Rebelluga artesana

El Jawad ens ensenya com fer una bona baldufa amb material de rebuig.

Festa del Joguet a Figueres

El diumenge 9 de juny, i durant tot el dia, XXVI Trobada Intergalàctica de Joguets de Col·lecció a Figueres.

Escopeta de canya

 

Durant la Mostra d'Arts i Oficis celebrada el maig a Ascó vaig tenir ocasió de xerrar una estona amb en Ramon Sans, canyisser jubilat d'Ascó, qui va ensenyar-me com, de petit, es feia les escopetes de canya mentre esperava al seu pare que acabés les feines del defora.

 Als vídeos es veu la destresa d'aquest àgil artesà que sempre ha treballat amb la canya:

Aquest model d'escopeta s'assembla, per la forma, a la que vam recollir en Miqui Giménez i jo mateix al llibre Quina canya! Joguinetes que fa tot just un mes que ha sortit publicat, tanmateix, com veureu en les explicacions i en el resultat final, aquesta escopeta disparava trossos de canya -no pas pedretes o petites llavors-.

El model fet per Ramon disposa d'un gallet decoratiu, sense funcionalitat, a diferència del que nosaltres vam recollir.

Amb el model d'escopeta que ens mostra Ramon, per a poder disparar, cal practicar una obertura al canó de l'escopeta -cal esberlar-la-. Un cop fet aquest tall cal preparar la munició, per això es tallen petits trossos de canya als quals se'ls fa, amb la navalla, una mica de punta a cada extrem -com si fossin els coneguts "bòlits", els quals sortiran disparats un cop es premi a l'extrem de l'escopeta. 

Fixeu-vos, doncs, que el món de la canya dóna per a molt, i que no hi ha un únic model en les joguines a realitzar, sinó tants com imaginació i creativitat tingui cadascú!

17a edició de Joc a joc de plaça a plaça

 

El divendres 31 de maig Ascó va tornar a recuperar l'engrescador xivarri de la canalla jugant a jocs de sempre per carrers i places de la població. Es tractava de la 17a edició de Joc a joc de plaça a plaça, activitat organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt adreçada a l'alumnat que cursa 5è i 6è de primària de l'escola Sant Miquel d'Ascó i que compta amb el recolzament de l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix.

L'alumnat de 1r d'ESO s'encarrega d'ensenyar i dinamitzar la tarda de jocs que es proposen. Atès que aquest alumnat actualment acaba a les 15:00 i arriba una mica més tard de l'inici del Joc a joc, durant la primera mitja hora són els mestres de l'escola els que dirigeixen els primers jocs. Aquest cop van encarregar-se de fer saltar a corda, jugar a la gallineta cega, fer córrer als xiquets amb el joc del pastor i l'ovella i fer bones recepcions i passes amb les indiaques.

 

L'edició d'enguany s'ha centrat en treballar els jocs que apareixen a la coneguda Auca de jocs de la Mainada que, Joan Amades, va recollir en una publicació. I els espais de joc han estat els carrers Hospital, Perill, Valero i Travessia del Bancal. Recordem que quan es va iniciar el Joc a joc un dels objectius que es pretenien era, precisament, recuperar espais de joc que avui han desaparegut, és per això que cada any es proposen indrets diferents del poble i, val a dir, que la confluència dels carrers Valero i Travessia del Bancal esdevenen un bon indret per a la pràctica dels jocs d'abans.

Com dèiem, un cop l'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix va arribar van ser ells els encarregats de dinamitzar els jocs. Es van fer fins a 13 jocs dels 48 que apareixen a l'auca d'Amades. Molts d'aquests jocs, abans, eren d'aposta i, per a la canalla, l'aposta habitual era amb patacons o amb boles. Al vídeo veiem com juguen al flèndit de patacons.

Damunt al canut es col·loca l'aposta -patacons que l'alumnat prèviament s'ha fet a l'aula-. Amb una peça plana -normalment un roll o sola de sabata- han de tombar els patacons fent que caiguin fora del quadrat o cercle.

Un altre joc molt practicat anys enrere amb els patacons era el de la porteta o pareteta. Aquest joc no precisa cap habilitat, és bàsicament un joc de sort en el qual es perden o guanyen molt ràpidament els patacons. 

Amb les soles de sabata o amb els rolls es feien molts altres jocs com ara la xarranca, les monedes... A les imatges veiem el joc del 7 i mig i també el de la planta de l'església.

Un curiós joc que trobem a l'auca d'Amades ens recorda al joc de petanca amb la particularitat que no es practica amb boles sinó amb cubs de fusta. De fet hi ha una modalitat del joc de la petanca, al nord d'Itàlia, que es juga precisament amb aquest tipus de cubs donat que es juga en zones amb pendent i si es jugués amb boles aquestes, evidentment, a saber on anirien a parar!!!

Un dels jocs que més agrada és el del "carri-cotxe". El lloc ideal per a jugar-hi va ser el de la baixada de la Travessia del Bancal!

Entre la moneda infantil, en temps immemorial, hi havia l'intercanvi de nous -avui seria de llaminadures-. Amb aquestes nous ja els romans practicaven diversos jocs que també reconeixem a l'esmentada auca. A la imatge veiem als nens jugant a les piràmides.

Se'ns dubte el Joc a joc és un projecte que es pot dur a la pràctica a qualsevol altre població, però cal que hi hagi un seguit d'agents o institucions que hi col·laborin. En aquest cas l'ajuntament d'Ascó, l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix, l'associació cultural Lo Llaüt i els autèntics protagonistes, els nens i nenes de l'escola Sant Miquel d'Ascó.

Xarranca a Sydney

La Ivet acaba d'enviar-me aquest vídeo de Sydney, amb la famosa Òpera al fons i, a primer terme un curiós i tecnològic joc de xarranca. Tradició i modernitat arreu!

Jocs com activitat d'aprenentatge i servei al Lladonosa

L'institut Lladonosa de Lleida és un centre referent en la programació i pràctica del què anomenem aprenentatge i servei comunitari. Recordem que aquesta matèria, que serà d'obligat compliment a partir del proper curs arreu de Catalunya, va adreçada a l'alumnat que cursa 3r d'ESO i que ha de dur a terme un determinat tipus de servei útil a la comunitat i l'entorn.

El passat dilluns 27 alumnes d'aquest centre van dur a terme una tarda de jocs amb els joves de la Fundació Down Lleida.

Al pati es van distribuir una dotzena de jocs de tota mena: tradicionals, de nova creació, sobredimensionats, de punteria, d'habilitat, de llançament, d'enginy, d'atenció, de velocitat... El resultat el podem veure en aquest seguit d'imatges:

 

Tampoc hi van faltar el pitxell d'engany, típic joc de romiatge de les Terres de l'Ebre, que consisteix en un pitxell o càntir amb nombrosos brocs però dels quals sols n'hi ha un que estigui foradat i que, per tant, surti aigua! -el pitxell que es veu a la imatge és de Miravet-.

Els circuits i els jocs de punteria són dels que més van agradar als participants:

Però un dels més visuals, emocionants i divertits és el joc dels cubells o galletes. Aquest joc, que l'ha adaptat i sobredimensionat l'associació cultural Lo Llaüt, permet als participants treballar l'orientació, les seqüències, l'ordre i la velocitat.

Felicitem aquesta bona pràctica que curs rere curs es va repetint a l'institut Lladonosa.