Amb aquest cartell que reprodueix una de les fotografies guanyadores de l'edició anterior es convoca el XXIV concurs de fotografia Vila d'Ascó 2012.
El tema central del cartell és una bonica fotografia que recull un instant màgic com és la creació d’una bombolla de sabó. L’autor –l’artista d’aquesta imatge- juga amb els sentiments de l’espectador. És conscient de la seducció i l’encant que provoca, en el nostre imaginari, la bombolla. Fascinació que neix des de petits, en el moment en que presenciem la primera bombolla sorgida del no res. I aquesta idea d’infància, de nostàlgia pel temps passat, el remarca el nostre fotògraf tractant lleugerament la imatge, destacant els contrastos i provocant en l’escena una visió subtilment artificial que sembla immobilitzar els personatges, convertint la fotografia en una imatge paralitzada en el temps, misteriosa.
La
fotografia està carregada de símbols. Emmarca perfectament tot un seguit de
sentiments que no caduquen en el temps: la sorpresa i l’alegria manifesta de la
nena darrera la bombolla; la tranquil·litat i la serenor que intuïm en els
adults -les mares?- que mirant la nena i la bombolla segur que retornen a la
seva infantesa; l’enamorament que descobrim en la jove parella de la dreta que
mira despreocupadament l'escena; la satisfacció del jove que, amagada la seva
personalitat darrera un nas de pallasso, crea mons efímers causant l’admiració dels
espectadors.
Es
difícil determinar en quin moment històric apareix aquest divertiment de crear
i fer volar bombolles de sabó. El cert però és que a partir de la iconografia del
renaixement constatem que les bombolles de sabó passen a formar part de molts
quadres de pintors que utilitzen simbòlicament aquest element. Podem afirmar
que fa més de cinc cents anys que les bombolles, més enllà del joc i la
distracció representen, junt amb altres joguines, la fragilitat de les coses.
Pilotes
fetes amb la bufeta del porc i senzills cavalls de bastó comparteixen, junt amb
les bombolles, la idea d’infantesa des de fa segles, tanmateix les bombolles
van més enllà i nombrosos artistes li donen una simbologia més marcada,
centrada en la idea de la vanitat de l’home que ho vol acaparar tot, així com
la idea de la brevetat de la vida, del temps que s’esvaeix.
Entre aquests
artistes i sols per citar-ne alguns tenim a Hendrick Goltzius, Guillaume Le Bé, Pieter Bruegel, Pierre
Mignard, Jacques Stella, Simeon Chardin, Manet...
És
així com a mitjans de segle XV/XVI es va gestant el concepte d’homo bulla. L’home és com una bombolla
de sabó que neix sense voluntat pròpia i que el seu pas per la vida, més llarg
o més curt, depèn de factors externs a ell, desapareixent de cop i volta sense
deixar res darrera seu.
Per
remarcar encara més aquestes idees sovint els artistes, en les seves composicions,
dibuixaven elements que refermaven la dualitat entre vida i mort. Fixem-nos en
nombrosos gravats o pintures on apareix un putti
o un nen –expressió de puresa i d’innocència- assegut damunt o a la vora d’una
calavera –la mort-. Ignorant aquest element, el personatge va fent bombolles de
sabó despreocupadament, creant vida i veient com aquesta desapareix, s’esvaeix
irremeiablement. I encara una altre detall: és usual que el pintor faci que el
nostre personatge aguanti amb una mà una grossa petxina que conté el sabó. La
petxina esdevé clarament un altre element simbòlic, el de la creació, el de
donar vida.
Per
fi, la bombolla de sabó també s’ha identificat a un període de la vida, el de
la infantesa: temps de joc i període tan efímer com el de la bombolla. I com
ella, és reconegut com un temps màgic i fascinant, improductiu per molts, però
que sempre acompanya l’adult i esdevé el darrer record en oblidar-se.
