Aquests xiquets, al mig del mercat que s'alça a l'espai que ocupava l'antiga via de ferrocarril que unia la població amb Villazón (Bolívia), em mostren dos maneres de jugar.
En un joc aprofiten aquestes antigues vies del tren. Primer llancen la bola contra la via. La que s'hi acostarà més serà la que jugarà primer. Un cop els jugadors han llençat la seva bola -és obligat intentar tocar o acostar-se a la via malgrat que algun contrari tingui la seva bola ben aprop-, el qui la tingui més a tocar de la via intenta tocar la d'un contrari. Si falla passa el torn al següent però, si l'encerta, haurà de repetir l'acció 2 cops més intentant tocar, doncs, fins a 3 vegades seguides la bola del contrari -si ho aconsegueix s'emporta el nombre de boles apostades-.
Curiosament, quan un toca per primer cop la bola d'un contrari aquell crida "fuerte por tda la vida", volent indicar que els tocs posteriors que intenti fer el contrari han de ser "forts" -no fluixos-. Amb aquesta "norma" cantada es pretén que qui porta l'acció del joc hagi de picar més fort la bola, la qual cosa pot suposar que aquesta vagi més lluny i compliqui la resta de tocs.
L'altre joc que m'expliquen és el del conegut triangle en el qual es posen les boles motiu d'aposta a l'interior i els jugadors, per torn, les han d'anar traient cosa que, si aconsegueixen, se les queden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada