Troben cartes d'una baralla del segle XVI al rellotge del monestir de Santes Creus

Diari ARA (22/06/2020)

Els treballs de conservació i restauració de la caixa del rellotge del monestir de Santes Creus (Alt Camp) han posat al descobert diversos objectes amagats entre la runa i la brutícia acumulades dins l'estructura de fusta. La troballa més curiosa són fragments de cartes de jugar que, segons les primeres anàlisis, datarien del segle XVI i fan pensar que els monjos de l'època ja passaven estones jugant a cartes. A la base de la caixa també han trobat fragments d'un pergamí i d'una carta antics, una sabata i el broc d'una petita ampolla que algú hi va abandonar.

La caixa de fusta del rellotge de Santes Creus no s'havia estudiat mai a fons fins ara. La peça està penjada a uns dotze metres d'alçada en el mur sud del transsepte de l'església de Santa Maria, és a dir, adossat a la Torre de les Hores. Aquesta estructura de planta quadrada, del 1575 i d'estil renaixentista, contenia campanes i la maquinària d'un rellotge.

Inicialment es creia que la caixa datava del segle XVIII, però arran d'aquests treballs la hipòtesi que agafa més força és que la peça està relacionada amb la Torre de les Hores des d'un principi i, per tant, també dataria del segle XVI, segons explica l'arqueòloga Carme Subiranas. La teoria ha agafat força arran de l'anàlisi de la policromia que revesteix la fusta i de la inesperada aparició de diversos objectes d'entre la brutícia acumulada a l'interior de la caixa. Les peces de més valor són una dotzena de fragments de cartes amb les figures característiques de la baralla espanyola.

Subiranas explica que les estan investigant, però que tot apunta que també daten del segle XVI. "No sabem què hi feien allà, però la troballa ens diu que els monjos en algun lloc del monestir devien jugar a cartes. Són curiositats que ens permeten intuir coses que no ens pensàvem que passessin, però que passaven". 

A banda d'aquests naips, també s'ha trobat una carta escrita en català per fra Josep Maura, que demana al pare que compri taronges; un tros de pergamí escrit en llatí i que conté frases habituals en la litúrgia, i altres objectes com ara una sabata, restes de claus i de cordes i el broc d'una petita ampolla. "Són materials de rebuig emmagatzemats allà per alguna funció", resumeix Subiranas. 

Trobareu tota la informació d'aquesta notícia al Diari ARA  (22/06/2020)

Activittats i jocs per al confinament (99): Una auca plena de jocs

Arribem a l'entrada 99 d'aquestes "activitats i jocs per al confinament" i avui no us proposo un joc ni la construcció d'una joguina... avui us en proposo un mínim de 48, perquè com a mínim podeu jugar a 48 jocs diferents a partir de les il·lustracions d'aquesta coneguda auca que va recollir Joan Amades i va publicar amb el nom de Jocs d'infantesa. 

Realment, però, són molts i molts més els jocs que es poden fer a partir de cadascun d'aquests rodolins o vinyetes. Per posar alguns exemples, al rodolí 15 es veu uns personatges saltant a corda, però ja sabeu que podem saltar a corda de moltes formes: a peu coix, corrent, anant enrere, creuant la corda a l'alçada del pit, fent rodar la corda endavant o endarrere, saltant dos o fins i tot tres dins una mateixa corda... 

Us animo a descobrir almenys una possibilitat de joc que presenta cada vinyeta, o que imagineu i poseu en pràctica una manera de jugar. Segur que us ho passareu fantàsticament. 

I si teniu dubtes amb algun dels jocs que hi apareixen, us deixo aquí l'enllaç al treball que va fer l'alumnat de l'Institut de Flix en relació a les auques de joc.

Activitats i jocs per al confinament (98): Els pidos o tabes

Un dels jocs més antics i més conegut arreu del món és el dels pidos -nom com a Ascó es coneix el joc de les tabes-. Aquest joc es practica amb diferent tipus d'element depenent del lloc així, per exemple, a Catalunya es jugava tradicionalment amb 4 ossets de la pota del xai. Aquests s'anaven a demanar a la carnisseria. A casa es bullien i un cop nets, a vegades, també es tintaven bullint-los amb la pell de la ceba.  

Quan no es disposava d'ossets es substituïen per codolets o bé cargols, petxines, fòssils o altres elements de l'entorn domèstic com ara didals. 

Hi ha diverses maneres de jugar, la més usual és una que suposa la realització d'un seguit d'habilitats amb els ossets mentre es tira una pedreta o bola a l'aire. Als vídeos es mostra una possible seqüència de joc:

1.- Es deixen anar els 4 pidos damunt una superfície plana. Tot seguit s'agafa una pedreta i es tira enlaire. Mentre està a l'aire cap agafar un pido. Es repeteix l'acció fins a 4 vegades.

