dimecres, 12 de gener de 2011

Corrides de cavalls, rucs i matxos a Ascó

Els dies 14, 15 i 16 de gener tindran lloc a Ascó les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que secularment ha organitzat aquesta població riberenca en el marc de la festa de Sant Antoni.
És clar que el model de festa de Sant Antoni, a Ascó, es caracteritza per haver sabut trobar un equilibri perfecte entre els elements que secularment l’han sustentat, això és, la vessant religiosa (amb les figures dels majorals, la plega, els Tres Tombs i la benedicció dels animals); la lúdica festiva (centrada en l’activitat de plaça, amb el ball de la típica jota entorn la foguera com a eix vertebrador); i la vessant lúdica competitiva (que tindria en les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos el màxim exponent i, com a complement perfecte, els jocs de plaça, que d’uns anys ençà s’han recuperat en el marc de la festa).
Aquí ens interessa precisament aquesta darrera vessant lúdica competitiva centrada en les corrides de cavalls, rucs i matxos.

Elements distintius de les corrides

  • Si és cert que la festa de sant Antoni a Ascó es caracteritza per un corpus d’elements que han perdurat en el temps, no ho és menys que les pròpies corrides de cavalls, rucs i matxos conserven uns ingredients que la personalitzen. Vegem-los:
    Al circuit, un cop els majorals han enllestit les inscripcions, aquests cedeixen la iniciativa a l’aviador, càrrec de responsabilitat a qui se sotmeten tots els genets, avalat per una normativa consensuada i coneguda per tothom, i que ja el 1925 es recollia a l’article 26 de les Ordenanzas Municipales d’Ascó: “Los que en las corridas que con motivo de festejos públicos se celebraran según costumbre en esta localidad, tocasen, pegasen e hicieren señas con palos a las caballerías que tomen parte a ellas e hicieren ademanes que pudieran espantarlas o extraviarlas del rumbo que deben seguir, pagarán la multa correspondiente.”
A més, l’aviador, amb un totxo, és l’encarregat de marcar a terra la ratlla de sortida i de controlar els animals que no la sobrepassin fins que, al crit de “Sant Antoni mos guardo!” i tot deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la carrera.

  • Ara és quan els animals prenen el màxim protagonisme. S’inicia la corrida. Els membres de l’Agrupació Musical d’Ascó, parapetats dalt d’un remolc a la línia d’arribada, pendents i expectants a l’aviada, anuncien l’inici tocant la particular música de les corrides que es pot escoltar, exclusivament, amb motiu d’aquestes carreres per Sant Antoni. Acabada la frase musical, els instruments emmudeixen i són els crits dels genets i del públic, que anima i aplaudeix, els que trenquen el silenci.
    Si la corrida és de cavalls aquests surten quasi desbocats i embogits pels crits i la tensió acumulada. Si és el cas dels matxos aquests, ferms i menys àgils, corren més tranquils, quasi amb cadència constant. I si la corrida és de rucs la hilaritat col·lectiva es desferma en veure els animals fer la seva, ignorant les ordres obsessives dels genets, normalment inexperts, que fressen perquè els facin cas, obstinadament, sense aconseguir-ho, repetint-se les caigudes a tort i a dret – val a dir que una altra característica és que sempre matxos i rucs s’han muntat a pèl -.

    A la darrera corba, quan els animals capdavanters emprenen la recta d’arribada, els nostres músics recuperen la melodia donant a entendre que la corrida arriba a la fi i que qui primer creui la línia d’arribada guanyarà. No hem d’oblidar pas que és la festa dels animals i és l’animal qui guanya la corrida, independentment que creui la línia d’arribada amb o sense genet.

  • Un element simbòlic important que destaca i que no es pot dissociar de les corrides són els tradicionals premis, consistents en un gall per al primer i el segon i una gran ceba per al tercer d’arribar - alguns informants assenyalen que antigament al segon es donava una gallina o un pollastre o bé un conill -. Sense que res hi hagi d’estipulat no és estrany que es parteixi el premi entre corredor i propietari i, sovint, en cas d’haver guanyat el gall, aquest se’l quedi l’amo -. Fins a mitjans dels anys vuitanta era usual que aquests premis els portés l’agutzil, penjats d’una llança, encapçalant la comitiva darrera la qual hi anaven els músics, seguits dels majorals i els guanyadors de les corrides, fins arribar a l’Ajuntament, on es feia l’atorgament de premis. La llunyania dels circuits posteriors –el barranc de la Peixera i el circuit de la Fontxinxella- va ocasionar la pèrdua d’aquesta tradició.
  • Queda encara un darrer element que té, podríem dir, un valor psicològic o component afectiu, i és la creença que el fet d’haver dut l’animal a beneir als Tres Tombs i que l’aviador doni la sortida tot advocant el Sant, fa impossible que cap genet prengui mal en la competició.

Si us interessa veure imatges de les corrides que es fan al carrer Clots, el diumenge, podeu clicar:

El program de la festa de Sant Antoni 2011

Podeu trobar el text complert d'aquest article a: PUBILL, Biel Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (343-359), dins a Actes de les Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner-6. Edita CERE. Gràfiques del Matarranya, 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada