Vetaina a Madrid: Exposició de El Bosco

Vetaina ha passejat per Madrid. L’ocasió ho requeria. I és que no cada dia podem gaudir d’un recull de les obres més representatives de El Bosco –enguany es commemora el 500 aniversari de la seva mort i el Museu del Prado acull aquesta impressionant exposició del tot recomanable!-.

Però Madrid no s’acaba al Prado. La ciutat té una gran varietat de museus alguns d’ells, com el Lázaro Galdiano –C/ Serrano, 122- disposa d’un important fons amb obres de El Greco, Goya –entre aquestes el petit però famós Aquelarre- i també obres de El Bosco com ara Les meditacions de Sant Joan Baptiste.

Aprofitant, precisament, el fet de disposar d’obres del pintor holandès aquest museu s’ha sumat a la iniciativa de commemorar aquest cinquè cent aniversari de la seva mort tot proposant una exposició paral·lela titulada “Artilugios bosquianos” del també holandès Sjon Brands. Les obres d’aquesta exposició ens sorprenen arreu de l’edifici de la casa museu Galdiano. És com un joc la recerca d’aquestes obres, de formats diversos, per totes les sales i vitrines del museu. L’extravagància de les obres no deixa d’impressionar i reflexionar sobre els quadres de El Bosco.

I no oblideu que a tocar d’aquest museu, a un centenar de metres, hi trobem el del Sorolla on, entre d’altres, podem veure alguns dels coneguts quadres ambientats a la platja, amb el famós nen jugant amb el vaixell.

Seguint visitant museus coincidim amb una petita exposició a les sales del Museu del Traje. Es tracta d’una mostra de jocs i joguines de procedència Alemanya.

De retorn pel centre ens trobem amb un seguit de curioses i interessants botigues. Una és la Almirante, botiga especialitzada en col·leccionistes de joguines de paper i llautó, entre d'altres. Es troba al carrer Almirante 23. Tot un descobriment. Dedicada també al col·leccionisme hi ha la Casa Postal, al carrer La Libertad, al conegut barri de Chueca. I si el què us agrada són els llibres no podeu deixar d'anar a la llibreria Tres rosas amarillas, al carrer Espiritu Santo 12, al barri de Malasaña. Un encant de botiga dedicada pràcticament i exclusiva als llibres pop-up, als teatrets i als llibres infantils il·lustrats.

I encara hem coincidit amb una altra exposició de jocs, aquest cop tradicionals d’arreu de la península. Aquesta exposició es troba al centre cultural La Corrala –Museo de Artes y Tradiciones Populares, al carrer Carlos Arniches 3-. La recuperació d’aquest antic espai ja mereix una visita, però a més, si trobem una mostra de jocs esdevé ineludible! En aquesta ocasió el museu acull part dels objectes del fons de la Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte y el Museo del Juego de Madrid.

Bivac a la serra de Montsant

On comença i on acaba el joc? O dit d’altra manera... què és joc? No pretenc respondre aquestes preguntes, però sí que us proposo una activitat tan senzilla com és fer senderisme per a gaudir, sentir-se vital, exultant i feliç. I si a més preveiem un bivac en mig de la natura segur que tenim aquella petita dosi d’aventura i de tensió que tant caracteritzen el joc.
Tot seguit us proposo una sortida per la serra de Montsant, al Priorat. No és més que una invitació a caminar, a gaudir de la natura, a sentir-se bé amb l’entorn i amb un mateix, i a valorar la bellesa del nostre país. 

Recorregut circular: La Morera de Montsant + Grau dels Barrots + El Toll de l’Ou + La Cova de l’Ós + Grau de l’Agnet + La Morera de Montsant

Temps sense aturar-se: al voltant de 4 hores i mitja.
Material: sobretot aigua!!! –el Montsant és una serra on, tot i que hi ha fonts, sovint es troben seques-.
Si feu bivac tingueu en compte que estareu a més de 900 m d’alçada, per tant, sigueu previsors (sac de dormir, una màrfega i un polar poden ser suficients les nits d’estiu, però sempre més val portar una mica més de roba!).
En aquest cas, també, penseu en el menjar i, encara més important, amb unes bosses on pugueu recollir totes les deixalles i endur-les còmodament a la motxilla per a dipositar-les als contenidors corresponents un cop hagueu acabat el recorregut.

Sortim del poble de La Morera de Montsant (740 m) per un camí que passa per darrere del Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra de Montsant, a tocar d’un dipòsit d’aigua. De seguida veiem les marques del GR 171 que ens portarà cap a la carena de la serra passant pel Grau dels Barrots.
Per aquesta vessant sud n’hi ha molts de graus que ens permeten un accés més o menys fàcil i/o ràpid a la muntanya (els de la Grallera, l’Agnet, l’Espinós, el Carrasclet, els Barrots...). Jo us proposo aquest darrer per ser, per a mi, el més atractiu i que té una escenografia més encisadora.

La pujada és fa per un senderó ben marcat i senyalitzat que va pujant paral·lel a la muntanya. No es fa gaire pesat fins pràcticament els darrers metres abans d’arribar a l’escletxa que s’obre pas entre els blocs de conglomerat.
De cop i volta, l’escletxa. Com si algú hagués obert la muntanya trobem una canal que s’endinsa cap a l’interior de la muntanya. El pas és d’un metre i mig aproximadament en alguns llocs i, quan sembla que haurem de tornar enrere perquè no hi ha més camí ens trobem amb uns ferros –barrots- clavats a la paret –en una placa llegim que van habilitar-los els membres de la secció excursionista de Reus el 1966-. Són els què ens permetran pujar i superar l’estrat conglomerat i passar a una nova feixa que ens porta a una petita cova de la qual, a banda i banda, s’obre una sendera llarga per davall una balma que esdevé un autèntic balcó sobre el sud del Priorat.

És un lloc somniat! Idíl·lic! No cal pujar més grans cims, ni anar a cercar paratges salvatges o erms, aquí trobem i sentim tot el què podem trobar i sentir en l’indret més recondit del planeta: silenci, trencat per algun grill o ocell, o pel vent que xiula quan passa jugant per davall la balma; la solitud buscada; protecció de la muntanya tot i tenir la cinglera arran de peus; paisatge infinit, des de la Mussara fins als Ports passant per la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia.

És un lloc ideal per a fer-hi bivac. Protegits per la balma podrem contemplar un sostre d’estrelles immens que sols es veu contaminat per la llum, llunyana, de les grans ciutats del Camp de Tarragona. La son us vindrà sense buscar-la i tindreu una nit exquisida i plàcida... però curta! doncs el sol naixent, sortint de darrere les muntanyes de Prades, us desvetllarà de ben matí per dur-vos un nou regal: veure les tonalitats canviats que prenen les muntanyes i els camps treballats que són als vostres peus.

El camí ressegueix la cinglera per un petit senderó. Quan el pas és molt estret trobem uns cables ben acollats a la roca que ens permeten agafar-nos-hi i sentir-nos més segurs. El paisatge és fantàstic.

Al cap d’uns minuts arribarem a un espai un xic més ample. És el racó dels boixets. Aquí deixarem aquesta sendera que toca al precipici per endinsar-nos ja a la carena de Montsant. Deixem enrere els boixos i algunes alzines i roures i ens trobem el característic paisatge àrid del cim d’aquesta serra. Estem per damunt dels 1100 metres. Des d’aquí podríem prendre mil camins: anar cap a la Roca Corbatera i Albarca cap a l’est, seguir la carena a ponent i anar fins a Margalef o Capçanes, baixar cap al sud cap a Ulldemolins, o prendre direcció nord i anar cap a Ulldemolins o al frondós Barranc dels Pèlags que s’obre pas pel mig de la Serra. Prenem aquest camí que està molt ben indicat amb cartells, en direcció al Toll de l’Ou.
Planegem durant força estona i de cop i volta baixem fort cap al Barranc dels Pèlags.
La sendera torna a passar per una frondosa vegetació ara de pins, alzines, corners, boixos... i de cop i volta fem cap al Toll de l’Ou. És completament sec! –ho intuíem, estem a principis de juliol i fa setmanes que no plou-. Tanmateix l’indret té el seu encant fins i tot sense aigua. La llera blanca i seca obrint-se pas entre la vegetació salvatge.

Des d’aquí podríem pujar cap al Pi de la Carabasseta, direcció nord, i des d’allí baixar cap a Ulldemolins. Nosaltres tornem sobre les nostres passes, uns cinc minuts, fins a fer cap a una mena de placeta que dóna damunt del Toll. Aquí, si estem atents, veurem que surt un corriolet, pel mig del bosc del pins, senyalitzat en marques blanques i grogues. El seguirem bona estona a mitja alçada, resseguint avall el curs sec dels Pèlags. De cop i volta trobarem que aquest corriol es bifurca. Un va cap a la dreta –de seguir-lo faríem cap al Pont Natural i més enllà al riu Montsant- i un altre cap a l’esquerra. Prenem aquest darrer i pugem per un agradable senderó que ens portarà, en pocs minuts, a la cova de l’Òs. El lloc és curiós, una mica feréstec, però fa rumiar sobre les formes de vida de temps passats...

Retornem a la sendera que ara puja una mica més fort i, de seguida, retrobarem el GR que havíem deixat tot just hem sortit del Toll de l’Ou. Fem el camí de retorn fins a pujar dalt la serra, a uns 1100 m, on trobem diverses senyals que ens proposen diferents graus per on davallar cap a la Morera. Aquest cop escollim el Grau de l’Agnet. És un camí que es baixa amb força dificultat donat que ho fa molt verticalment, sense gaires ziga-zagues. Seguint-lo arribem, de nou, al camí que vam prendre tot just iniciar la nostra sortida des de la Morera de Montsant.

Ens girem i no podem fer més que gaudir, un cop més, de la bellesa d’aquesta serralada.

A l'estiu... a pescar!

 

L'estiu és el millor temps per sortir a pescar!!! i si sou d'interior i no teniu riu ni llac no us preocupeu, us proposo una divertida activitat per a passar una bona tarda ben entretinguda tot "pescant"!

El què primer hem de fer és trobar un bon bassiol. Si no en tenim cap de natural podem buscar una pila per abeurar l’animal –com el què hem trobat nosaltres-, un safareig, una bona pica i, sinó, un cossi o una banyera inflable! 

Ara toca omplir-la d’aigua. És tota una festa! Portar la galleda plena suposa que esquitxar-se!!!!

Tot seguit hem de posar els peixets -o les embarcacions- dins de la pila. 

En aquest cas hem fet unes petites embarcacions amb clasques de nous tot omplint-les amb cera desfeta.

D’altra banda tot bon pescador ha de tenir una bona canya de pescar! Cap problema. Agafem una canyeta i en un extrem hi lliguem un cordill prim i a l’altre extrem d’aquest hi lliguem un petit filferro en forma de ganxo.

Que tingueu bona pesca!

Música i joc de la mà de Miqui Giménez i el poema de Joana Raspall

L'amic Miqui Giménez va musicar, el 2013, el poema de Joana Raspall "Podries". Ara el podem escoltar en aquest bonic muntatge audiovisual:

PODRIES

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre. Podries ....podries...
      Per tot això pensa
que importa tenir
      Les meves mans ben obertes
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

Poema de Joana Raspall
Música de Miqui Giménez

La gameficació a La Salle de la Seu d'Urgell

El col·legi La Salle de la Seu d'Urgell introduirà l'any vinent la gamificació i els jocs dins el projecte pedagògic de l'escola i utilitzarà aquest tipus d'estratègies per a treballar continguts en les diferents assignatures. La gamificació, paraula que prové de l'anglès 'game' (joc), i és l'ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites. La directora del centre, Anna Sansa, ha detallat que "el joc s'inclourà l'any vinent a tota l'escola de forma transversal des d'infantil fins als cicles formatius" i ha afirmat que és "la primera escola de Catalunya en fer-ho" i que ha hagut "de formar els professors perquè aprenguin a utilitzar el joc com a eina d'ensenyament". La coordinadora pedagògica de l'escola, Meritxell Nieto, ha assegurat que "en l'àmbit pedagògic el joc aporta molts beneficis". A més, ha explicat que l'etapa de primària durant el tercer trimestre ha treballat l'assignatura d'emprenedoria a través del joc. 

Nieto ha explicat que el joc estimula la part cognitiva, l'atenció i la memòria de treball; la part emocional, ja que els alumnes han d'aprendre a guanyar, a perdre i a tenir empatia amb els companys; i la part social, ja que s'ha de treballar de manera cooperativa, han de col·laborar entre ells. La coordinadora pedagògica de l'escola ha apuntat que "aquesta estimulació en l'àmbit cognitiu, emocional i social, és una base important a escala d'aprenentatge". De fet, ha assegurat que "les matèries en les quals s'ha introduït el joc per fer un aprenentatge els resultats acadèmics han estat bons". La prova pilot d'aquest curs s'ha fet a l'assignatura de cultura clàssica, en la qual s'has treballat 'Els dotze treballs d'Hèrcules' mitjançant un joc narratiu. Nieto ha dit que "els resultats als exàmens han estat molt positius, ja que el que fan és consolidar una part teòrica d'una manera lúdica i motivadora". El centre ha comptat amb l'assessorament del director de Cheap Films, Jordi Socías, un expert en jocs que ha aconsellat quins anirien bé a l'escola per tal de treballar diferents aspectes. Socías ha afirmat que "l'objectiu principal del joc és passar-ho bé, entre altres objectius inherents en qualsevol joc és l'acceptació de regles, saber prendre riscos, acceptar la frustració, saber guanyar o respectar els torns". Entre els exercicis que s'han utilitzat enguany a la Salle, explica Socías, hi ha el Fauna, un joc en què es fan preguntes sobre el regne animal mitjançant un sistema d'apostes, s'utilitza un mapamundi i es treballa també el sistema mètric. Els nens també han jugat al Piu Piu, que amb un sistema de cartes treballa l'estratègia, i que, segons els docents, és molt adequat per als cicles de primària. I un darrer joc anomenat Carcassone, que consisteix a conquerir territoris i que va formant el mapa mentre dura la partida, de fet la recreació serveix per a treballar la concepció espacial. En aquest sentit, Socías, ha assegurat que "a més de divertir-nos, cada joc en concret es poden utilitzar per a una aplicació o una altra". L'escola ha organitzat una jornada de portes obertes perquè els alumnes, durant una tarda, ensenyessin els jocs amb els quals han treballat aquest darrer trimestre als pares i així, aquests, puguin conèixer de forma més propera el nou projecte de l'escola.

Tota la informació en aquest enllaç.

Número 18 de Món aualé

L'especialista en jocs de mancala Jordi Climent caba de treurer el número 18 de Món aualé (Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 5 número 2 : abril - juny 2016) que està disponible online.

En aquesta ocasió s'explica:

• L’aualé a les aules de secundària: S’explica que l’aualé i altres jocs mancala són tema transversal en crèdits de síntesi, projectes de recerca i diverses pràctiques lúdiques en l’àmbit escolar amb alumnat de secundària. 
• El Jean-François descobreix l’aualé: A la revista francesa Francs Jeux apareix una fotografia on unes dones juguen en un tauler mancala de fusta i s’explica que el personatge Jean-François “ha descobert el secret del joc de mancala”. 
•  Aprenem a jugar a l’Andot: Es descriuen les regles del joc conegut com Andot, reportat per Thomas R.H. Owen l’any 1938. Aquest joc el jugaven al Sudan els bega en un tauler amb dues files de sis forats. 
•  Pàgines centrals: Es pot veure com uns xiquets i unes xiquetes juguen en dues files de cinc forats a Kandal, Cambodja. 
• On jugar a l’aualé i a altres jocs mancala: Alguns esdeveniments, tornejos, campionats, festivals de joc on l’aualé i altres jocs mancala en són els protagonistes. 
• Més de quatre mans juguen alhora: Diversos homes juguen simultàniament en un tauler de dues files de vuit forats a Arusha, Tanzania. 
• El Congkak en segells, sobres del primer dia d’emissió i altres documents filatèlics 
• Glossari. Part 18: Es parla del concepte de “camp dividit” per explicar que en determinats jocs mancala es reparteixen els forats del tauler per ubicar-hi més de dos jugadors.  
• El racó del col·leccionista (XVIII): Es mostra un segell de Burundi i també es pot veure una postal no circulada de Madagascar de l’època del colonialisme francès.