Res millor que conèixer un museu a través de les explicacions d'un bon guia, però si a més aquest resulta ser tot un especialista en la matèria a més del creador del museu aleshores l'experiència pot ser excepcional. Aquesta és la conclusió a la que vam arribar amb l'amic Miqui Giménez després de visitar, aquest cap de setmana passat, el MELGA (Museo Etnolúdico de Galícia) a Ponteceso (Galícia).
La visita la vam fer de la mà de Ricardo Pérez y Verdes ànima mater, creador i director d'aquest particular museu del món lúdic. Ricardo és un personatge particular del qual en destacaria un reguitzell de característiques: la seva energia, la il·lusió que tramet en la seva mirada i les seves paraules, l'entusiasme que aboca en cada objecte que parla, la simpatia dels seus gestos, la cordialitat amb que acull... tots aquests aspectes el defineixen com una persona propera, educada i sensible.
Professor d'INEFC a A Coruña, investigador i historiador del món del joc i l'esport, entrenador nacional de Voleibol, gallec internacional que diria Pepe Rubianes -a banda de la seva terra natal ha viscut a Catalunya, Mallorca, Madrid... i països del sud d'Amèrica-. Aquest anar i venir i romandre i marxar dels llocs l'han fet, des de petit, fixar-se en "les cultures" i interessar-se per a conèixer-les des del seu vessant lúdica, la qual cosa l'ha dut a recollir, aquí i allà materials de joc i esport i joguines que ara conformen part del seu museu, del MELGA.
Com hem dit el museu es troba al petit poble de Ponteceso, a uns 40 minuts en cotxe de A Coruña. Està situat en un gran i modern edifici municipal a l'entrada de la població i consta de diferents equipaments (sala per a exposicions temporals, pàrquing, espai exterior per a practicar jocs...) dels quals destaquem les 2 sales principals, una dedicada als jocs i esports tradicionals i una altra als jocs i esports a través de la història.
A la primera sala hi trobem gran diversitat de jocs, joguines tradicionals i referències a diversions populars no sols de Galícia, també de la resta de la península. Resulten particularment curioses les vitrines dedicades a les joguines infantils, fetes amb materials de l'entorn natural com ara aglans, pals, rames, ossets, pedres...
Així com l'extraordinària col·lecció de carretel·les o carri cotxes de tota mena que mostra a la sala i que, el millor, estan a l'abast del públic per a poder-les provar! -tot un detall tractant-se d'un museu de jocs!-.
A la sala hi trobem també una bona representació de jocs gallecs com les tradicionals xaves -claus- però també hi podreu trobar exemples de jocs d'altres comunitats com per exemple bitlles catalanes, referències al món casteller i, des de fa pocs dies, un pitxell d'engany de Miravet típic de les festes i romeries de les nostres terres.
Un gran avió penjat del sostre invita a accedir a la segona sala, la dedicada als jocs i esports a través de la història. Però no és sols l'avió el què ens crida l'atenció sinó que també veiem, ara al terra, marcada una pista d'atletisme! I no, no és cap contrasentit. El museu està molt ben pensat i la pista ve a simbolitzar l'evolució del món lúdic des dels primers temps de la humanitat fins a l'actualitat, tot un repte!
El repte és doncs donar a conèixer al públic aquesta evolució lúdica des de l'antigor fins avui i, donat que no disposa d'originals però Ricardo és conscient de la necessitat de dibuixar aquest paisatge lúdic el què fa és presentar-nos reproduccions i imatges de jocs i joguines al llarg del temps. És així com trobem referències als jocs de l'antic Egipte, de l'antiga Mesopotàmica, de l'època clàssica grega i romana passant per l'època medieval i el renaixement fins al segle XXI.
Reproduccions de taulers de joc com el Reial d'Ur, el senet, l'alquerc... o de les nines romanes articulades, els daus i les baldufes d'època egípcia van passant per davant dels nostres ulls. I tota i cadascuna de les peces té el seu sentit, té un lloc i té una coherència dins la vitrina on es troba localitzada. És per això que deia que resulta tan gratificant fer la visita de la mà d'en Ricardo, perquè sap donar raó de cada peça i contextualitzar-la.
El MELGA no deixa indiferent. No és un museu convencional de jocs ni un museu més de jocs i joguines. Darrera dels expositors hi ha un discurs i un fil conductor que cal escoltar i tenir en compte per a gaudir al màxim d'aquest equipament.
La voluntat del seu fundador, en Ricardo, no és sols mostrar l'evolució del joc al llarg del temps, sinó que va més enllà i conscient que un museu de jocs no ha d'avorrir i ha d'interessar a petits i grans, proposa tot de jocs, materials i divertiments dins mateix de la zona expositiva per tal que el visitant jugui, provi la seva habilitat i comparteixi rialles amb els que l'acompanyen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada