En el seu viatge per A Coruña Vetaina ha descobert els fantàstics castros -poblats- celtes. Primer va estar al Castro de Borneiro, proper a la zona on es troba el dolmen de Dombate.
Com en la majoria d'aquests jaciments arqueològics no resulta gens difícil fer-se a la idea de les formes de vida dels seus pobladors. El castro es troba a tocar d'un rierol i s'hi accedeix pel que sembla l'única porta d'entrada, un espai empedrat protegit, a banda i banda, per un petit mur. A l'interior es veuen perfectament les típiques construccions de pedra, circulars, fetes amb un sòcol de més o menys un metre d'alçada, damunt les quals s'aixecaven parets de tobot i palla.
Es localitza a la península de Barbanza, en un petit sortint de terra que entra dins l'Atlàntic formant, per entendre-ho, encara una altra petitíssima península on s'aixeca el poblat. El marc és d'una estètica impressionant.
Aquest espai, segons sembla, es va començar a habitar a finals del neolític, a l'edat dels metalls i fou ocupat fins al segle I dC. Els seus habitants vivien de l'agricultura, la ramaderia i, lògicament, de les pràctiques vinculades al mar això és, la pesca. La recol·lecció i la caça evidentment també formaven part de les seves activitats quotidianes.
L'elecció d'aquest enclavament, però, no va ser casual. Les característiques d'aquest entrant de terra al mar la feien un lloc ideal per a la defensa, és per això que hi trobem fins a 3 murs o espais defensius. El primer d'aquests el van fer excavant directament la roca i fent una mena de fossat de més de 2 metres d'amplada que fins i tot ens fan pensar que en aquells temps estigués omplert d'aigua.
A aquesta gran feina d'enginyeria, per aquell temps, hi hem d'afegir la segona línia de defensa o muralla principal per on s'accedeix al castro a través d'una porta, també d'un parell de metres d'ampla, perfectament protegida a costat i costat per les muralles i dues grans construccions que ens recorden la forma de dues torres.
A aquestes torres s'hi accedia, en diferents llocs, mercès a unes escales perfectament treballdes enquestades a la mateixa murada.
Un cop a l'interior d'aquesta segona muralla trobem un primer monticle al qual s'hi aixequen diferents habitacles, la majoria de forma circular tot i que també se'n troba algun d'el·líptic, allargat. En totes aquestes construccions s'aprecia perfectament els accessos, sempre una única porta.
Passada aquesta primera concentració d'edificis es passa a una altra muntanyeta defensada per una darrera muralla. S'accedeix a aquest espai a través d'unes escalinates que condueixen a una porta més petita. Darrera hi tornem a trobar més construccions circulars que, sembla, són més petites però també fetes amb murs més gruixuts.
Finalment, des de la part més elevada del recinte, es té una imatge fantàstica de tot el castro envoltat pràcticament per mar tret d'una petita franja on, com hem dit, s'hi va practicar un fossat. Dalt d'aquesta elevació trobem nombroses cisternes treballades directament a la roca mare.
Proper a aquest impressionant castro hi ha tot de petròglifs. Són coneguts com petròglifs de Gurita. D'aquests gravats a les roques n'hi ha moltíssims a tota Galícia. En aquest lloc en particular és fàcil veure representacions d'animals amb banyes -cabres?- i alguns gravats circulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada