Pascual Daniel Scardaccione, Director de "100 años jugando. Argentina Toy Museum" ens rep a la botiga del museu. El seu tracte proper i afable són característics de l'hospitalitat dels argentins, però a més, la sort de poder compartir una estona amb aquest gran col·leccionista de joguines no té preu.
La intenció de quedar amb ell era la de poder veure la botiga i, donat el cas, comprar alguna joguina de record però... impossible!!! Quan entres en aquest equipament del museu t'adones de "la magnitud de la tragèdia" o, dit en altres paraules, t'adones que entres en un "altre museu dins del museu". La tenda és plena de gom a gom de joguines de tota mena, no n'hi cap ni una més!!! però a més, no es tracta de joguines actuals, són pràcticament totes joguines antigues, de col·leccionista!!!!
M'he d'excusar amb en Pascual perquè vaig quedar perplex, sense possibilitat de reacció. Cada passa que es dóna pel mig dels aparadors i de les estanteries és per quedar-se bocabadat. Impossible escollir entre tanta joguina!
Deixant la botiga a banda, anem a comentar breument el museu. Aquest ocupa, en paraules de Pascual, un espai -una gran nau- de nova creació fet i pensat per acollir la gran col·lecció de joguines. I l'espai queda curt!!!
A les vitrines hi trobem una gran quantitat de joguines de material divers (principalment fusta, llauna i plàstic), col·locades en sales més o menys temàtiques.
Després d'haver vist molts museus d'aquest destacaria l'interès del propietari per a recollir també -i mostrar-, bona part dels jocs i joguines dels darrer quart de segle passat. Així, descobrim gran quantitat de joguines, sobretot de plàstic, que formen part d'aquell moment i, malgrat ser fetes a Argentina, també formen part del meu personal imaginari. .
L'exposició no es limita, explícitament, al què tothom entén per joguina i pica l'ullet a altres objectes o estris de diversió com poden ser els àlbums o els contes -curiosament té una importantíssima mostra dels coneguts contes de Calleja!-.
No cal dir que entre les vitrines hi trobem joguines de diversos indrets del món, en particular Anglaterra, França, Alemanya i Japó. Entre les joguines argentines cal destacar les de la coneguda casa Matarazzo que vindria a ser la nostra Payà.
Però, per a mi, la principal sala del museu és la que es dedica a Eva Perón. En aquest gran espai descobrim i reconeixem, a través de la joguina, un context econòmic i social de la recent història d'Argentina.
Les vitrines són plenes, aquí, de joguines de la indústria Argentina que a través de l'acció social d'Eva Perón van poder arribar a moltes llars del país. A través de la Campaña del juguete económico, com ens mostra la imatge, es potenciava la industria nacional fent que als comerços es disposés de joguines fetes per fabricants nacionals.
Aquestes joguines duien un segell distintiu que es pot veure en moltes d'aquestes.Sens dubte, el museu "100 años jugando" de El Calafate, s'ha de visitar!!!
Bon día!
ResponEliminaSoc la Karina esposa de Pascual, vull agrair-li per tan bonica descripció del nostre museu. em trobo a Barcelona amb els nostres fills estudiant aqui, gràcies, va ser molt emocionant rebre-ho i ja ho he penjat al web de l'museu. disculpa el meu precari catanan, encara ho estic aprenent. salutacions i gràcies !!!