Jugant a la Morra a Horta de Sant Joan
Reprodueixo l'article De l'origen a la fi del joc de la morra aparegut ahir al diari ARA i que dóna interessants pistes de la vigència d'aquest jocs a principis del segle passat:
Josep Pijoan (Barcelona,
1879 - Lausana, 1963) a La Veu de Catalunya (17-VIII-1906). Avui fa 111
anys de la publicació d’aquest article sobre un joc que ajudava a passar
l’estiu.
Comprenc que em puc tornar vell i ser nomenat d’algunes
d’aquestes acadèmies “sucursals” que per aquí s’estilen. I no fóra això el que
m’espantaria més, sinó que amb tant honor temo que em vingui un desvaneixement
de sabiduria; cosa que sol succeir, perquè, com deien els antics, els déus
desvaneixen an aquells que volen perdre. És per això que m’he determinat a
escriure, de viu en viu, el meu discurs d’entrada, escollint un tema de
sagacíssima investigació [...] He regirat el museu de Nàpols i la Col·lecció
Campana, i mil col·leccions més, de vasos grecs, per poder demostrar
l’antiguitat i la noblesa d’aquest joc, que ha vingut tant a menys, sense que
ningú s’ho expliqui. Jo fins crec que en les batalles al davant de Troia, els
herois homèrics se feien a la morra a qui tocaria ser el primer en el combat.
[...] En l’Edat Mitjana trobem mil representacions o miniatures a on està
dibuixat el joc de la morra començant pel famós manuscrit de la Catedral de
Rosano, a on els saions es juguen a la morra la túnica de Crist. La
circumstància de no venerar-se cap relíquia dels daus de la Passió, [...] fa
que jo m’inclini a suposar que el miniaturista s’atenia a una interpretació
antiga i molt autèntica del text de l’escriptura. [...] Avui tothom ja pot
apreciar l’enorme decadència d’aquest joc. Si es demana a una senyora si vol
jugar a la morra, i no a les fosques com deia Ciceró, pot ser que se n’ofengui.
Fins n’hi haurà que no sabrien jugar-hi. La meva memòria acadèmica els ho
explicarà amb tota mena de detalls. I anticipo ja que és cosa delicada aquesta
tècnica del joc, perquè la morra presenta avui dues varietats: la pròpiament llatina
i la que jo en dic tarragonina, perquè es juga només al camp de
Tarragona. En la llatina hi cap endevinar tots els números de l’un al deu, la
segona és molt semblant als nostres parells i senars. [...] En
jugar tots els números compresos entre u i deu, o sigui sobre tots els dits de
les mans, canvien les probabilitats per a cada número. És necessària una
agudíssima psicologia per a endevinar el número que us traurà el contrari. En
canvi, en la morra tarragonina no poden ser més que parells o senars.
No hi ha remei... La meva memòria anirà acompanyada d’un quadre del càlcul de
probabilitats, fet per un gran matemàtic. A més hi haurà uns apèndixs amb un
mapa i moltes figures, una apuntació musical folklòrica dels crits que es fan
jugant, i un mostrari dels ganivets amb què s’acaba generalment la morra!
JOSEP PIJOAN 1906 Peces
Històriques Triades Per Josep Maria Casasús
Actualitzada el 17/08/2017 00:00
http://www.ara.cat/opinio/lorigen-del-joc-morra_0_1852614721.html
