Valoracions de l'exposició "Juguetes espenyades"

Comentaris dels alumnes de 2n d'ESO de l'institut de Flix, autors de part de l'exposició que es pot veure a l'Ajuntament d'Ascó des del passat 18 de maig.

EL CAMÍ DE LA VIDA

Hem escollit una obra de Miquel Àngel de l’exposició LLONOVOY que hem titulat “El Camí de la Vida”.

Hi ha una carretera que simbolitza la vida de l’ésser humà i hi ha dos cotxets. El que va més cap al final de la cursa, acabant-la, hi va un home (representat per un caganer) vell. Això simbolitza que se li acaba la vida. El més jove va més endarrere perquè representa que encara li falten moltes coses per a fer i complir.

Hem triat aquesta figura perquè ens ha cridat l’atenció la utilització dels caganers com homes. És una obra irònica i deduïm que representa els cops que ens equivoquem a la vida.

Montserrat Ferrús Salvadó

Janet Montaña Rocamora

Marina Sabaté Vallés

Maria Viñes Castán

L'AMOR ÉS PER A TOTES LES ESPÈCIES

Un goril·la llegint un llibre d'amor que té agafat a la mà.

Perquè l'hem triat? Aquesta rara escultura ens ha fet adonar que l'amor no és tan sols per al gènere humà, sinó que també pot incloure a tots els éssers vius.
Hi ha gent que pensa que les plantes, per exemple, creixen millor si reben amor.

Meritxell Ciuraneta

Aina Fortunyo

Alba Muniesa
Carla Querol

EL CAMÍ DE LA VIDA

Aquesta figura està formada per una via de tren de fusta amb una sèrie de tecles d’un xilòfon que es troben enganxades sobre el principi de la via. Al costat dret, hi observem una casa petita de joguina dins d’una pala de tractor de color groc.

Què representa? La via del tren representa el camí de la nostra vida. El costat per on estan les tecles del xilòfon representa la nostra infància, ja que la música del xilòfon és tranquil·la i relaxant com la vida d’un nen petit que no s’ha de preocupar pel treball, pels estudis, pels diners, etc. El final de les tecles significa que comença la vida de l’adolescència on la vida comença a ser més difícil i es veu des d’un altre punt de vista. Quan arribem a la caseta de joguina, significa que hem arribat a la vida adulta, que és més estressant, atrafegada, complicada i ocupada. La casa representa la família i el treball que necessitem per podeu viure bé i anar endavant.

Mariona Agustí Mur
Maria Guiu Estela       

Anna Mesa Castellví

VISITA A L’AJUNTAMENT D’ASCÓ

El passat dimarts dia 29 de maig de 2012 alguns dels alumnes de segon d’ESO vam anar a visitar l’exposició Joguines espenyades a l’ajuntament d’Ascó. Ens va agradar perquè allí vam poder veure exposades les nostres joguines estranyes i les del famós mallorquí. Després ens va explicar Biel que una setmana abans hi va haver 70 persones mirant les nostres joguines a una pantalla de televisió. Al acabar vam tenir que triar una joguina del famós mallorquí i posar-li un títol i dir perquè l’havíem triat.

Nosaltres vam triar dos dinosaures amb els caps un amb una falç i l’altre amb un martell. Vam triar aquests dos perquè ens va impactar veure dos dracs amb el símbol comunista.

Pere Montaña Navarro

Andreu Mur Suñé

Bernat Viñado Sampé

QUI NO CORRE, VOLA!

Els alumnes de segon hem fet una petita sortida al poble d’Ascó on ens han explicat com funciona i com s’organitza l’ajuntament. També hem pogut veure l’exposició de l’artista Miquel Angel Juan, que ens ha demostrat que nosaltres també podem fer una obra d’art perquè les nostres joguines que vam fer per Nadal són molt semblants a les obres de Miquel.

Frase que li hem atribuït: Qui no corre, vola.

Per què l’hem escollit: perquè ens ha fet gràcia el ninotet que hi ha fet servir com a model i perquè destacava entre els altres.  

Eloi Losa

Lluc Hernández

EL SO DE LA GUERRA

L’obra que nosaltres vam escollir es feta amb una pistola de joguina  acoblada a l’embocadura d’una trompeta. Ens va semblar una de les més cridaneres de tota l’exposició i ens va cridar l’atenció pel fet de que els dos practiquem la música i toquem instruments similars a una trompeta (si fa o no fa).

Vam proposar de posar-li el títol “El so de la guerra”, ja que relaciona dos conceptes una mica oposats i pensem que la música en casos de guerra o catàstrofes pot ser terapèutica o un tipus d’ajut per a tothom.

Marc López

Pere Peña