Fins als anys setanta del segle passat els jocs eren presents en carrers i places i, depenent de l'època de l'any, tenien la seva particular banda sonora. Uns cops la musicalitat venia dels jocs de rogle, d'altres de la cridòria dels xiquets jugant a cavall fort, quan no era els crits de "pisquitos" -pies quietos- o Un, dos, tres, pica paret!... El que mai no hi faltaven eren les cantarelles dels jocs de saltar a corda i, també a voltes, els dels jocs de gomes.
Avui recordem aquests darrers joc. Per a fer-lo, lògicament, es necessitava una goma elàstica. En comptes de comprar-la us proposo fer-vos-en una a partir de les petites gomes elàstiques que, possiblement, teniu per casa.
Tot i que jo he vist utilitzar-les per a saltar el millor és que la fem servir per a fer jocs de gomes. Un de senzill consisteix en anar passant per damunt la goma sense tocar-la, per això cal que l'aguanti, per cada extrem, una persona i, un cop tothom ha saltat pugen una mica el nivell de dificultat.
D'igual manera es feia el joc però a l'inrevés, o sigui, primer es posa la goma a l'alçada del cap, per exemple, i tothom passa per davall. Tot seguit es baixa i es situa a l'alçada del coll, i es repeteix l'acció, anant baixant-la, fins que algú sols en quedi un que superi la prova.
Ara bé, el joc típic amb les gomes el feien sobretot les nenes. Era el joc de saltar fent diversos exercicis -saltar a peu coix, amb els peus junts, saltant trepitjant ara una goma, ara les dues... i tot acompanyat d'una cantarella. Jo recordo aquesta:
Don Melitón, tenía 3 gatos
que los hacía bailar en un plato,
y por la noche les daba turrón.
¡Que vivan los gatos de Don Melitón!
Pregunteu a les vostres mares i ja veureu quantes cantarelles i jocs us expliquen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada