Jornada d'educació física: taller d'orientació

El dissabte 7 de maig, de 9 a 14 h es preveu una nova jornada de formació d'educació física organitzada pel grup de Formadors d’Educació Física de les Terres de l’Ebre. Aquesta activitat, que rep el suport i col·laboració de l’ICE de l’URV, els SSTT del Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport, es la tercera que proposa aquest grup de formadors i, enguany, es durà a terme a l'escola El Temple, de Tortosa.
Recordem que les anteriors jornades es va tractar el tema dels Jocs tradicionals a l'aula (2009), Jocs d'agrupació i estratègia (2010) i, en aquest 2011 el tema escollit és L'orientació a l'aula d'educació física.
Tots aquells que us volgueu apuntar cal que us poseu en contacte amb l'ICE de l'URV. En el transcurs de la jornada s'exemplificaran un seguit de jocs d'orientació i es donarà un llibre on es recullen una trentena de jocs i activitats per a dur a terme a l'aula.

Recursos en xarxa

El Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès ha penjat en la seva pàgina el contingut de les xerrades de la III Jornada de formació per a professorat d'educació física que es va celebrar el 9 de febrer a l'institut Pere Martell del Complex Educatiu. Junt amb els documents presentats hi trobareu nombroses imatges dels diferents tallers de castells, patinatge en línia, balls de saló i jocs tradicionals.

Exposició de Jan Steen al Mauritshuis de La Haya

Del 3 de març al 13 de juny podem gaudir de l'exposició que el museu Mauritshuis a la ciutat de La Haya dedica al pintor Jan Steen (1626/1679). És una magnífica ocasió per recuperar els quadres costumistes del pintor holandès, on sovint hi apareixen jocs de cartes i taulers de joc, en particular del backgammon, alhora que podem veure altres quadres d'artistes com Vermeer, Hals, Rubens o Rembrant.

Club Nàutic Flix

En aquest bloc hi trobareu tota la informació relacionada amb el món de les pontones o muletes i del llagut català. Es tracta d'un espai molt visual, amb nombroses imatges, vídeos i enllaços d'interès -ja hi podeu trobar el calendari de banc fix per aquesta temporada-.

Berga acull la jornada Els jocs en la història

Jornada Jocs en la història. Figueres 2010

El proper 9 d’abril el Pavelló de Suècia de Berga acollirà les quartes jornades Els jocs en la Història que, enguany, centraran la temàtica en els jocs i la interculturalitat.
Aquesta jornada és la darrera edició del programa Els jocs en la història, format per quatre jornades itinerants en les quals s’ha anat abordant l’estudi dels jocs tradicionals i que desembocarà, l’any vinent, en un congrés-cloenda que possiblement es dugui a terme a Móra la Nova, fent així realitat un dels objectius d’aquestes jornades que era que es desenvolupessin per tot l’espai geogràfic de Catalunya (Tàrrega 2008, Tarregona 2009, Figures 2010).
Com en les anteriors edicions, la jornada vol ser un espai de presentació de recerques i experiències fetes no sols als territoris de parla catalana, sinó en altres àrees d’Europa.
L’objectiu que es marca per aquesta edició és desenvolupar les relacions intrínseques que hi ha entre el joc tradicional i la cultura, o les cultures, veient doncs quin és el paper del joc en relació a la interculturalitat.
Es pot fomentar la tolerància i el respecte a la diversitat a partir del joc tradicional? No hi ha dubte que el joc és una magnífica eina de relació i comunicació que ens permet apropar-nos a altres realitats i a altres cultures d’una forma plaent, distesa. Davant d’aquest món cada cop més globalitzat i amb l’arribada als territoris de parla catalana d’importants moviments migratoris –així com el fenomen invers en altres etapes de la història-, ens interessa conèixer i valorar els jocs tradicionals com una part més del nostre patrimoni i, alhora, estudiar l’evolució que han sofert en el transcurs de la història, en relació al context i a la cultura. Aquesta mirada ens permetrà analitzar quin paper pot tenir el joc com a recurs per a afavorir el coneixement mutu, el respecte i la integració dels nouvinguts.

Jornada Jocs en la història. Tàrrega 2008

Recordem que com en les altres edicions l’associació cultural Lo Llaüt col·labora en l’organització i que hi serà present amb la presentació de comunicacions o pòsters.

PROGRAMA

9.00 h – Recepció i lliurament de materials als assistents.
9.30 h – Inauguració de la jornada.
9. 45 h – Conferència inaugural
El joc com element inclusiu als patis escolars de Catalunya, a càrrec de Cris Molins, membre de CER-Migracions, Grup EMIGRA de la UAB.

Àmbit 1: Negociació en l’àmbit públic i a l’escola
10.30 h – Ponència
El joc i l’esport com a oportunitats a l’espai públic, a càrrec de Xavi Camino Vallhonrat, antropòleg i professor de l’Escola Superior de Disseny Elisava.
11.00 h – Pausa-cafè.
11.30 h - Primera comunicació
Activitats ludicoesportives juvenils en els espais públics, a càrrec de Raül Hernández, membre de CER-Migracions, Grup EMIGRA de la UAB i membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
11.45 h – Segona comunicació
El fet casteller i la integració de nouvinguts a Catalunya, a càrrec de Guillermo Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
12. 00 h - Debat i presentació de les actes de la jornada Els Jocs en la Història: Cultura Material i Cultura Immaterial en el Joc (Figueres, 2010), a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner.

Jornada Jocs en la història. Tàrrega 2008.

Àmbit 2: Les migracions del joc

12.30 h - Ponència
Aproximació a la cultura lúdica des d’una perspectiva transcultural, a càrrec de Jaume Bantulà, professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport de la Universitat Ramon Llull – Blanquerna.
13:00h. Taller pràctic Del món al joc!, a càrrec de la Fundació Mossèn Víctor Sallent, de Berga i de la Companyia de Jocs l’ANÒNIMA, Associació Cultural.
14:00 h- Dinar
16.00 h- Primera comunicació
Fava vinga! Els jocs dels valencians emigrats a Algèria, a càrrec d’Àngela Rosa Menages i Joan Lluís Monjo, del Grup Alacant. Associació d'Estudis Folklòrics.
16.15 h - Segona comunicació
Com un joc català s’implanta a un altre joc del món. Promoció de les bitlles catalanes a través de l'Associació Mundial Bowling Six, a càrrec d’Abel Sensarrich, vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling.
16.30 h – Debat.
16.45 h - Comunicacions lliures.
18.00 h - Visita a la Casa de la Patum de Berga.

Jornada Jocs en la Història. Tarragona, 2009

PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS
Si esteu interessats en presentar comunicacions podeu fer les vostres propostes a la secretaria de les jornades abans del 15 de març del 2011. Els resums de les comunicacions, d’un màxim de tres-centes paraules, s’hauran d’enviar per correu electrònic abans del 25 de març de 2011 a l’adreça electrònica elena@irmu.org. El comitè científic organitzador, que decidirà sobre l’acceptació de les comunicacions proposades, es reserva el dret de seleccionar aquelles que s’inclouran dins el programa.
Els textos definitius s’hauran d’enviar obligatòriament abans del 4 de juliol de 2011 en format electrònic. Podran tenir fins a trenta mil caràcters i incloure documents gràfics i un màxim de cinc imatges. En el peu de les imatges s’haurà d’indicar l’autor i la procedència.


PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS- PÒSTER
Aquest apartat es dirigeix a mostrar els resultats d’algun estudi, treball, recerca o experiència al voltant dels jocs i esports tradicionals en la història. El format no superarà els 140 cm d’alt i els 80 cm d’ample. Se suggereix que consti dels següents apartats: títol, autors i filiació (institució), introducció, material i mètodes, resultats, conclusions i bibliografia.
Les persones interessades a participar en aquesta modalitat de comunicació hauran de comunicar-ho a la secretaria de les jornades abans del 21 de març de 2011 i presentar el contingut del pòster maquetat abans del 4 d’abril de 2011 a l’adreça electrònica elena@irmu.org.

Cal destacar que aquesta és una activitat reconeguda per l’ICE de la URV com a formació del professorat (8 hores) dins del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya 2010-2011, per als mestres y professors en actiu.
Els continguts d’aquesta jornada formen part del curs “Pedagogia al carrer. El lloc natural del joc”, organitzada per la Fundació Mn. Víctor Sallent.

Jornada Jocs en la història. Figueres 2010

COMITÈ CIENTÍFIC ORGANITZADOR
Carme Barniol, Ajuntament de Berga; Carles Barrull, Institut Ramon Muntaner; Roger Costa, Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Elena Espuny, Institut Ramon Muntaner; Oscar Garcia, Companyia de Jocs l’ANÒNIMA, Associació Cultural; M. Carme Jiménez, Institut Ramon Muntaner; Pere Lavega, INEFC de Lleida; Biel Pubill, Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó; Eva Sánchez, Ajuntament de Berga i Rosa Serra, Àmbit de Recerques del Berguedà.

Activitats complementàries:
Mostra de jocs de taula d’arreu del món, a càrrec de LaMusaranya, de Figueres, Exposició fotogràfica i Mostra d’audiovisuals:

• Fanatic Sport, de Gaspar Maza i Ramon Parramon
• Processos d’aprenentatge, de Laia Sole i Glòria Safontria
• Parkou ZF, de Laia Solé, Glòria Safontria i Xavi Camino

Hi ha un preu d’inscripció general de 50 € i una de reduïda de 40 € (estudiants, membres de centres d’estudis, docents, pensionistes i jubilats). Ambdues inclouen esmorzar i dinar del dia 9 d’abril, visita a guiada a la Casa de la Patum de Berga i un exemplar de la publicació de les actes. Data limit d’inscripció l’1 d’abril de 2011.

SECRETARIA DE LES JORNADES
Institut Ramon Muntaner
Mas de la Coixa
Rotonda Eix de l’Ebre. N-420, s/n 43770 Móra la Nova
Tel. 977 401757 / Fax. 977 414053 / elena@irmu.org

Tríptic de la jornada i butlleta d'inscripció

Organitza:
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Berga. Projecte Educatiu de Ciutat

Col·labora: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ICE Universitat Rovira i Virgili, Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, Àmbit de Recerques del Berguedà, Fundació Mossèn Víctor Sallent, INEFC Lleida, La Musaranya, Associació Cultural Lo Llaüt, Companyia de Jocs l’ANÒNIMA, Associació Cultural, Patronat de la Casa de la Patum Berga.

Lo Llaüt a l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

El cap de setmana passat va tenir lloc a València la reunió de la junta de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (AEJST) invitats per l'Escola autonòmica de jocs tradicionals i l'ajuntament de València "Capital Europea del Deporte 2011".
A la reunió hi van assistir una vintena de membres de les diferents organitzacions que formen part de l'associació i, entre d'altres punts es va tractar de l'ingrés de nous membres a l'associació. Lo Llaüt està d'enhorabona doncs després de redactar la memòria i la sol·licitud ha estat inscrita dins l'AEJST junt amb:

• Ti Ar Gouren (Bretagne - France), centre de formation et de stages spécialisé sur les JST depuis 1985.
• Fundación Zaragoza 2016 (Aragon - Espagne), fondation en charge de porter le projet "Zaragoza capitale de la culture européenne" pour 2016 et dont le programme comporte de nombreux thèmes liés aux JST.

Pensem que per a Lo Llaüt aquesta presència a Europa pot ser molt important no sols per a donar a conèixer les activitats que duem a terme sinó també per a fer de paraigües de difusió de les activitats lúdiques que es duen a terme a la Ribera d'Ebre i, per extensió, a les Terres de l'Ebre.

Els representants espanyols de l'AEJST

Els membres de les diferents entitats reunits a València

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries?

Restes del fòrum d'Empúries

Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix hem preparat un seguit d'activitats pensades per a endinsar-nos en el coneixement de quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes a l’època romana, així com dels adults.
En aquest bloc trobaràs 10 entrades on s'explica el projecte Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries?. Si t’interessa més el tema trobaràs un llistat bibliogràfic al final de la darrera entrada.

Si vols veure els treballs des del bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries clica http://iflix-cdae.blogspot.com/

Els jocs en la Història: Els jocs i la Interculturalitat

Ja ha sortit el programa de la IV Jornada Els Jocs en la Història que enguany tractarà la temàtica de els Jocs i la Interculturalitat. uRecordem que les anteriors jornades, anuals, es van fer primer a Tàrrega, després a Tarragona, l'any passat a Figueres i enguany es realitzaran a Berga (el Berguedà), al Pavelló de Suècia, el proper 9 d’abril de 2011.

Aquestes jornades les organitza conjuntament l’Ajuntament de Berga, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner; i l'activitat és reconeguda per l'Institut de les Ciències de l’Educació de la URV com a activitat de formació del professorat dins del Pla de Formació Permanent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya 2010-2011, per als mestres i professors en actiu.

Podeu accedir al programa tot clicant. Si esteu interessats en presentar comunicacions i/o pósters ho podeu fer fins al 25 de març a l'IRM (Institut Ramon Muntaner).

Si voleu consultar informació sobre les anteriors jornades podreu trobar informació en aquest mateix bloc.

El joc de la trisella a la Miscel·lània del CERE

El passat divendres 18 de febrer Riba-roja d'Ebre va acollir la presentació de la Miscel·lània del CERE 21, dedicada a aquesta població. Aquesta publicació, que edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, recull tot d'articles de la nostra comarca i en cada edició, en particular, del poble al qual fa referència. En aquesta ocasió al sumari hi trobem:

Memòria d’activitats del CERE el 2009. Josep F. Moragrega Font
Articles sobre Riba-roja d’Ebre

• Riba-roja d’Ebre. Montserrat Anguera Terré i Vicent Casadó Burillo
• Espais naturals de Riba-roja d’Ebre. Vicent Casadó Burillo i Montserrat Anguera Terré
• Un document públic en un arxiu privat: l’arrendament de la fleca de Riba-roja d’Ebre l’any 1788. Daniel Piñol Alabart
• Francesc Adell Ferrer. Evocació en el seu centenari. Josep S. Cid Català
• Els articles de Francesc Adell a la revista El Llamp: una visió de Riba-roja d’Ebre (1931-1932). Josep S. Cid Català
• Riba-roja d’Ebre, un municipi afectat per la manca d’un model propi de desenvolupament. Josep M. Piñol Alabart
• La trisella o joc de la bola. Apunt d’un món lúdic quasi perdut. Biel Pubill Soler
• Dimonis i dracs de la Ribera d’Ebre. Els Figots Satànics de Riba-roja. Joan Farnós Pallarès
• Contes a la vora del foc (III): Riba-roja d’Ebre. Núria Grau Poyo i Àngels Pérez Tarragó

Història natural

• Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre. Joaquim Roset Piñol

Història local

• L’establiment de la població cristiana: la vila i el terme. Josep Serrano Daura

Lingüística i literatura

• Artur Bladé: correspondència d’exili i de retorn (1942-1986). Xavier Garcia Pujades

Bibliografia riberenca (9). À. Pérez, N. Grau, M. Anguera, M.J. Clua i V. Casadó

En relació a l'àmbit del joc, que és el que ens ocupa en aquest bloc, s'ha publicat l'article La trisella o el joc de la bola. Apunt d'un món lúdic quasi perdut (p. 185-195). L'article

treu de l’oblit el joc de la trisella, n’explica els seus antecedents, el contextualitza abans de la seva pràctica desaparició al primer terç de segle XX per, finalment, explicitar com s’ha pogut recuperar i donar a conèixer a través de diverses manifestacions populars al territori. L’objectiu darrer és destacar que el joc forma part de la nostra cultura i que constitueix un patrimoni a preservar.
En relació a aquet joc Carmel Biarnés (1983) referint-se a Ascó llista tot un seguit de jocs i esbarjos del poble classificant-los en si eren més propis de nois, de noies o es practicaven de manera indistinta. Cap d’aquests jocs és explicat i per tant hem de suposar que eren abastament coneguts els anys vuitanta. Vet aquí però que el lector no avesat a la temàtica, que sigui originari d’un altre context o zona geogràfica, o que el separi una certa distància generacional tindrà, en alguns caos, seriosos problemes per esbrinar de quin joc es tracta i saber-ne, per tant, el seu desenvolupament. N'és un exemple evident el joc de la trisella.
Inicialment del joc de la trisella ningú me’n sabia donar raó. Tothom em deia el mateix: que es tractava d’una eina de camp, en forma de calaixó obert per davant i que enganxat a una bèstia de càrrega que l’arrossegava, servia per aplanar el terreny o, si calia, transportar petites quantitats de pedres. Als diccionaris no apareixia aquest mot però si el de tragella, la descripció de la qual coincidia amb la informació dels entrevistats.
Per fi la recerca va donar el seu fruit i primer va ser el veí d’Ascó Antonio Ribes Ferrer, qui va confirmar haver vist jugar a la trisella:

(...) tenia uns forats i es tenia de tirar la bola i encertat als forats. Això només ho he vist una vegada… la tenien a cal Sac, allà dalt a la Figuereta, i no n’hai vist més. Només hi podien jugar els més grans perquè… perquè els més petits fèiem nosa .

Pocs dies després, parlant amb l’artista flixanco Jaume Garciapons Veà, va donar-me més detalls del joc, apuntant que la trisella:

era un calaixó que estava tot fet de forats, un blanc i un negre, un blanc i un negre. I es jugava que dies: - Blanc o negre-. I d’una distància tiraves. Si entrava en un forat del color que havies dit, guanyaves. El calaixó estava completament pla a terra i have una baixadeta perquè la bola no es quedés parada. No es tirava per l’aire, es tirava la bola arrossegant. Això ho feia el fuster perquè era una mica complicat de fer, els forats devien estar separats 1 cm un de l’altre. Hi have gent que s’hi jugava quartos. Feien apostes – jo al blanc, jo al negre…-. Es tirava una bola sol per cada cop, des d’una distància d’uns 7 m. Després de la guerra ja no s’hi va veure jugar .

Fou aleshores que vaig lligar caps i vaig recordar que la Dolors Cabré en el seu llibre Riba-roja d’Ebre i el seu terme municipal (1974) fa també un interessant recull de jocs, competicions i diversions que es practicaven al seu poble a mitjans de segle passat. Recull jocs infantils i amb cantarella com ara el joc de Pis-pissiganya, Conillets a amagar o La lluneta m’és padrina; competicions i proves incloses dins els programes de festa major com ara cossos, curses de sacs, de llums de ganxo i de dones –descalces- portant el cante al cap, altres de rucs amb els muntadors amb l’aubardó deslligat, etc; ens parla encara dels divertiments dels adults entre els quals destaca els jocs de daus i de cartes com ara el cau, l’escambrilla, el set i mig, la mona, el tuti, la botifarra... tots ells jocs de diners, d’aposta, que es realitzaven als cafès. I finalment, amb un fil de nostàlgia, ens revela el nostre joc:

Abans que el futbol i el cinema ho envaïssin tot, hi havia el Joc de la Bola, amb local propi. En aquest, a terra, tenien com una plataforma de fusta, amb forat negres i vermells –al carrer de Flix, a ca Mònica-. El jugador tirava la pilota; si la feia entrar en un forat negre, guanyava. Si entrava en un forat vermell, guanyava l’amo del joc. Era un divertiment de les tardes dels diumenges. També es jugava a les bitlles i a una mena de frontó .

Penso que és molt il·lustrativa la informació que aporta la Dolors Cabré sobre els jocs doncs no es limita a llistar-los, també els explica mínimament i a més els contextualitza tot indicant qui els protagonitza –edat, gènere-, els situa en el temps –lleure diari, calendari festiu-, i en l’espai –documenta l’existència d’una taverna ja al segle XV i cita diferents llocs d’esbarjo d’adults, com ara el joc de pilota o diferents trinquets que hi havia al segle XVIII-. Amb tot plegat la descripció que fa del joc de la bola revela que es tracta del mateix joc que Carmel anomena de la trisella.
Poc després vaig aconseguir un testimoni d’excepció, la del ribarojà Agustí Agustí Cervelló , de 105 anys, que de jove havia jugat al joc de la trigella o de la bola, com ell l’anomenava. Em va confirmar que era un joc d’aposta en el qual dos jugadors s’apostaven quartos i va corroborar que per a jugar es tirava una bola des d’una distància de dos a tres metres –Garciapons establia una distància més llarga, de 7 m-. Si aquesta queia en un forat de color negre es guanyava, si queia en un forat roig, es perdia. A més, es podia jugar a un determinat nombre de tirades o bé, simplement, a una.
Posteriorment encara vaig poder recollir dos testimonis d’Ascó que, tot i no haver-hi jugat, sabien l’emplaçament del joc. Mariano Vallès Biarnés el situava al Fossar Vell i a l’era de l’Esquerré. Florentina Lecina Buj , també coincidia que es jugava en aquest darrer indret a més de a ca Moles, tocant de cal Ciego, al carrer de Baix. Ambdós també apunten que era joc d’aposta en què s’hi casava cèntims –deia Mariano-; i Florentina posava l’accent en que hi jugaven joves i vells la tarda dels diumenges.

LA TRISELLA O JOC DE LA BOLA, UN FÒSSIL LÚDIC
Si em permeteu l’expressió podem considerar el joc de la trisella com el fòssil lúdic o la darrera expressió d’un tipus de distracció que, amb múltiples variants però amb idèntica dinàmica, ja es practicava a l’època clàssica.

La nostra generació ha estat, a la pràctica, testimoni de la seva quasi desaparició. Per sort, el recull i les referències de lletraferits i intel·lectuals com Carmel Biarnés o Dolors Cabré han permès en aquesta ocasió desencadenar la recerca, documentar el joc, donar-lo a conèixer i, el que és més important, recuperar-lo. Això és el que l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó ha fet gràcies als testimonis descrits en aquest article. A partir d’una vella trisella que ens van proporcionar els amics Jaume Blanch i Àngels Pérez de Flix, vam construir-ne una mantenint les mides, proporcions i estructura corresponents a l’eina que s’emprava antigament per aplanar i recollir pedra al camp. És així com el joc ha passat a formar part de l’imaginari lúdic dels asconencs que hi poden jugar en el marc de la festa de Sant Antoni -on des del 2001 es programa una tarda de jocs tradicionals a plaça-, o també han pogut conèixer i practicar el joc a través d’iniciatives puntuals sorgides des de l’escola –organització de jocs tradicionals pels carrers i places de la població-. Val a dir que gràcies al Tradijoc la trisella s’ha donat a conèixer i s’ha pogut jugar arreu de la Ribera d’Ebre.

Podeu consultar tot el text de l'article a Miscel·lània del CERE, núm. 21. Edita Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2010.

Cooperació, esforç, superació, empatia...

L'amiga Gemma m'ha regalat aquest enllaç a un vídeo magnífic per entendre què és la cooperació, l'esforç, la superació, l'empatia, els valors, les emocions...

-cliqueu damunt la imatge-