A continuació, de retorn a Móra la Nova, es va encetar una taula rodona que va comptar amb la presència d’Imma Marin (experimentada ludoteca), Narcís Parés de la UPF i Xavier Suñé del CRP del Tarragonès.
Per la tarda i al Casal Municipal d’Ascó es van iniciar les diferents rondes de comunicacions que, en el primer àmbit programat van tractar el tema Jocs en el segle XXI. Educació i noves tecnologies. Les comunicacions presentades van ser les següents:  
  1. 10 anys jugant. Lourdes RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ. Mestra d'Educació Física a la ZER Ports-Algars
  2. El Seminari de Formadors/es d’Educació Física de les Terres de l’Ebre: la inquietud per a elaborar eines pràctiques a l’aula. Seminari de Formadors d’Educació Física de les Terres de l’Ebre
  3. Rodajoc, l'experiència del joc sense fronteres. 16 anys d'una trobada de l'alumnat de Cicle Mitjà de les escoles del districte per conviure practicant jocs motrius d'arreu del món. Cristina GARCIA MORENO i Ramon PEDRET VENTURA. Grup de Mestres d'Educació Física de Ciutat Vella, Barcelona
  4. Juego tradicional y educación de conflicto. Unai Sáez de Ocariz. INEFC Lleida
  5. Educar competències emocionals a través dels jocs tradicionals. Pere LAVEGA. INEFC Lleida
Després d’aquestes intervencions l’Associació Cultural Lo Llaüt, d’Ascó, va organitzar un recorregut per la vila closa asconenca amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i històric junt amb el patrimoni lúdic de la població.

Es va iniciar aquesta visita al perxe de Ca Pere Sans i va continuar cap a l’ajuntament on es va poder gaudir de l'exposició Joguines espenyades de l'Estrany Museu Llonovoy, obra de l’artista mallorquí Miquel Angel Juan, alhora que es valorava el treball pedagògic que des de l’institut de Flix han dut a terme, al llarg del curs, els alumnes de 2n d’ESO inspirant-se en l’obra de l’esmentat artista. Aquesta visita va permetre donar valor al treball de l’alumnat alhora que s’argumentava i es reflexionava sobre l’obra de Miquel Angel.




Tot seguit es va continuar el recorregut passant pel pla de l’Església, ca Estisora, el carrer Baijunga, l’antic Ajuntament, el carrer Sequerets, el carrer la Mola, les Voltes i Sitges i cal Cavaller. Al llarg de tot l’itinerari vam comptar amb la col·laboració de diferents veïns del poble que van fer demostracions i exhibicions de diferents jocs populars i tradicionals com ara el dels pidos, la trisella, jocs amb nous, xanques, rebellugues... per acabar amb el joc de tauler Assetjats que, recordem, va veure la llum per Sant Jordi i que commemora l’abolició ara fa 700 anys de l’Orde del Temple.


Tot aquest recorregut per la vila closa, recordant jocs d’època morisca, va ser seguit per una setantena de persones que van gaudir amb els jocs i les explicacions realitzades per membres de Lo Llaüt.





L’activitat del congrés a Ascó es va acabar al vespre amb una fantàstica i màgica actuació de l’Orchestra Fireluche al Casal Municipal. Aquest grup va interpretar diferents peces combinant instruments convencionals amb d’altres de joguina com ara pianos, guitarretes, sonalls, joguines... com hem dit, una nit màgica!

El dissabte 19 totes les comunicacions es van dur a terme a Móra la Nova. El segon àmbit tractat: Jocs, comunitat, festa, turisme i ensenyament no formal va acollir les següents ponències:
  • Promocionar el patrimoni a través de jocs de tauler. L’exemple d’Ascó. Josep Maria RADUÀ SERRA. Associació Cultural Lo Llaüt.
  • El joc de la nit dels morets a Sant Mateu. Samuel Roca Bel. Associació Cultural La Tella.
  • Jogo e festa: a expressão lúdica do Caqueiro no Carnaval em Santa Comba Dão. P. C. ARAÚJO; A. R. F. JAQUEIRA; M. P. G. R. ABREU. FCDEF – Universitat de Coimbra.
  • Presència de la cultura lúdica en els rituals funeraris: els jocs de vetlla. Jaume Bantulà Janot - Universitat Ramon Llull. Andrés Payà Rico – Universitat de València

A continuació els congressistes van poder participar en tallers de construcció de joguines i d’altres de jocs de tauler dutes a terme per la Cia. de Jocs l’Anònima, i també van poder fer competicions de birles i practicar el Colpbol, un joc emergent.

El pavelló firal també va acollir diferents pòsters i exposicions, com la de Joc a joc, de Lo Llaüt, o pòsters sobre la Festa de Sant Antoni d’Ascó o de les aplicacions dels jocs de boles.  




La tarda va acollir els darrers àmbits d’estudi. El primer, Les dimensions patrimonials del joc: Cultura material i immaterial, va comptar amb les comunicacions:
  • Història del joc de daus fins a l’Edat Mitjana: evolució d’aquest joc fins a l’època medieval. Roger Benito. Institut d’Estudis Pedenesencs
  • Chugar a pilota. Patrimonio oral e inmueble del juego tradicional de la pelota mano en el Somontano de Barbastro (Aragón). Felix A. Rivas
  • Expressions, dites i refranys quotidians que utilitzen el jocs tradicionals. Joan Ortí Ferreres i Samuel Roca Bel. Associació Cultural La Tella
  •  Análise histórica da visão dos intelectuais portugueses sobre a prática dos Jogos Tradicionais ao longo dos tempos. P. C. ARAÚJO; A. R. F. JAQUEIRA; M. P. G. R. ABREU. FCDEF – Universitat de Coimbra.
  • L’aprenentatge de l’artesania de la pauma: d’una estratègia de supervivència a una activitat lúdica. Pepa Subirats Rosiñol. Museu de la Pauma de Mas de Barberans.  
  • Nou impuls de les manifestacions culturals a Castelldefels en base als jocs i la història local. Josep Rafael Illa. Centre d’Estudis Històrics de Castelldefels.

I en l’àmbit de temàtica lliure es van presentar les comunicacions:
  • Els jocs de pilota al Prat de Llobregat als segles XVIII i XIX. Jordi Ramos Ruiz
  • El colpbol, esport educatiu. Juanjo Biendicho Benlliure. Assessor esportiu d’escoles de València. CEFIRE Sagunt.
  • Els jocs d’arreu del món a partir de l’experiència dels Erasmus de la UJI. Joan Ortí Ferreres. Associació Cultural La Tella
  • Os jogos tradicionais como veículo de promoção de interculturalidade. M. D. M. RODRIGUES; C. SILVA, C; A. R. F. JAQUEIRA; P. C. ARAÚJO. Escola Básica nº 2 da Lousã /FCDEF-UC
  • El treball de camp en la recol·lecció de jocs tradicionals que utilitzen la música en el seu desenvolupament. M. Antònia Pujol Subirà
  • Les publicacions relacionades amb els jocs a les Terres de l’Ebre. Biel PubilL. Institut de Flix i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
  • Recuperació de birles a Rasquera. Joan Farnós. Grup Cultural Rasquerà

La valoració final del congrés no pot ser altre que d’èxit. Èxit quant a inscripcions, havent-se  inscrit més de 170 persones. I èxit quant a programa, havent encabit més de 20 comunicacions, taules rodones, exposicions, tallers pràctics, ponències amb debats, recorreguts lúdics per Móra d’Ebre i Ascó... Penso que el congrés Jocs en la Història clou un cicle iniciat el 2008 i que ha tingut continuïtat durant cinc anys i que ha tingut la virtut d’anar creixent i fent-se gran en aquest període de temps. A més, les comunicacions i les experiències exposades en el transcurs d’aquests anys han pogut veure la llum en sengles publicacions que han sortit puntualment any rere any. Tot plegat fa, com deia, que aquest programa i el congrés del 2012 d’Ascó i Móra la Nova pugui considerar-se ja, avui, com de referència entre els estudiosos i les persones interessades pel joc, l’esport i el món lúdic de Catalunya.







Esperem ara que en pocs mesos puguin veure la llum les actes del congrés i així, ara sí, puguem donar per tancat aquest cicle de cinc anys de Jocs en la Història.

1 comentari:

  1. Gràcies per l'experiència Biel, ha estat un plaer compartir el JOC amb tots vosaltres un altre vegada.
    Fins la propera!

    Gemma

    ResponElimina