divendres, 29 de novembre de 2019

Mostra de joguines berbers

L'escola Sant Miquel d'Ascó exposa, fins al 14 de desembre, una variada mostra de joguines berbers. La iniciativa ha sortit de l'alumnat Ibtissam Mahouba, que cursa 2n de batxillerat a l'Institut de Flix i que està fent el seu treball de recerca sobre els jocs i les joguines dels berbers
Es tracta d'un treball eminentment etnogràfic que suposa, bàsicament, la recerca en fonts orals així com la recollida de materials de joc o, en alguns casos, la construcció d'aquests donat que s'han de construir a partir dels relats.
Les imatges mostren algunes joguines ben conegudes per nosaltres (corda de saltar, boles, cèrcols, trenets, pilotes...) però que estan fetes amb materials recuperats o reciclats. Fixeu-vos en la pilota feta a partir d'anar cremant i desfent, amb cura, botelles de plàstic, o bé el trenet fet amb llaunes.
La mostra consta de dos vitrines amb un total de 33 joguines. D'aquestes, com acabem d'indicar, n'hi ha ben poques de comprades ja que les característiques de la cultura berber i el context on tradicionalment es desenvolupava no facilitava l'accés a comerços on comprar joguines.
De tots els materials exposats sols destacaríem la baldufa de fusta com a joguina comprada, junt amb una tenda per a nines.
Fixem-nos també amb les nines i la fireta, tot manufacturat. La nina és del tipus característic de la zona de l'interior de l'Atles. Eren nines fetes de canya i abillades i guarnides amb retalls de roba, restes de llana, cordills i altres petits objectes que s'aprofitaven per a personalitzar la nina i fer-la a tractiva a ulls d'infant -podeu trobar com fer aquest tipus de nina al llibre Quina canya! Joguinetes.
Un altre bon exemple de reciclatge i de jugar innocent és el dels caramels. Aneu en compte si els voleu menjar... dins hi ha una pedreta!!!
I per fi destacar, encara, un parell de jocs de taula o de tauler. El primer s'anomena sig i es fa amb dos canyes esberlades per la meitat, d'aquesta manera s'obtenen 4 canyetes. El joc és simple: es deixen caure les 4 canyetes alhora i, segons com cauen -cares còncaves o convexes- es té una puntuació determinada.

El segon joc, thifar, es practicava directament a la terra o a l'arena de les zones desèrtiques o àrides. Per a jugar cal fer 6 forats, paral·lels tres a tres, que contenen 4 caragols cadascun. A partir d'aquí el joc segueix una dinàmica semblant als jocs de mancala, recollint tots els caragols i seguint la direcció contrària a les agulles del rellotge es van recollint i passant els caragols d'un forat a un altre.

Cap comentari:

Publica un comentari