Avui els carrers són muts i les places estan callades. És difícil -diria impossible- trobar rogles de nens i nenes jugant, i encara més posant-hi banda sonora als seus jocs. Els setanta possiblement van ser els darrers anys que van ser testimoni d'aquest esplais. La pèrdua d'un món lúdic lligat al joc i a la música, al joc i al ball, és una evidència. En un primer moment encara va tenir una certa continuïtat als patis escolars però progressivament els mateixos parcs infantils dels centres, les activitats massa dirigides, les extraescolars, el trencament entre el què passava al carrer i el què succeïa a les escoles va fer que aquest món lúdic anés desapareixent.
Avui sols ens queden "fòssils recents" a mode de vídeos que ens recorden aquell món perdut. Vídeos com el què trobem a la web "Espacio de juego" i que ens transporta a un temps no pas tan llunyà on apreníem a ser, apreníem a estar, apreníem a relacionar-nos, apreníem a guanyar i a perdre, entràvem en societat... de la mà del joc i al carrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada