Amb el nom de Xafa-la! el gener de 2006 es va editar, a Ascó, un joc de memòria que recull imatges representatives de la festa de Sant Antoni a la nostra població. Així el joc tenia una doble finalitat, d'una banda la diversió que comporta en sí mateix i d'altra, simultàniament, ésser un producte de difussió del patrimoni asconenc. En aquest sentit cal remarcar que dins de la caixa que recull les peces hi trobem informació sobre la festa de Sant Antoni:Sota l’advocació de Sant Antoni, la Vila d’Ascó s’endinsa en la seva Festa Major d’Hivern, que es celebra a l’entorn del dia 17 de gener, caracteritzada per perpetuar tot un seguit de tradicions seculars:
Clavari i Majorals, figures que ostenten tres persones durant tres anys i que tenen cura, amb el Mossèn, de preparar la Festa –a Ascó en tenim noticia des l’any 1739-. El Clavari, és un càrrec rotatori que té l’honor de custodiar la imatge del Sant a casa seva durant l’any. La perpetuació de la Festa ha necessitat de la dedicació de la llarga llista de Majorals que s’han anat passant el relleu convertint Sant Antoni en unes diades sentides entre els veïns.
La plega. Capta popular de diners que, temps enrere, servia per ajudar a sufragar les despeses de la celebració.
Els Tres Tombs i els animals. A Ascó no s’ha desvirtuat el sentit religiós dels Tres Tombs i es realitza el tradicional seguici encapçalat pel Clavari, que sosté l’estendard del Sant, acompanyat pels Majorals i el mossèn i molts veïns del poble amb els seus animals. Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, el mossèn al Pla de l’Església, beneeix els animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït. Tot acompanyat amb els acords de l’Agrupació Musical d’Ascó.
Les corrides de cavalls, rucs i matxos. Un dels elements més importants de la Festa són les Corrides -que és la forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs-. Al crit de Sant Antoni mos guardo! s’avien els animals, premiant-se els tres primers classificats tal com marca la tradició: gall pel primer i el segon i ceba pel tercer.
Amb la tarda de jocs populars a plaça es recorda les divertides estones d’esbargiment d’abans, amb jocs com la corrida de la forca, la tirada de birles, el joc de la trisella, l’estirada de corda o la trencada de tupins.
La foguera que s’encén al bell mig del Pla de l’Església s’alimenta de la llenya que, els dies previs a la festa, han deixat els veïns a les portes de les cases i esdevé, per Sant Antoni, un element simbòlic de la festa. Al seu voltant es balla ininterrompudament la Jota d’Ascó, la dansa pròpia del poble, ballada per parelles, una rere l’altre i interpretada pels músics locals. La tradició mana, al noi, que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. Els vells conten que si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la noia, tenia dret a fer-li un petó. Avui, en mig del xivarri festiu de la plaça encara podem escoltar el XAFA-LA!
Crèdits:Idea i documentació: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada