Exposició Jocs tradicionals i educació, a VIC

 

De l'1 al 22 d'octubre el vestíbul de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de VIC acollirà l’exposició Jocs populars i tradicionals i educació, de la Companyia de Jocs l’Anònima i que, en aquesta ocasió, es complementa amb l’exposició Joc a joc, de plaça a plaça, de l’associació cultural Lo Llaüt.

 

La mostra presenta diverses vitrines amb joguines i materials de joc, i es descriu a través d’un discurs que destaca l’activitat lúdica en contacte amb l’entorn i el medi natural. Els panells informatius expliciten com es du a terme el projecte educatiu i lúdic Joc a joc, pels carrers i places de la població d’Ascó, i que va adreçat a grups escolars de primària i primer nivell de secundària.

 

Visualitzar l’exposició serà una bona ocasió per a reflexionar sobre el món del joc popular i tradicional i el seu paper actual en l’educació. Val a dir, a més, que la mostra es podrà veure en el marc de la Primera Jornada Premis Baldiri Reixac2012 que tindrà lloc a l’esmentada universitat el 20 d’octubre.

 

El futbol i les pilotes

 

 

El rei dels esports, com diríem a Europa, també és present a Etiòpia però ni molt menys en la mesura que el trobem aquí.

 

 

El fet que les pilotes escassegin o que se les hagin de fer els propis nens i nenes amb draps, bosses de plàstic o cordills fa que es mantinguin i potenciin altres jocs tradicionals i que el futbol no prengui tan protagonisme.

 

 

19 Jornades Rol Reus 2012

 

El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre tindrà lloc a Reus la 19 Jornades Rol Reus, on tindrà lloc demostracions de jocs de rol, de taula, de cartes, compra i intercanvi... Podeu trobar més informació a www.ajjrr.org

Etiòpia envaïda per futbolins

 

Com passa en altres països de la zona subsahariana d'Africa, com Mali o Burkina, Etiòpia la trobem envaïda, de nord a sud, de futbolins. Mekelle, Axum, Gondar, Bahaar Dar, Jimma, Arba Minch... en cap d'aquestes poblacions ni en els pobles que et trobes al llarg del camí deixareu de veure aquest joc que, segons alguns, va inventar un català convalescent de les ferides rebudes durant la guerra civil del 36.

Els futbolins esdevenen lloc de trobada dels joves, pràcticament sempre nois, i sempre a redòs d'ells hi ha activitat -joc, xarrera, intercanvis...-. Difícilment trobareu un futbolí sense jugadors, i quan el trobeu sovint el veureu tapat amb una làmina de llauna per protegir-lo de la pluja o bé per a utilitzar-lo com a improvisat taulell o mostrador de venda.

 

Serà el lloc ideal per a entrar en contacte amb els joves autòctons i, a través d'una rialla, proposar-los una partida. No hi haurà problemes de llengua, ni una mala cara pel resultat de la partida. Haurem xalat i compartit. La complicitat estarà servida!

Una Diada de castells i jocs

Durant la Diada Nacional de Catalunya les castells i els pilars van anar pujant, aquí i allà, pels carrers per on transcorria -o ho intentava- la manisfestació. En aquest enllaç trobareu unes imatges espectaculars de la Diada amb castell inclòs:

http://ext.lavanguardia.es/pans/index.html

 

I aquestes altres dues fotografies mostren una part del desplegament de jocs sobredimensionats que hi havia al matí a la zona de l'Arc de Triomf.

Els trinquets a la Ribera d'Ebre

Acaba de sortir publicat el núm. 21 de la Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Aquesta publicació rotatòriament dedica un monogràfic, anual, a cadascun dels pobles de la comarca. En aquesta ocasió li ha tocat a la població d'Ascó. El llibre recull 24 articles de temàtica diversa (història, linguïstica, literatura, natura, etnografia...) en 411 pàgines.

 

Quant a la temàtica que ens interessa hem de destacar l'article Mano a mano. Els trinquets a la Ribera d'Ebre i el paradigma d'Ascó (p. 219-239) de Biel Pubill. En el breu resum que inicia l'article llegim:

La història s’ocupa de donar sentit, de recuperar o fins i tot de reinventar –no sempre malintencionadament- allò que el pas del temps ha convertit en un desert ple d’esquelets anònims. Els petits pobles no s’escapen a aquesta realitat, i precisament perquè són petits i s’allunyen dels interessos dels investigadors i historicistes, hauríem de fer un esforç per recollir i donar nom a cada peça de l’esquelet que tenim disseminat per l’entramat urbà i pel desert del record, a fi d’embastar i donar sentit interpretatiu a la nostra realitat.

 

El nom dels carrers i places són muts testimonis d’aquesta història, la memòria dels quals el temps enterboleix i a voltes descontextualitza fent perdre el seu sentit: Lleuda, Hospital, Baijunga, Perill, Fossar Vell, Trinquet… en són bons exemples. Avui parlarem d’aquest darrer carrer que, a Ascó, transcorre més o menys paral·lel al carrer Hospital, unint el capdamunt del carrer Clots amb el carrer del Riu, i intentarem donar un seguit de pistes que ens ajudin no sols a contextualitzar-lo sinó també a reinterpretar la importància d’un joc, el del trinquet, que durant segles fou conegut i considerat com a principal distracció i que, en poc temps, pràcticament ha desaparegut del nostre paisatge lúdic.

A banda de rescatar de l’oblit aquests espais de joc repassarem breument, a partir de fonts documentals i iconogràfiques, l’origen dels jocs de pilota i intentarem fer una primera distribució dels trinquets o frontons dels quals tenim notícia a la Ribera d’Ebre.

 

Acaba d'aparèixer el número 3 de Món aualé (juliol-setembre 2012). Podeu consultar-lo a aquest enllaç http://issuu.com/jordicliment/docs/monauale03

D’altra banda, podeu trobar referències a jocs de mancala en aquest mateix bloc.

Gelat i jocs!

 

El dilluns 10 de setembre va tenir lloc a Ascó la tercera edició de Gelat i jocs! L'activitat, organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt, va tenir més ressò que mai i podem dir que s'ha consolidat com una de les propostes més senzilles però alhora pràctiques i disteses que du a terme aquesta associació i que té més ampli seguiment de gent de totes les edats.

 

Com sabeu, la proposta consisteix en invitar a un gelat a totes aquelles persones que vagin a jugar en algun dels molts jocs que s'escampen a la plaça del Casal Municipal. Són jocs ràpids, d'habilitat i destresa, de llançament i punteria, alguns de consentració, jocs de tauler, jocs d'aquí i d'allà... i la pretensió no és altra que tenir una excusa per trobar-se i retrobar-se els veïns en la que s'intueix com a "darrera nit a la fresca" després del llarg estiu.

Us invitem a mirar les fotografies d'alguns dels jocs que enguany es van presentar, com ara l'awalé, el molí de nou, l'alquerc, la trisella, la catxapera, la piramide de forats, el futbol i el circuit de xapes, el teix anglès, la xancleta i el joc francès conegut com a "trou madame" i que nosaltres anomanem la botera. 

La fona

Els camps que envolten la zona d'Arba Minch són plens de plantacions de "sorgo". Al juliol esdevenen camps verds per damunt dels quals, de tant en tant, sobresurten petites plataformes construïdes damunt d'arbres.

Quan t'hi acostes descobreixes que no són més que un seguit de rames i pals entrellaçats i lligats amb més o menys traça i damunt dels quals hi ha un nen o jove vigilant.

A la mà sostenen una fona i quan veuen que s'acosta qualsevol ocell...

Zasssss! Llancen amb força i destresa una pedra fent espetegar l'aire!

 

Fantàstic el petit tresor que trobem dalt d'aquestes plataformes: una fona, un sac mig foradat ple de pedres i un mocador per a protegir-se del sol!

Un gimnàs en plena sabana!

Aquí teniu un gimnàs al mig de la sabana d'Etiòpia.

 
No hi falta detall!

 
Aquí un gimnasta fent peses amb pots de llauna plens de ciment!

És ben bé que qui no fa esport és perquè no vol!!!