Aquest és un bloc juganer.
Vol ser una eina que t'ajudi a trobar informació sobre el món dels jocs i les joguines. Un recurs senzill que t'apropi als records d'infantesa i que t'inviti a exclamar: Que carai! I per què no segueixo jugant?
Que tinguis bon joc!
En altres ocasions ja hem parlat del joc de la corretja de Vinebre com un exemple evident de ritual de pas de l'edat infantil a d'adult. Per a mi és tot un espectacle anar a l'ermita el dia de la festa i veure com tot va succeint, ordenadament, com una seqüència que es repeteix any rere any, sense que el guió estigui escrit però tothom coneix. Com ja he indicat a l'anterior entrada enguany hem estat espectadors d'un nou "ingredient" dins d'aquest guió, la participació dels nens i nenes jugant a la corretja. Segur que aquesta iniciativa servirà perquè, en el futur, els joves que es considerin apunt, passin a formar part de la rotllana dels grandots! I és que veure jugar als grans, als jovenots, és tot un
En el vídeo s'entén perfectament la dinàmica del joc. Una dinàmica i un joc que no es podrien entendre si els qui juguen no tinguessin una relació d'amistat i companyonia entre ells. Quan es posen a jugar saben tots ells a què s'exposen i tot i saber que probablement rebran alguna fuetada no dubten en formar la rotllana i encetar el joc.
Ja ho diuen que "els xiquets fan els què veuen fer als grans"! i potser és aquesta la forma més senzilla -i potser pràctica- d'aprendre i, en el joc que avui presentem, d'entrar en "societat"!
El cas és que en el marc de la Festa de Sant Miquel de Vinebre hi ha una activitat lúdica obligada a realitzar, i no sempre escrita en el programa, és el joc de la corretja. És un joc que està en l'imaginari col·lectiu i que hi juguen els jovenots -i els que no ho són tant!. El joc, com un ritual de pas, permet als participants ser protagonistes davant els ulls de la comunitat, és un moment diria que màgic on els veïns que han pujat en romiatge fins a l'ermita fan un gran cercle i mantenen una atenció especial mirant com evoluciona el joc.
Des de fa una pila d'anys els jugadors pràcticament no han canviat -si bé s'han anat fent grans-. Tothom coincidia que hi havia una mena de vuit entre aquests "jovenots" -de més de 30 anys!- i els joves que, antigament i per tradició ja haurien d'estar participant en el joc. Davant d'aquest fet enguany, per primer cop, s'ha organitzat el joc de la corretja també pels petits. És així que, acompanyats i orientats pels adults, en alguns casos pels pares que després jugaran, els han ensenyat la col·locació i disposició inicial del joc, i els han anat explicant la dinàmica.
El resultat ha estat del tot positiu! Els nens s'ho han passat d'allò més bé davant la mirada orgullosa dels adults, conscients que amb aquesta "estrena" s'assegura el manteniment i continuïtat d'un joc tan arrelat i ritualitzat com és el de la corretja.
El so llunyà de la campana de la petita ermita de Sant Miquel ens assenyala el camí. De lluny ningú pot imaginar l'ambient que s'amaga entre els pins i els grans xiprers que es veuen al peu de la muntanya, al marge esquerra de l'Ebre. Quan estem damunt veiem un "caos" organitzat de cotxes. El que ens preguntem és qui ha sabut col·locar tanta quantitat de cotxes en un lloc tan petit? i com sortiran? qui haurà fet el puzle!
Arribem a la placeta de l'ermita i el primer que hem de fer és protegir-nos dels raigs d'aigua d'alguna pistola o escopeta d'aigua que, en mans dels brivalls, mullen a tort i a dret!
I també de les pilotes que hi ha per tot arreu! Quina tradició més curiosa aquesta de donar, a tots els que en vulguin, una pilota de plàstic!!! La plaça n'és plena!
I com en tota festa tothom hi té alguna cosa a fer: els músics ben parapetats a l'ombra de l'entrada de l'ermita tocant jotes, sardanes, algun passo-doble... mentre la gent xerra, balla, fa rogatives a la imatge de Sant Miquel, o davall els pins menja el típic esmorzar de conill a la cassola i truita de carxofa...
Mentre, la canalla, a la seva... corrent, jugant, amagant-se, perseguint-se... els jocs són donats.
I entre aquest escenari a l'aire lliure destaca, sempre al mateix lloc, una paradeta de firaire plena d'unes joguines que, diria, no varien en el temps -sols varien els materials amb què estan fetes-. Així hi veiem ben arrenglerades nines, escopetes i pistoles d'aigua, arcs i fletxes, timbals... diries que és la imatge de les "kermesse" tan ben pintades per Pieter Bruegel o David Teniers entre d'altres!
Aquests són bona part dels nens i nenes vinebrans que aquest divendres passat van anar a buscar l'aubi petit i el van plantar a la plaça de l'església, aprenent de ben menuts la tradició vinebrana de plantar un aubi per a celebrar la Festa de Sant Miquel de maig.
La plantada de l'aubi petit és una iniciativa endegada fa al voltant de set anys i que ja s'ha convertit en una part obligada del programa de la festa. Es va iniciar, precisament, per a ensenyar la tradició des de ben petits i assegurar, així, el manteniment de la tradició.
Els jovenets, nenes i nens, acompanyats pels seus pares i mares es concentren a la tarda a l'ajuntament i amb un tractor i cotxes es desplacen a buscar l'aubi.
Un cop escollit es talla i ja veus a tota la quitxalla corrent a aixecar l'arbre i arrossegar-lo cap al tractor on, amb ajuda de tots plegats el pugen i, de nou en comitiva, el duen cap a la plaça de l'església.
Un cop allí, i ara ajudats pels adults, es planta l'aubi a tocar de la façana de l'església, tot ben amenitzat amb música.
Ara sols caldrà esperar a l'endemà quan, per "art de màgia", a l'aubi petit l'acompanyarà un impressionant aubi plantat a la matinada per la joventut del poble.
Un llibre que proposa, d'una manera molt visual i pautada, la construcció de fins a 60 joguinetes i instruments populars fets de canya. D'ençà aleshores el llibre ja s'ha presentat en diferents indrets com ara el Festival de Jocs de la Ribera del Duero, a Aranda, i també ha encetat tot un seguit de presentacions -com ara la que es va fer a través de Ràdio Flix el passat dimecres- i de tallers, com el de l'escola Sant Miquel d'Ascó on es va realitzar aquest divendres passat amb alumnat de 5è de primària.
Si esteu interessats en aquests tallers o bé en la publicació podreu trobar tota la informació en aquests bloc:
A prop del Mur d’Adrià, al nord d’Anglaterra,
els arqueòlegs que estan excavant el fort romà de Vindolanda acaben de trobar un
tauler de joc del segle III que correspondria al conegut amb el nom de ludus
latrunculorum, un joc d’estratègia militar que fou molt popular durant
l’imperi romà.
Si podeu, escapeu-vos aquest proper cap de setmana a la població gallega de Ponteceso per a participar o veure la competició de billa -bòlit- que organitzen els amics del MEGA.
La ciutat de Tucson (Arizona) potencia la decoració de façanes amb treballats graffitis. A la imatge en veiem un que acaba de pintar Ignacio García Gonzales a la Sexta Avinguda, dins del Projecte Mural del Centre de Tucson Arts Brigade. L'ha vingut a titular Lluita de "pinyatas". En aquest es veu com un nen s'escapa esverat i temorós d'una colla de "pinyates" que el persegueixen!
