El Montsant sempre té màgia, fins i tot a l'estiu, malgrat la calor, té un atractiu especial. Tot és qüestió de llevar-se d'hora, preveure un recorregut adient i aprofitar quan el sol no abrasa!
Són uns 50 minuts la primera mitja hora dels quals es fan suaument, passant per alguna zona d'alzina i d'altres de matolls. El què dificulta el camí són els còdols que trobem a la meitat d'aquesta primera part del camí i que fan que alentim la marxa per evitar relliscades.
Finalment arribem a l'escletxa que s'obre entre dos grans faixes de conglomerat. Sembla impossible, des de lluny, que hi pugui haver un pas per aquest indret. Entrem amb resolució fins arribar al peu d'una roca que ens impedeix el pas.
Sort que la secció excursionista del Reus Deportiu fa anys hi va preparar uns ferros, a mode d'esglaons, que ens ajuden a pujar.
Superat aquest pas seguim ara a vora del precipici, sovint acotxats entre les faixes de conglomerat, en direcció est com si volguéssim anar a Albarca.
Des de qualsevol d'aquests indrets la vista és fantàstica: el repetidor de la Mussara, Siurana de Prades, Cornudella, Tarragona i el mar al fons, la Mola de Colldejou, Tivissa, Falset, Rasquera, Miravet, Móra d'Ebre, Sant Pau de la Figuera, Ascó i la torre de la nuclear i, encara més al fons, els ventiladors de la Serra de la Fatarella.
Continuem el camí que està ben marcat i, quan cal, ben assegurat amb cables d'acer i de seguida deixem el penya-segat per pujar cap a dalt la carena de Montsant.
Dalt de tot planejarem per la carena ara cap a ponent. Les vistes segueixen sent fantàstiques miris on miris. Cap al nord es veu la Plana de Lleida i al fons els Pirineus, al Sud i al fons els Ports de Beseit.
El retorn a la Morera es pot fer per molts indrets. Jo us recomano el Grau de la Grallera, en bones condicions i sense obstacles remarcables -el de l'Agnès està una mica malmès i trenca més el ritme-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada