El passat 20 de febrer Xarxanet publicava l'article "Tothom ha cantat algun cop Miliquituli" resultat d'una entrevista que em va fer la Marta Rius. Aquest article se sumava a tot una munió de reflexions, monografies i ressenyes de persones que treballem amb un ull posat en el joc i en les seves potencialitats motrius, però també lúdiques, cognitives i emocionals.
Podeu llegir tot l'article en aquest enllaç. Aquí sols us deixo un breu comentari al títol de l'article. Aquest és resultat de la llarga conversa que vam tenir la Marta i jo, i en la qual vam parlar de jocs de tauler, jocs d'aquí i d'allà, jocs populars i tradicionals, jocs de nens i nenes i jocs d'adults, jocs d'abans i d'ara... i jocs cantats. Va ser parlant dels jocs cantats que va sortir l'exemple d'un tipus de jocs, els de picar de mans, que encara es manté i el trobem arreu, amb cantarelles semblants però amb textos sovint incoherents i esperpèntics que també evolucionen de temporada en temporada. En qualsevol cas, quan diem que "Tothom ha cantat algun cop Miliquituli" ens referim a que hi ha un substrat lúdic universal que, tot i les variacions de lletra, es manté malgrat el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada