Primera corrida a la Fontxinxella

Aquí us mostro algunes de les fotografies de les diferents corrides de cavalls, rucs i matxos que s'han dut a terme aquest migdia al circuit de la Fontxinxella d'Ascó.

Corrides de cavalls

Corrides de ruquets

Corrides de matxos

Tradicional premi al guanyador

Xafa-la!

Amb el nom de Xafa-la! el gener de 2006 es va editar, a Ascó, un joc de memòria que recull imatges representatives de la festa de Sant Antoni a la nostra població. Així el joc tenia una doble finalitat, d'una banda la diversió que comporta en sí mateix i d'altra, simultàniament, ésser un producte de difussió del patrimoni asconenc. En aquest sentit cal remarcar que dins de la caixa que recull les peces hi trobem informació sobre la festa de Sant Antoni:
Sota l’advocació de Sant Antoni, la Vila d’Ascó s’endinsa en la seva Festa Major d’Hivern, que es celebra a l’entorn del dia 17 de gener, caracteritzada per perpetuar tot un seguit de tradicions seculars:
Clavari i Majorals, figures que ostenten tres persones durant tres anys i que tenen cura, amb el Mossèn, de preparar la Festa –a Ascó en tenim noticia des l’any 1739-. El Clavari, és un càrrec rotatori que té l’honor de custodiar la imatge del Sant a casa seva durant l’any. La perpetuació de la Festa ha necessitat de la dedicació de la llarga llista de Majorals que s’han anat passant el relleu convertint Sant Antoni en unes diades sentides entre els veïns.
La plega. Capta popular de diners que, temps enrere, servia per ajudar a sufragar les despeses de la celebració.
Els Tres Tombs i els animals. A Ascó no s’ha desvirtuat el sentit religiós dels Tres Tombs i es realitza el tradicional seguici encapçalat pel Clavari, que sosté l’estendard del Sant, acompanyat pels Majorals i el mossèn i molts veïns del poble amb els seus animals. Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, el mossèn al Pla de l’Església, beneeix els animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït. Tot acompanyat amb els acords de l’Agrupació Musical d’Ascó.
Les corrides de cavalls, rucs i matxos. Un dels elements més importants de la Festa són les Corrides -que és la forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs-. Al crit de Sant Antoni mos guardo! s’avien els animals, premiant-se els tres primers classificats tal com marca la tradició: gall pel primer i el segon i ceba pel tercer.
Amb la tarda de jocs populars a plaça es recorda les divertides estones d’esbargiment d’abans, amb jocs com la corrida de la forca, la tirada de birles, el joc de la trisella, l’estirada de corda o la trencada de tupins.
La foguera que s’encén al bell mig del Pla de l’Església s’alimenta de la llenya que, els dies previs a la festa, han deixat els veïns a les portes de les cases i esdevé, per Sant Antoni, un element simbòlic de la festa. Al seu voltant es balla ininterrompudament la Jota d’Ascó, la dansa pròpia del poble, ballada per parelles, una rere l’altre i interpretada pels músics locals. La tradició mana, al noi, que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. Els vells conten que si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la noia, tenia dret a fer-li un petó. Avui, en mig del xivarri festiu de la plaça encara podem escoltar el XAFA-LA! Crèdits:
Idea i documentació: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II

Suport: Associació Cultural Lo Llaüt
www.anav.es - infoweb@anav.com
Dipòsit Legal: B-33955-2005
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2006

Si esteu interessats en adquirir aquest joc al preu de 3 euros cal que us poseu en contacte a través d'aquest bloc o de l'associació cultural Lo Llaüt.

Corrides de cavalls, rucs i matxos a Ascó

Els dies 14, 15 i 16 de gener tindran lloc a Ascó les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que secularment ha organitzat aquesta població riberenca en el marc de la festa de Sant Antoni.
És clar que el model de festa de Sant Antoni, a Ascó, es caracteritza per haver sabut trobar un equilibri perfecte entre els elements que secularment l’han sustentat, això és, la vessant religiosa (amb les figures dels majorals, la plega, els Tres Tombs i la benedicció dels animals); la lúdica festiva (centrada en l’activitat de plaça, amb el ball de la típica jota entorn la foguera com a eix vertebrador); i la vessant lúdica competitiva (que tindria en les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos el màxim exponent i, com a complement perfecte, els jocs de plaça, que d’uns anys ençà s’han recuperat en el marc de la festa).
Aquí ens interessa precisament aquesta darrera vessant lúdica competitiva centrada en les corrides de cavalls, rucs i matxos.

Elements distintius de les corrides

• Si és cert que la festa de sant Antoni a Ascó es caracteritza per un corpus d’elements que han perdurat en el temps, no ho és menys que les pròpies corrides de cavalls, rucs i matxos conserven uns ingredients que la personalitzen. Vegem-los:
  Al circuit, un cop els majorals han enllestit les inscripcions, aquests cedeixen la iniciativa a l’aviador, càrrec de responsabilitat a qui se sotmeten tots els genets, avalat per una normativa consensuada i coneguda per tothom, i que ja el 1925 es recollia a l’article 26 de les Ordenanzas Municipales d’Ascó: “Los que en las corridas que con motivo de festejos públicos se celebraran según costumbre en esta localidad, tocasen, pegasen e hicieren señas con palos a las caballerías que tomen parte a ellas e hicieren ademanes que pudieran espantarlas o extraviarlas del rumbo que deben seguir, pagarán la multa correspondiente.”

A més, l’aviador, amb un totxo, és l’encarregat de marcar a terra la ratlla de sortida i de controlar els animals que no la sobrepassin fins que, al crit de “Sant Antoni mos guardo!” i tot deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la carrera.

• Ara és quan els animals prenen el màxim protagonisme. S’inicia la corrida. Els membres de l’Agrupació Musical d’Ascó, parapetats dalt d’un remolc a la línia d’arribada, pendents i expectants a l’aviada, anuncien l’inici tocant la particular música de les corrides que es pot escoltar, exclusivament, amb motiu d’aquestes carreres per Sant Antoni. Acabada la frase musical, els instruments emmudeixen i són els crits dels genets i del públic, que anima i aplaudeix, els que trenquen el silenci.
  Si la corrida és de cavalls aquests surten quasi desbocats i embogits pels crits i la tensió acumulada. Si és el cas dels matxos aquests, ferms i menys àgils, corren més tranquils, quasi amb cadència constant. I si la corrida és de rucs la hilaritat col·lectiva es desferma en veure els animals fer la seva, ignorant les ordres obsessives dels genets, normalment inexperts, que fressen perquè els facin cas, obstinadament, sense aconseguir-ho, repetint-se les caigudes a tort i a dret – val a dir que una altra característica és que sempre matxos i rucs s’han muntat a pèl -.
  

  A la darrera corba, quan els animals capdavanters emprenen la recta d’arribada, els nostres músics recuperen la melodia donant a entendre que la corrida arriba a la fi i que qui primer creui la línia d’arribada guanyarà. No hem d’oblidar pas que és la festa dels animals i és l’animal qui guanya la corrida, independentment que creui la línia d’arribada amb o sense genet.

• Un element simbòlic important que destaca i que no es pot dissociar de les corrides són els tradicionals premis, consistents en un gall per al primer i el segon i una gran ceba per al tercer d’arribar - alguns informants assenyalen que antigament al segon es donava una gallina o un pollastre o bé un conill -. Sense que res hi hagi d’estipulat no és estrany que es parteixi el premi entre corredor i propietari i, sovint, en cas d’haver guanyat el gall, aquest se’l quedi l’amo -. Fins a mitjans dels anys vuitanta era usual que aquests premis els portés l’agutzil, penjats d’una llança, encapçalant la comitiva darrera la qual hi anaven els músics, seguits dels majorals i els guanyadors de les corrides, fins arribar a l’Ajuntament, on es feia l’atorgament de premis. La llunyania dels circuits posteriors –el barranc de la Peixera i el circuit de la Fontxinxella- va ocasionar la pèrdua d’aquesta tradició.
  
• Queda encara un darrer element que té, podríem dir, un valor psicològic o component afectiu, i és la creença que el fet d’haver dut l’animal a beneir als Tres Tombs i que l’aviador doni la sortida tot advocant el Sant, fa impossible que cap genet prengui mal en la competició.

Si us interessa veure imatges de les corrides que es fan al carrer Clots, el diumenge, podeu clicar:

• Corrides de cavalls
• Corrides de matxos
• Corrides de rucs

El program de la festa de Sant Antoni 2011

Podeu trobar el text complert d'aquest article a: PUBILL, Biel Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (343-359), dins a Actes de les Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner-6. Edita CERE. Gràfiques del Matarranya, 2007.

La corrida del ruquet

LA CORRIDA DEL RUQUET

Us presento el joc de taula La corrida del ruquet, editat el gener de 2005 amb la intenció de donar a conèixer la festa de Sant Antoni d'Ascó des del vessant més lúdic, a través d'un joc senzill com és el de l'oca, donant a conèixer particularitats i elements patrimonials de la festa i del poble a través d'atractius dibuixos. En aquest cas el fil conductor és el d'un ruquet -figura entranyable de les corrides que se celebren a la població-, i és a través d'ell que anem fent el recorregut per les diferents caselles que ens acosten a conèixer més i millor la nostra festa.

Una mica d’història
La llegenda explica que, durant el setge de Troya, els guerrers grecs s’avorrien i per a distreure’s van inventar un seguit de jocs entre els quals hi hauria el conegut joc de l’Oca, obra Palámedes, fill del rei d’Eubea i nét de Poseidó.
L’arqueologia ens aporta informació preciosa sobre el taulell més antic de l’oca. Es tracta d’un disc anomenat de Phaistos, descobert a Creta l’any 1908 i datat cap a l’any 2000 a.C. consistent en un disc pla d’argila, d’uns 20 cm de diàmetre, amb una línia en espiral amb 31 caselles en una cara i 30 a l’altra i on ja apareixen 8 caselles amb ocells molt grans -tal vegada oques-.
A la península la referència més antiga d’aquest joc la trobem l’any 1587 quan, el florentí Francesco de Médicis obsequià al rei Felip II amb aquest joc que, ràpidament, causa autèntic furor a les diferent corts europees.

Una curiositat que ens aproxima al joc
És interessant apuntar que l’oca, des de l’antiguitat, ha estat considerat un animal totèmic de caràcter benèfic que acompanyava les ànimes en el seu viatge a l’infern, per tot això, ha tingut des dels seus orígens, un fort component esotèric.
El llenguatge simbòlic de l’oca el trobem, però, en el peu. Si ens fixem en la seva petja descobrirem una imatge que ens recordarà, ni més ni menys, que a la creu de l’Orde del Temple que, curiosament, tant va marcar la història d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.

Del Joc de l’oca a La corrida del ruquet!
El joc de l’oca es caracteritza perquè no requereix reflexió, ni càlcul, permet associar idees, aprendre coneixements i possibilita el joc entre generacions. Això ha fet que a partir del segle XVII inspirés infinitat de jocs educatius i moralitzants que s’anaven adaptant a tot tipus de temàtica (històrica, geogràfica, religiosa, científica, gastronòmica, política, propagandística…).
El convenciment de que tenim una riquesa patrimonial que cal conèixer i preservar però també, i no menys important, que cal projectar amb orgull i seriositat, ens va conduir a crear aquest joc de La corrida del ruquet a semblança del de l’oca, amb la voluntat de fer una eina pràctica i àgil, a través de la qual, tot jugant, coneguéssim els nostres referents d’identitat.
La corrida del ruquet vol ser un veritable laberint iniciàtic vers el coneixement d’aquest nostre patrimoni més significatiu de la mà d’aquest ruquet que tant identifiquem amb la nostra festa. Que Sant Antoni mos guardo!

Regles del joc:

De ruc a ruc i tiro a veam què hem surt
2.- Has pujat al llaüt! N’avances vuit
6.- D’Ascó és símbol el castell, per això n’avances un parell
10.- La foguera de Sant Antoni faria ballar la jota fins i tot al dimoni! Ves a la casella 19
12.- Si birla fas, tres avançaràs
17.- De barca a barca (24), i tires una altra vegada
21.- Sant Pere Màrtir t’ajuda a avançar en la teva cursa. Ves a Santa Paulina (38)
26.- De dau a dau. Torna a tirar a veure què et cau
30.- Sant Antoni mos guardo! De prendre mal i de fen, per això avancem fins al tren (35)
31.- A la sínia has caigut i una tirada has perdut
34.- Al Pas de l’Ase t’estaràs fins que un tres no trauràs
44.- A la Roca de la Bruixa t’hi estaràs fins que un tres no trauràs
48.- La Processó de l’Angelet! En comptes set
52.- A la Capelleta del Carme has arribat, avança la novena com és arrelat (61)
57.- A la vora del riu no t’hi facis el niu. Retrocedeix fins a l’inici
62.- El caragol sols surt quan plou. Espera fins que algú caigui en una casella que tingui un nou

