El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols és una visita obligada per tothom que li interessi la història i que, en particular, vulgui veure i gaudir de prop d'aquelles pintures, mosaics i objectes més destacats que fins el 1900 es van recuperar de Pompeia i Herculà.
Sols entrar a l'esquerra, a l'anomenat Jardí de les camèlies, hi trobem diversos sarcòfags de pedra. Com que del què es tracta és de trobar jocs, joguines o elements al·lusius a diversions d'altre temps ens fixem en un on es veu una mena de putti o angelet agafant el què sembla un gran paó. Sabem que en època romana els animals eren font de diversió particularment entre els petits, per això no ens sorprèn tampoc trobar alguna escultura on apareixen jugant amb altres animals com oques.
Sols per les imatges que podem veure a les sales dels mosaics mereix una visita el museu. Són fantàstics els mosaics, des del més elaborat amb petites tessel·les fins al més vast. En tots trobem una sensibilitat i una perfecció impressionants.
Passada la sala on hi trobem la famosa escultura del "Fauno" -a Pompeia hi ha una rèplica-, passem a la sala de la Villa dels Papirs, on es conserven les escultures d'uns atletes en posició de cursa. Aquestes escultures es fan mirar! Mostren una mobilitat i perfecció anatòmica envejables.
I alguns petits elements de joc com ara daus o tabes -pidos-, alguns amb forats que sembla ser permetia dur-los tots lligats.
Una especial i atenta visita mereixen les sales dels frescs extrets del temple d'Issis de Pompeia així com de nombroses cases d'aquella ciutat. Aquestes delicades pintures ens recorden, per tonalitat, moviment i detall al pintor reusenc Marià Fortuny.
D'entre aquests frescs crida molt l'atenció el que representa l'amfiteatre de Pompeia, a vol d'ocell, on es reconeix a la perfecció el magnífic edifici amb les seves particulars escales d'accés així com la gran palestra que s'alça al costat mateix de l'edifici. Aquesta imatge cal tenir-la molt present si posteriorment es visita Pompeia doncs és un autèntic "plànol" de l'època.
I més endavant una imatge abastament coneguda, pintada damunt de marbre i extreta d'Herculà, d'un grup de noies jugant, també, amb pidos. Es veu clarament el detall dels ossets, la posició de la mà de la jugadora i, sembla, entenem perfectament l'acció d'habilitat que realitza amb aquests.
I per últim: un regal imprevist! No us faci mandra baixar al soterrani, a la sala d'epigrafies on, curiosament, hi trobem la conegudíssima pintura mural extreta de la Bottega di Salvius, 50 dC -taverna de Salvius- que mostra, com una seqüència de cinema, un aspecte que deuria ser ben quotidià a les tavernes d'aleshores: lloc de trobada, de relació, de jocs -en aquest cas de daus-, de beure i de trifulgues que podien acabar en greus baralles.
Aquest mural es troba a la secció d'epigrafia perquè en ell hi apareixen nombroses marques i grafits de l'època. No us el deixeu perdre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada