El maig de 2009 vam dur a terme un audio-visual sobre els valors i les emocions que desprenen els jocs tradicionals. Des de fa uns mesos aquell vídeo (10'), promogut des de la Secretaria General de l'Esport, es pot consultar a la xarxa -podeu accedir-hi clicant al títol d'aquesta entrada-.
Les imatges, que no pretenen explicar ni convertir-se en un manual de jocs, us faran reflexionar sobre les característiques intrínsiques dels jocs, en particular de les emocions que desperten en cadascun dels seus protagonistes, reflectint en molts casos la personalitat d'aquell qui juga.
Les imatges, que no pretenen explicar ni convertir-se en un manual de jocs, us faran reflexionar sobre les característiques intrínsiques dels jocs, en particular de les emocions que desperten en cadascun dels seus protagonistes, reflectint en molts casos la personalitat d'aquell qui juga.
Penso que es tracta d'una senzilla aportació que es pot emprar com a recurs previ a l'hora de tractar el tema dels jocs tradicionals a l'aula, però també d'un exercici coherent per a reflexionar sobre què volem ensenyar i perquè ho volem ensenyar, i ser conscient de les potencialitats que té el tractament dels jocs en cada context (escolar, d'esplai, de formació...).
Fitxa tècnica:
Títol: Els jocs tradicionals, un´món d'emocions!
Guió: Toni Costes, Pere Lavega i Biel Pubill
Imatges: Santi Valdepérez
Edició: Maig 2009
ISBN: 978-84-393-8248-5
Secretaria General de l'Esport
Ahir dijous, dins del programa de les 
Aquest tram, que travessa el conegut Pas de l'Ase, transcorre plàcidament, amb un riu prou ample que va dibuixant les ribes amb capriciosos entrants i sortints amb petits galatxos i illetes. És precisament en entrar per algun d’aquests ramals que voregen les illes del Pas de l’Ase quan descobrim l’Ebre més insòlit, amb arbres que semblen despreocupats per la imatge que donen i de les rames dels quals pengen algues seques que el riu en les seves crescudes -controlades aigües amunt- van dipositant arreu. La poca corrent i la cantarella monòtona i constant d’aquesta, junt amb el so d’infinitat d’ocells que aixequen el vol a mesura que s’avança, esdevé una grata experiència pels sentits. 
Al llarg del recorregut podríem llistar un seguit d’aspectes històrics, etnogràfics i naturals prou interessants. Per començar podríem parlar del passat morisc d’Ascó que es veu coronat per les restes d’un castell templer. Un centenar de mestres aigües avall de l’embarcador, a la riba dreta, despunta encara una part d’un dels dos llaüts que sostenien la plataforma del pas de barca –és la zona coneguda com el Mal Pas-. En aquest punt, també a la dreta, s’aixeca la blanca capelleta del Carme. Un quilòmetre més avall, i tot just abans d’entrar al Pas de l’Ase hi ha l’embarcador de Vinebre on, durant la Batalla de l’Ebre s’hi aixecà una passarel·la pel pas de la tropa. Aquí mateix, al marge esquerra hi trobem el significatiu jaciment arqueològic de Sant Miquel de Vinebre –que agafa el nom de l’ermita que es troba al seu peu-, amb restes de paraments i d’habitacles. Davant d’aquest petit turó, a mà dreta, s’aixequen els Mugrons, on s’hi ha trobat abundant sílex i restes ceràmiques d’origen iber.
Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca. 
Per catorzè any consecutiu, descabdellant la memòria, recuperem allò que ens és més entranyable, que ens és més proper, que ens identifica, és a dir, el joc.
En aquest taller vam construir trompitxols i brunyidors amb taps de refresc, caça boles amb bobines de fil, helicòpters i hèlices de paper, indiaques i io-ios amb botons, patacons, pilotes amb càmara de pneumàtic, inofensives pistoles d'agulles d'estendre roba, thaumatrops i un parell de petits instruments musicals: un nu-nut i una castanyeta.
