Vetaina continua el seu viatge entre frontons

 

 Frontó de l'església de Gamones

Vetaina va continuar el seu recorregut fins arribar a Miranda do Douro, poble portuguès fronterer amb Espanya. En aquest cas s'evidencia la importància dels rius com a autèntiques fronteres naturals.

Les carreteres en aquesta zona són poc transitades i és un plaer moure's gaudint del particular paisatge de construccions de pedra seca que, amb centenars d'anys, han anat aixecant els pagesos i ramaders de la zona: anjubs, marges, tancats, casetes... Els voltants dels petits pobles de Gamones i Torregamones n'està ple.

 

I pel mig d'aquest paisatge encisador es van trobant poblets petitíssims que conserven petits espais de joc com són els frontons o trinquets, que passen desapercebuts per a qui no li interessa el tema dels jocs i esports tradicionals, però que als nostres ulls són autèntics tresors, fòssils lúdics del què va ser un esplai tan important com avui ho és el futbol. Es van trobant, com diem, quasi bé a cada poble, sols cal buscar l'ermita o l'església i dirigir-se cap a la paret que sosté el campanar, normalment d'espadanya amb un parell de campanes. Aquesta gran i consistent paret va ser, tradicionalment, emprada com a paret frontal per a jugar a pilota. En trobem un exemple magnífic a l'església de la Puríssima Concepció de Gamones. 

Fixeu-vos que en aquesta s'aprofita el sòcol de pedra de la mateixa paret per a marcar la ratlla per damunt la qual ha de rebotar la pilota, i per allargar-la i que no hi hagi dubte, també s'ha afegit una placa metàl·lica.

També a l'església de la Natividad de Argañin.

O a l'església de Pozuelo de Tábara. 

Aquest és un exemplar clar de l'ús que se'n feia -i se'n fa- de la paret de l'església però, també, de l'espai de joc. Aquest esdevé frontó, camp de futbol, camp d'hoquei i pista de ball!!!