RULES
FROM DONKEY TO DONKEY AND LET'S SEE WHAT I GET

2. You have reached the boat. Walk on one step.
6. The castle is asymbol of Asco's town, you can walk on two steps.
10. Saint Antoni's fire makes everybody dance, even evil! Walk on to step 19
12. Thanks to the bowls you can walk on three steps.
17. From boat to boat (24) and throw again.
21. Saint Peter Martyr helps you on your race. Walk to Saint Paulina (38)
26. From dice to dice. Throw again and let's see what you have.
30. “Sant Antoni mos guardo” (Saint Antoni keeps us in safe). Being hurt and doing so, walk on to the train.
31. You have fallen in the well so you have lost your turn.
34. You will be in “Pas de l'ase” (donkey's path) until you get a three.
44. In “La Roca de la Bruixa” (witch's rock) will be until you get a three.
48. Angel's Parade. You walk on seven.
52. To the Carme's chapel you have arrived, walk on nine.
53. Don't make your nest in the riverside. Go back to the beginning.

THE SNAIL GOES OUT WHEN IT RAINS. WAIT UNTIL SOMEBODY STAYS IN A STEP WITH A NINE.

Idea, comentari històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Col·labora: Associació Cultural Lo Llaüt. Ascó
Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 1000 jocs
Dipòsit legal: T-1715/2004
Ascó, gener de 2005

Si esteu interessats en adquirir el joc, al preu de 5 euros, podeu posar-vos en contacte a través d'aquesta adreça o bé amb l'associació cultural Lo Llaüt.

Sant Antoni: Festa Patrimonial d'Interès Nacional

Els propers dies 14, 15, 16 i 17 Ascó viurà la seva Festa Major d'hivern més participativa i sentida, la festa de sant Antoni.
Aquesta festa ja fou declarada l’any 2005 com a festa d’interès comarcal per part del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. El 2010 el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va aprovar declarar la Festa de Sant Antoni d'Ascó com a “Festa Patrimonial d’Interès Nacional”. El Govern també va aprovar la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Amb aquesta declaració, la Festa de Sant Antoni d’Ascó es situa al capdamunt de les festes amb més importància del Principat de Catalunya. La catalogació de “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” representa el màxim reconeixement i grau de protecció respecte el patrimoni festiu de Catalunya, i comporta un compromís de gestió que hauria d’assegurar la pervivència d’aquesta celebració així com una major difusió de la festa en qüestió. Recordem que entre els actes característics i singulars de la festa trobem la recollida de la llenya que deixen els veins a les voreres dels carrers i que servirà per alimentar una gran foguera durant els dies que dura la festa, la plega pels carrers de la localitat amb els majorals i clavari, acompanyats del mossèn i els músics, els tradicionals Tres Tombs i la benedicció dels animals, l’ofici solemne al sant, les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que es repeteixen el dies que s’organitza la festa. També és tradicional la lectura del pregó a càrrec d’un personatge popular o una personalitat, l’encesa de la foguera, a càrrec de les autoritats i els tres majorals de la festa, que cedeixen el relleu als nous organitzadors (aquesta festa encara es mantenen els càrrecs tradicionals de Clavari i Majorals, que són els encarregats d’organitzar la Festa), ballades de jotes (la jota d’Ascó és un testimoni folklòric molt singular) al voltant de la foguera i menjar i música per ballar. I l'organització de jocs tradicionals de festa a la plaça de l'església.

Amb els millors desitjos...

A tots aquells que estimeu la vida i l'enteneu com un jugar plegats, afrontant els reptes però defugint el conflicte, competint però amb complicitat i civisme, donant prioritat al plaer compartit... a tots vosaltres, amics, us adreço la meva felicitació.

Jugant amb números i lletres

Quan les lletres i els números es posen a jugar podem tenir sorpreses com les que reprodueixo. Sabries llegir aquest text? Si ho aconsegueixes t'invito a que n'escriguis un i me'l facis arribar!

C13R70
D14
D3
V3R4N0
3574B4
3N
L4
PL4Y4

0853RV4ND0
A D05 CH1C45
8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4,
357484N 7R484J484ND0 MUCH0
C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0
D3 4R3N4 C0N 70RR35,
P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735.
CU4ND0 357484N 4C484ND0
V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0
70D0 R3DUC13ND0 3L C4571LL0
4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4.
P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0; C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 LL1364 4 D357RU1R 70D0, S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.

Els videjocs de la mà d'Eduard Punset

Una bona amiga m'ha aconsellat veure el documental "No me molestes, mamà. Estoy aprendiendo", on Eduard Punset entrevista a Marc Prensky, segons sembla expert en educació del futur -encara que no sé com es pot ser expert d'alguna cosa que encara ha de venir!-.

Tanmateix el vídeo, que dura encara no 30', és prou interessant doncs és ple de reflexions entorn a les suposades avantatges que ofereixen els videojocs, moltes de les quals certament comparteixo i que incentiven continuar inventant o provant activitats properes als interessos dels alumnes.

El documental es fonamenta en un parell d'arguments que cada cop escoltem més:

• La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
• En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.

El millor que té la xarxa, en aquest cas, és poder-la utilitzar no tant per a veure el documental, sinó per a llegir les conclusions a les quals arriben persones anònimes que donen la seva opinió. He fet un petit exercici de recollida d'opinions que apareixen en relació al vídeo i us deixo amb aquestes reflexions:

• Ahora creo que mis hijos pueden ser analfabetos digitales sino les compro alguna consola -el programa a aconseguit posar la por al cos, el dubte als qui no creiem gaire amb tanta tecnologia!-.
• A mi me gustaría matizar que yo entiendo la educación como algo más que preparar a los niños para el trabajo que tengan que desempeñar cuando sean adultos. ¿No tiene sentido en sí la infancia? -quina pregunta més bonica-
• Creo que los videojuegos pueden enseñar destrezas, pero todo producto comercial (no educativo) tiene como objetivo "vender" diversión, no ayudar a aprender. Nos dice que pueden aprender a resolver conflictos y tomar rápidas decisiones, pero son decisiones que puedes "deshacer", que no tienen consecuencias reales (tienes muchas vidas, puedes reiniciar partida) -i la vida d'ensenya que no sempre pots reiniciar-la!-
• Utilizar herramientas innovadoras no nos hace innovadores. Es la actitud que se fomenta la que nos convierte en creativos -l'actitud és fonamental, un dels problemes de les aules és precisament la pèrdua d'aquesta actitud per part del docent-.
• Creo que la mejor forma de aprendisaje saludable para nuestros jóvenes y para nosotros , los mayores , es la variedad -i tant, de tot i en la justa mesura-.
• El sobresaliente en inglés que saqué en selectividad se lo debo en gran parte a los videojuegos -la crítica l'hauria de fer als profes d'anglès que va tenir, si hagués llegit revistes, llibres o prospectes en anglès, o visualitzat pel·lícules hagués tret el mateix excel·lent-.
• El sistema educativo, usará los ordenadores, como en su tiempo se usaron los pizarrines y las tizas. Pero eso no significa, que salgan mejores estudiantes o mejores mujeres y hombres -i aquí hi estem pràcticament d'acord els docents. L'ordinador és un recurs o una eina més, complementària, i com a bona eina ens ha de permetre sumar.

Exposició sobre el caganer

Des del 4 de desembre i fins al 16 de gener podeu gaudir d'una exposició única sobre el caganer, figura entranyable del pessebrisme català.

La mostra, que està localitzada a la seu d'Artesania de Catalunya, al carrer dels Banys Nous, 11, és organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya en col·laboració amb els Amics del Caganer.

Si vàreu poder veure la petita mostra de caganers que es va fer el passat cap de setmana 4 i 5 a Ascó, ara acabareu de tenir una visió molt àmplia d'aquest món que és el col·leccionisme de caganers, amb més de 200 figuretes molt ben exposades.

Entrada lliure i gratuïta.

Cantarelles del Tió

S'acosta Nadal i en algunes cases ja ha arribat el Tió. A casa nostra, a principis de desembre, se'ns apareix de cop i volta, i és que el fred fa que el Tió deixi la muntanya i baixi de la Serra a buscar l'escalfor de les nostres llars.
Si a casa vostra també us ha arribat el vostre Tió i no sabeu cap cantarella que el pugui fer cagar força, us aconsello aquest enllaç on trobareu cançons que canten els nens i nenes de la Ribera d'Ebre.