Ton pare balla el Drac

Aquí teniu una de les darreres entrades que l'amic Miqui Giménez ha fet aquests mesos de confinament, dins el projecte 1 minut x una estona. Es tracta d'una adaptació del conte TON PARE BALLA EL DRAC de Xavier Bayer. Un bon conte per a passar una bona estona!!!

Gronxar-se a Prades

Ahir us explicava que Prades es preocupa per mostrar-se agradable al visitant. La característica pedra roja dels seus edificis, junt amb la particular font de la plaça la fan atractiva al turista. Però també tenen cura de mantenir els més petits detalls ja sigui guarnint finestres o embellint una font amb un senzill dibuix d'uns nens gronxant-se.

El temps passa i el joc queda

La vila vermella de Prades és una de les localitats més atractives de l'interior del Baix Camp. Coneguda arreu per la seva particular font viu, en bona part, del turisme estacional i de cap de setmana, i té cura d'atraure aquest turisme familiar duent a terme atractives propostes com ara la de posar, estratègicament en carrers i places, grans fotografies antigues que capten l'atenció del vianant.

La casualitat va fer que coincidís, per un instant, amb aquest xiquet que sense voler esdevé protagonista en reproduir una acció que vet a saber quantes dècades abans havia realitzat l'altre nen de la fotografia.

Taller de construcció de joguines al Museu de les Terres de l'Ebre

El Museu de les Terres de l'Ebre també proposa activitats lúdiques i educatives per a totes les edats. A l'apartat de Serveis Educatius hi trobareu diferents propostes -recursos en línia- que us poden interessar, com per exemple la construcció d'un "grill", que nosaltres coneixem més com a "requetetxec"! És una joguineta sonora feta, en aquest cas, a partir d'una nou tot i que la podem construir amb altres materials com ara una caixeta de llumins, una canya, una llauna...

Activitats i jocs per al confinament (100): Vetaina s'escapa a la serra de Montsant

Amb aquesta entrada dono per acabades les propostes d'activitats, jocs i altres diversions que us he anat proposant per a fer front a aquest confinament que hem patit d'ençà el 14 de març. Han estat 100 propostes diàries que, amb més o menys encert, han volgut entretenir alhora que despertar l'interès per la nostra cultura lúdica popular. 

Com no podia ser d'altra manera, faig coincidir aquest final de propostes amb l'acabament de la fase 3 de confinament a Catalunya, que va tenir lloc aquest dijous passat, i que dóna pas a una recuperació progressiva de la "normalitat". I quina millor normalitat que poder caminar, lliurament, per la nostra terra i gaudir de la natura.

Us proposo, doncs, una escapada a la Serra de Montsant. Una excursió circular que ha fet Vetaina sortint des de l'ermita de Sant Antoni d'Ulldemolins, pujant pel Grau de Sant Antoni fins al Pi de la Carabasseta i cap al Toll de l'Ou i, tot seguit, baixant pel Barranc del Pèlags passant per La Llibreria i el Pont Natural fins arribar a l'aiguabarreig amb el riu Montsant per fer cap, pujant per la Vall del Silenci, a Sant Antoni.

La sortida és força dura però d'un atractiu salvatge impressionant (catorze quilòmetres). Té tots els ingredients: paisatge increïble, formacions geològiques variadíssimes, coves i balmes, aigua arreu, vegetació exuberant -més a conseqüència d'aquests 3 mesos sense pas d'excursionistes-... tot plegat dóna una sensació de pau i llibertat que fa oblidar els mesos confinats.

Per a explicar-vos el recorregut aprofito en alguns casos el text descriptiu que al febrer de 2014 va fer el grup de Muntanya del Centre Excursionista Puigcastellar, i us enllaço al wililoc on trobareu més informació d'aquesta fantàstica ruta circular.

Sortim de l’ermita de Sant Antoni i enfilem en direcció al Grau de Sant Antoni, un dels menys anomenats de tots els que pugen a la Serra des del nord. Pugem per un sender estret, que en pocs minuts comença a enfilar-se de forma molt evident. No és un sender gaire fresat, però fàcil de seguir. Les vistes cap a l'oest són fantàstiques: al fons la plana de Lleida i a primer terme les curioses formacions geològiques de la Vall del Silenci. S'observa perfectament el camí que farem de retorn, passant per davall dels Tres Jurats. 

 

En poc menys de 40 minuts estem a dalt la carena, i des d’aquí ja podem veure clarament la Serra Major i la Vall dels Pèlags, que és el nostre objectiu d’avui. 

Resseguim la carena en direcció est i en pocs minuts arribem al Pi de la Carabasseta. Situat a dalt del Grau del mateix nom, era punt de pas obligat pels traginers que antigament feien la ruta entre Ulldemolins i La Morera del Montsant; arribats en aquest punt s’aturaven sota l'ombra del pi i bevien de la carabassa que utilitzaven a mena de cantimplora.

Continuem camí, seguint el GR 171 en direcció sud, baixant el barranc del Madalenet. Estem entrant a l'interior de Montsant i la vegetació és ufanosa amb tota mena de plantes aromàtiques com el timó, el romer, l'espernallac, la sàlvia, l'espígol, el te de roca... pel mig de les quals trobem el característic quiricau, amb les seves boletes. 

 

El Barranc del Parral ens dóna la benvinguda: se sent la remor del riu i això es una molt bona notícia. Si el Montsant ja és prou bonic sec, l’aigua ens revela racons d’encís que només podem gaudir pocs dies a l’any. Voregem la Mola i creuem al Barranc de Pèlags. Poc després trobem l’indicador al Toll de l’Ou: un sender que baixa ràpidament ens durà a una de les més belles postals que hi podem trobar. 

Les cascades del Toll de l'Ou deixen bocabadats. La pluja d'aquesta primavera fa que les barrancades i les fonts estiguin plenes d'aigua.

No us perdeu les banyeres naturals que ha esculpit l'aigua amb el pas del temps.

Tornem de nou al GR i el seguim, però només uns metres. 

En un impressionant mirador del Toll el deixem i agafem un corriol que ressegueix la Vall de Pèlags per la vessant esquerra, a força alçada per gaudir de les impressionats vistes dels Ventadors. El corriol, estret, està envaït per vegetació.

 

Arribem al camí de la Pleta i els seguim només uns minuts, molt pendents de no passar de llarg del desviament que ens ha de dur a uns dels llocs més bonics i desconeguts del Montsant: La Llibreria. Trobem doncs, un petit corriol que surt a la dreta i baixa vertiginosament. 

El camí no és fàcil. Cal anar en compte a relliscar i també a no perdre'l. Cal mirar bé i anar buscant marques de color taronja marcades en arbres i algunes pedres. El camí passa a tocar de grans faixes de conglomerat, alguns despresos, que formen constants balmes o refugis. A l'altre costat del barranc, a solana, tota l'estona ens acompanya la imatge dels Ventadors.

En una estona trobem a l’esquerra les primeres esquerdes de la Llibreria. Aquest indret no és altra cosa que un tros de muntanya que s’ha anat desprenent del massís a lleixes, de forma que l’aspecte vist des de l’altre costat de la vall és la d’un grapat de llibres a una prestatgeria. Es pot entrar per algunes d'aquestes escletxes i gaudir d'un espai que ens recordarà el d'algunes aventures d'Indiana Jones. 

A la sortida d'aquest indret veim, davant, les feixes de conglomerat dels Ventadors i, a Ponent, el Pont Natural que es troba a la meitat de la falla que tanca el Barranc dels Pèlags i que va a parar a l'Engollidor. 

 

Continuem baixant pel sender i en una estona arribem al Pont Natural. Com el seu nom indica, es tracta d’una formació natural amb forma d’arc. El camí passa per sota, i ens deixa una postal magnífica dels plecs geològics de la vall de Pèlags a través del forat del pont. 

Des del Pont Natural hem de baixar al riu Montsant, i el camí més directe és un sender que ressegueix el Barranc del Vilaldar fins a la Cova Fumada. El camí és molt feréstec, baixa fort en molts indrets i es fa perillós donat que llisca molt. El sender està poc fresat, només algunes fites indiquen el camí i cal anar amb molt compte per no perdre’l. En el tram final el barranc, força carregat d’aigua, ha envaït el camí i ens trobem amb un parell de passos que retarden molt la marxa. Finalment sortim del bosc i arribem al final del Barranc dels Pèlags, prop del seu encontre amb el riu Montsant.

Malauradament en aquest punt trobem un problema. La darrera gran crescuda del Montsant el 2018 va provocar que el riu s'endugués molta vegetació i el camí està barrat. Hem d'espavilar-nos i, seguint per la llera esquerra, grimpar una mica a camp través fins a topar, una cinquantena de mestres més endavant i a l'alçada de la cova Fumada, amb la sendera. 

El camí a partir d’ara serà molt més còmode. Remuntem el riu Montsant, sempre per l'esquerra, seguint els seus meandres i admirant les figures estranyes que el temps, l’aigua i el vent han esculpit en les roques del congost. Val la pena portar el mapa a mà i intentar identificar els noms amb les roques (el Formatge, el Bisbe, els Tres Jurats, el Camell,...). Som al conegut Congost de Fra Guerau. 

Arribem al lloc on hi havia el pont penjant que creuava el riu i duia a Sant Bartomeu. Veiem com el va deixar la darrera riada: impracticable! Si volem anar a l'ermita cal mullar-se!

Seguim per la mateixa sendera i continuem pel congost i arribant a les Cadolles Fondes. 

Ja sols queda un darrer tram -no massa atractiu, cal dir, després de tot el què hem vist i viscut- fins arribar de nou a l'ermita de Sant Antoni.

Que gaudiu de la llibertat del camí!