2.- Es fa el mateix que en l'acció anterior però ara, en comptes d'agafar un pido se n'agafen dos i dos. 



3.- Ara se n'agafa un per un costats i els altres tres a banda.


4.- És el moviment més complicat donat que mentre es tira la pedreta enlaire cal recollir els 4 pidos alhora.

5.- S'acaba la ronda recollint els 4 pidos, tirant-los a l'aire i intentant agafar el màxim nombre possible amb el dors de la mà. Els que es recullen són el resultat de la partida.


Hi ha altres formes de jugar. Per exemple: deixar anar els pidos damunt la taula i tot seguit, mentre es tira la pedreta i està a l'aire, es van girant els pidos, un a un, posant-los tots en una de les 4 formes que té l'osset. Quan s'ha fet aquesta habilitat es continua però canviant a una altra de les 4 formes que té l'osset. Es continua així fins a completar la sèrie.

Activitats i jocs per al confinament (97): La goma

Fins als anys setanta del segle passat els jocs eren presents en carrers i places i, depenent de l'època de l'any, tenien la seva particular banda sonora. Uns cops la musicalitat venia dels jocs de rogle, d'altres de la cridòria dels xiquets jugant a cavall fort, quan no era els crits de "pisquitos" -pies quietos- o Un, dos, tres, pica paret!... El que mai no hi faltaven eren les cantarelles dels jocs de saltar a corda i, també a voltes, els dels jocs de gomes.

Avui recordem aquests darrers joc. Per a fer-lo, lògicament, es necessitava una goma elàstica. En comptes de comprar-la us proposo fer-vos-en una a partir de les petites gomes elàstiques que, possiblement, teniu per casa.

Cal unir-les tal com mostra la imatge anterior i, a partir d'aquí, anar fent unions. Com més en tingueu, millor.

Tot i que jo he vist utilitzar-les per a saltar el millor és que la fem servir per a fer jocs de gomes. Un de senzill consisteix en anar passant per damunt la goma sense tocar-la, per això cal que l'aguanti, per cada extrem, una persona i, un cop tothom ha saltat pugen una mica el nivell de dificultat.

D'igual manera es feia el joc però a l'inrevés, o sigui, primer es posa la goma a l'alçada del cap, per exemple, i tothom passa per davall. Tot seguit es baixa i es situa a l'alçada del coll, i es repeteix l'acció, anant baixant-la, fins que algú sols en quedi un que superi la prova. 

Ara bé, el joc típic amb les gomes el feien sobretot les nenes. Era el joc de saltar fent diversos exercicis -saltar a peu coix, amb els peus junts, saltant trepitjant ara una goma, ara les dues... i tot acompanyat d'una cantarella. Jo recordo aquesta:

Don Melitón, tenía 3 gatos

que los hacía bailar en un plato,

y por la noche les daba turrón.

¡Que vivan los gatos de Don Melitón!

Pregunteu a les vostres mares i ja veureu quantes cantarelles i jocs us expliquen!

 

Joguines al Hyde Park Barracks Museum

Al centre de Sydney (Austràlia) hi ha un curiós i molt interessant museu, el Hyde Park Barracks, que exposa documentació sobre els aborígens de la zona, l'impacte que van rebre quan van arribar els britànics i, també, hi trobem informació de com vivien els convictes que arribaven a Austràlia procedents d'Anglaterra o Irlanda.

L'edifici i els espais que es poden visitar, així com el discurs expositiu que mostra les formes de vida d'aquests convictes, ens transporten a una època difícil i complicada on, malgrat tot, l'oci hi era present. Ho veiem amb algunes peces que es mostren a les vitrines, com ara boles, pidos (tabes), fitxes de dòmino i d'altres jocs -possiblement de dames o backgammon)... El joc, un cop més, és l'espill de la societat que els ha generat. 

Activitats i jocs per al confinament (96): El cap de dimoni, un "segell" natural

Una distracció que fèiem de petits era fer-nos "segells". Els fèiem, sobretot, amb petites patates que tallàvem per la meitat i tot seguit, anàvem rebaixant donant la forma desitjada -usualment una creu o un triangle-. Fet això, amb un tampó de tinta o bé amb carbó, ens distrèiem a marcar la forma a papers, sobres de carta usats...

Més endavant vam descobrir que algunes llavores, com les de xiprers, en ser tallades per la meitat amagaven curioses formes. 

Si agafeu, doncs, una bola de xiprer i la talleu per la meitat descobrireu a l'interior el "cap de dimoni" o un curiós personatge amb un gros bigoti!!! Si rebaixeu aquestes petites llavors tindreu "segells naturals" que podreu emprar per a marcar cares damunt de papers.

El carrer de la Saltadora a Ulldemolins

La nomenclatura dels carrers sovint ens descobreixen o fan referència a fets històrics, anècdotes urbanes, activitats econòmiques... o recorden construccions o espais que en altre temps s'aixecaven en aquests. En l'àmbit del joc a molts pobles és relativament fàcil trobar referències al carrer Trinquet o del Frontó, al carrer del Joc de la bola o Joc de Pilota...

A Ulldemolins (Priorat) trobem aquest curiós carrer de la Saltadora. Qui sap si fa referència a que s'hi practicava algun joc relacionat en saltar...

Activitats i jocs per al confinament (95): El puluc o bul

Avui us presento un joc de tauler d'origen maia, el puluc -en alguns indrets també se'l coneix amb el nom de bul-. És un joc simple però amb una dinàmica curiosa i distreta que fa passar bones estones. A més, com veieu, el tauler de joc és també senzill i es pot fer a qualsevol lloc ratllant-lo a terra, dibuixant-lo damunt un paper, en tela, pell... jo us proposo fer-lo amb fusta i escuradents llargs, per fitxes utilitzarem 10 xapes de beguda (5 de cada manera) i per daus, com veurem més endavant, emprarem 4 canyes esberlades.

 

Per a fer el tauler de joc sols hem de traçar 11 separacions.

Per dau, com deia, necessitem dos tubs de canya esberlats amb els quals aconseguirem 4 trossos que ens marcaran la puntuació:

4 canyes interiors = 5 punts

1 canya interior = 0 punts

2 canyes interiors = 2 punts

3 canyes interiors = 2 punts

4 canyes exteriors = 4 punts

Com es jugar?

• Per iniciar el joc es posen les 5 fitxes de cada jugador en extrems oposats.
• Es tiren les 4 canyes i el que treu més puntuació iniciarà el joc amb la puntuació que hagi tret. Si per exemple ha tret un 3 avançarà 3 espais o caselles en direcció al terreny contrari.
• Tot seguit tirarà l'altre jugador.
• Es van alternant les tirades. Cada jugador pot escollir jugar sols amb una fitxa o treure'n més, fins i tot totes... això dependrà de l'estratègia de cadascú.

• En el moment que una fitxa cau en una casella on n'hi ha una de contrària es col·loca damunt d'aquesta -representa que l'ha empresonat-, i segueix el joc -fixeu-vos en la fotografia inferior on es veu que una fitxa del tigre té empresonada una fitxa roja alhora que la roja en té una del tigre-.

• Pot donar-se el cas que una fitxa hagi capturat a una o més fitxes i que encara estigui dins del tauler de joc. Si per fortuna el contrari cau a la seva casella aleshores posa la seva fitxa damunt de totes les anteriors i continua el joc però ara, aquesta columna, li pertany.
• En el moment que una fitxa -o "columna de fitxes"- arriba al camp contrari treu del joc a les fitxes enemigues, que ja no podran jugar més, i pot disposar de les pròpies per a continuar el joc. 
• Òbviament guanyarà el joc el primer que aconsegueix treure totes les fitxes del contrari.

Trobareu molt ben explicat el joc en aquest enllaç dels amics del CAE.

Activitats i jocs per al confinament (94): Dard

Avui toca fer una joguina senzilla però per la qual es necessita saber fer nusos. Si en sabeu fer... endavant!, i sinó en sabeu no us preocupeu, busqueu el material necessari i que els pares o avis us ajudin!

En primer lloc convé fer, amb compte, dos talls en forma de creu a un extrem de l'escuradents -si utilitzes escuradents plans no cal que facis aquest pas-.

Tot seguit agafa una agulla llarga i, amb una mica de cinta adhesiva enganxa-la a l'extrem oposat. A continuació amb el fil lliga-la bé. 

Retalla la carta -o cartolina- fent 2 figures semblants a un triangle, tal com mostra la imatge, i fes-los un tall.

Introdueix un d'aquests triangles a la part superior del dard i, després, l'altre.

Ja tens el teu dard!

T'aconsello que dibuixis una diana i l'enganxis a un plafó de suro. Serà ideal per a jugar a fer punteria!

Activitats i jocs per al confinament (93): Barquetes d'os de sèpia

S'acosta l'estiu i ja hi ha ganes d'anar a la platja o xipollejar per algun rierol o bassa. Mentre no arriba, però, podem jugar també amb l'aigua fent córrer barquetes fetes de fulla de canya, d'escorça de pi o com les que avui us presento, fetes amb l'os de la sèpia.  

És una joguina molt fàcil de fer. Necessitem un escuradents llarg, alguna cosa que ens serveixi per a fer les veles -una carta o un trosset de roba- i, el més bàsic i que haurem de demanar a la nostra peixateria, un os de sèpia!

Per fer les veles sols cal fer un parell de talls a una carta, tal com veiem a la imatge, i passar-li l'escuradents que farà de pal major.

I sols queda clavar aquest pal a l'os de la sèpia. Aquesta joguina és ideal per a jugar-hi a la banyera, una piscina petita, als solcs dels terrenys de conreu quan solten l'aigua...