Exposició de joguines a Ca Don Joan de Vinebre

El novembre de 2018 se reobria, a Vinebre, la planta noble de la Ca Don Joan. Amb aquesta rehabilitació el casalici prenia una nova embranzida i es convertia en punt de referència per a conèixer com eren les cases pairals de la Ribera d'Ebre, i intuir el luxe i les facilitats que disposaven els senyors i grans propietaris d'aquestes terres fins a mitjans de segle passat.

Amb aquesta obertura la casa esdevé un lloc idoni per a fer presentacions de llibres, conferències, tallers, exposicions... És així com la planta d'entrada acull, per unes setmanes, una senzilla però nostàlgica i entranyable exposició de jocs i joguines del segle passat cedides pels vinebrans per a l'ocasió.

Entre les joguines hi trobem peces artesanes com la matraca i els carraus que veiem a la imatge inferior, fetes per un antic fuster de la població, i d'altres d'origen divers com ara petits pitxells de terrissa junt amb un siurell mallorquí.

D'entre aquestes joguinetes artesanes destaca la barqueta d'escorça de pi i, a primer pla i centrada, una fantàstica i curiosa joguina de terrissa que representa un bou que, amb ajud d'un cordillet, permet el moviment al cap. 

Encara esteu a temps de visitar l'exposició i, sobretot, la casa de Ca don Joan. Sens dubte, un petit tresor de la Ribera d'Ebre.

Artijoc a l'obra de Jaume Plensa

Fins al 21 d'abril es pot veure, al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), l'exposició de l'artista Jaume Plensa on planteja un recorregut per gairebé tres dècades de seu treball. 

Sense voler entrar en consideracions sobre l'art contemporani, i des del meu pràcticament absolut desconeixement d'aquest, avui us presento algunes obres d'aquest artista en què utilitza jocs o joguines.

Suposo que els artistes el què busquen amb les seves creacions és que ens fem preguntes, que donem tombs sobre les seves obres, que intentem trobar-hi un significat o, millor, una reflexió. Si això és l'art o part de l'art en Plensa ho aconsegueix.

No us perdeu la visita al jardi del museu on s'han instal·lat dues obres The Heart of Trees (2007) i The Heart of Rivers (2016)..

Airejant les sabates o joc d'habilitat

Nesquik i els jocs tradicionals

L'amiga Glòria m'acaba de fer un bon regal: un pot de Nesquik amb unes boniques il·lustracions d'uns nois i noies fent córrer una cèrcol! Estigueu atents doncs, segons em diu, n'hi ha més amb d'altres dibuixos de jocs!

Els vaixells de la Mireia

La Mireia Mayoles és una bona amiga que ha fet de la seva feina un hobby! Treballa al magnífic Museu Marítim de Barcelona i l'estima i passió pel món dels vaixells la porta, sovint, a jugar amb ells. Enguany ha felicitat l'entrada al nou any amb aquests bonics barquets fets amb elements naturals.

Taller de construcció de baldufes

Un any més a l'institut de Flix han fet un taller de construcció de rebellugues/baldufes emprant material de l'entorn natural i domèstic. El resultat ha estat espectacular:

Trobareu més imatges en aquest enllaç.

Tisores, paper i...NO COMMENT

El joc a les comunitats d'aprenentatge

A l'institut de Flix hem donat un petit però ferm pas en el treball amb les anomenades comunitats d'aprenentatge. Les comunitats d'aprenentatge proposen la transformació global del centre, vinculant el professorat, les famílies, i els agents educatius del territori amb accions adreçades a l'assoliment de l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la superació dels conflictes. 

Amb aquest propòsit hem volgut encetar aquest camí obrint la porta a que els pares dels nostres alumnes ens facin aportacions del seu saber i del seu coneixement. 

És així com ens vam posar en contacte amb la Mouna, mare de la Chaimaa Chemlal, demanant-li de venir al centre, a les aules de 1r d'ESO, a explicar i ensenyar com fer nines amb material de l'entorn natural. Hem d'agrair la seva total predisposició des d'un primer moment i el fet que ella mateixa busqués la Fatima, mare de l'Osama Ghaddari, per a venir a fer aquest taller.

Vam demanar que vinguessin perquè, tal com promou el Departament d'Ensenyament, a través de les comunitats d'aprenentatge es consolida el model de centre inclusiu i acollidor. Ambdues, la Mouna i la Fatima, són nascudes al Marroc i de petites jugaven amb nines que es feien elles mateixes. El fet d'explicar la seva experiència, de mostrar com amb elements tant senzills es poden fer joguines entranyables, de sentir-se protagonistes i escoltades pels nois i noies sens dubte afavoreix aquesta inclusió per part de tota la comunitat educativa.

Haver escollit com a taller construir una nina no és a la babalà. Hem lligat aquesta activitat al projecte compartit amb el CdA d'Empúries "A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys". Recordem que des de fa un seguit de cursos el nostre institut du a terme un projecte centrat en l'estudi i interpretació dels models lúdics d'època grega i romana al llarg del curs i que finalitza, cada any, amb una estada a l'Escala on l'alumnat pot dur a la pràctica els jocs apresos en els mateixos indrets que, suposadament, els realitzaven els nens i joves emporitans fa més de 2.000 anys. 

En el marc d'aquest Treball de Síntesi, entre d'altres, l'alumnat fa una performance on simula l'acte d'ofrena de les nines a les deesses com a símbol de pas de l'edat infantil a l'adulta. Enguany, quan ens desplacem a Empúries, les nines que oferiran seran les que han après a fer gràcies a l'ajut inestimable de la Mouna i la Fàtima.