Daus al museu de Pompeia

Una bona amiga m'acaba d'enviar un "souvenir" de Pompeia: les imatges de diversos daus trobats a la malaurada ciutat de Pompeia. 

Gràcies per pensar-hi!

Ninot de neu

És temps de neu! i malgrat el fred, temps de jugar a la natura i amb la natura!

Cabana a tocar del riu Unarre

Què veieu a la imatge a banda d'arbres sense fulles, neu i muntanyes? Hi sabeu trobar una cabana?

Costa de veure, oi? doncs imagineu-vos com està de camuflada a la primavera i l'estiu quan els arbres són plens de fulles! Aquesta magnífica cabana es troba a la sortida del poblet d'Unarre, a un centenar de metres d'aquest, remuntant el riu que porta el mateix nom.

És la típica cabana que tot infant ha somniat en tenir. Aquella que sols podia "viure" en les pel·lícules de Peter Pan o de Tarzán! Està aixecada ben bé 3 metres del terra i s'hi accedeix gràcies a una escala de fusta. Tancada amb baranes també de fusta i una coberta de rames. Quina delícia!

Construccions de fusta

Els jocs de construcció sempre han estat molt atractius per la canalla -i pels qui no ho són tan, també- i són d'aquelles joguines per les quals sembla que no passi el temps. Poden variar les formes de construcció o els materials utilitzats, però no varia el concepte ni la dinàmica del joc que, en tots els casos, serà molt creatiu.

A les imatges veiem un joc de construcció de fusta originari de la regió francesa del "Jura", a tocar de Suïssa, rica amb densos boscos de coníferes. És un joc molt ben presentat, fet amb fustes de qualitat i les obertures (finestres i portes) de plàstic ben fetes.

Les instruccions, molt visuals, permeten anar fent la casa, pas a pas. Cal una miqueta de paciència però el resultat és fantàstic!

Una rebelluga molt especial!

Acabo d'obrir un regal que m'han portat els Reis des de Sydney. És un regal fet a mida, pensat per a mi i dissenyat expressament i, per tant, té un valor afegit!

La Ivet és la que l'ha dissenyat i ha preparat tot el necessari per a què la impressora en 3D fes la resta, que no és poc. 

Però el més important és que, com deia, és un regal únic, exclusiu, vingut des de les antípodes.

Gràcies Ivet!

Brinquedos de Portugal

Els Reis m'han portat una camioneta de fusta i un parell de barallugues -piao en portuguès- de Porto.

Els minairons del bosc del Gerdar

A prop d'Esterri i de València d'Aneu, pujant cap al Port de la Bonaigua, hi ha el bonic i frondós Bosc del Gerdar. Allí hi ha una bonica sendera, que passa pel mig del bosc a tocar del rierol de la Bonaigua, que et porta fins el llac Negre de Cabanes. En aquest fantàstic paratge boscós hi viuen, diuen, els minairons!

Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirinenca, des del Pirineu fins al País Basc.

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o en un canut d'agulles i quan l'amo el destapa surten exigint "què farem?, què direm?". Si no li manes feina et maten. Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i, desesperat, els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Caminant per la sendera que s'obre pas per aquest bosc tan espès no és difícil creure veure algun minairó que es belluga pel mig la molsa, o escoltar el soroll que fan quan treballen sense parar... 

I potser teniu sort i trobeu les restes d'alguna de les construccions que, molt hàbilment, fan per desig d'algú o altre que els ho demana. Algú que li agrada tant el paratge que voldria quedar-s'hi per viure intensament el bosc.

En qualsevol cas és una excursió del tot aconsellable que es pot fer tant a l'estiu coma l'hivern -això sí, si vas ben equipat i portes unes raquetes de neu!-.

Iglú a Esterri d'Àneu

Aquest cap d'any la neu ha estat generosa al Pirineu i a la zona d'Esterri d'Àneu tothom, des dels més petits fins els més grans, hem pogut gaudir d'aquesta ja fos esquiant, passejant amb raquetes, deixant-nos anar amb els trineus, tirant-nos boles de neu, fent ninots... I en mig de tot plegat he trobat aquesta magnífica obra d'enginyeria! un iglú en un dels carrers d'Esterri.

Fixeu-vos que l'iglú té propietari, tal com indica al cartell, i a l'entrada mateix hi treu el cap un bon tió! 

I encara en un altre carrer proper hem pogut veure com estaven construint-ne un altre. Molt bona feina! Felicitats!

Consells per a fer la carta als Reis

Ep! per aquells que us heu despistat: en aquest enllaç del suplement CRIATURES, del diari ARA, hi trobaren bons consells pera fer la carta als Reis!!! No perdeu temps que algú ja ha divisat els camells i els patges prop del Pirineu!!!!

Llibertat...?

El bon amic vinebrà Josep M. Pros m'acaba d'enviar la seva tarja per aquest 2018. És tot un artista que juga amb les imatges, les idees i fa remoure el cervell. Jo la titularia: la llibertat trossejada... pels Reis! 

Que tinguem tots un molt bon any 2018!