Kilian
Jornet ha guanyat, per segon any consecutiu, la
Hardrock, una de les curses d'ultradistància més dures del món. Jornet
ha sabut repetir l'estratègia de l'any passat i s'ha imposat amb un temps de 23 hores, 28 minuts i 10 segons.
"Estic
molt satisfet de la cursa, és molt especial córrer el mateix recorregut però en
sentit invers. M'agrada l'ambient que es viu a la carrera i la fauna i la flora
que es pot veure durant el recorregut. Hi ha hagut moments durs però això és el
que fa que aquesta prova sigui encara més especial. Aconseguir batre el rècord en els dos sentits és molt
especial per a mi", explicava Kilian Jornet.
Jornet
arribava a la Hardrock sense gaires quilòmetres a les cames, però amb moltes
hores passades a l'alta muntanya. L'aclimatació en altura pot haver estat un
dels motius del bon rendiment de Jornet, en una
prova dura i molt tècnica.
La
Hardrock és una prova de 100 milles
(160km) amb un desnivell acumulat de 20.722 metres, que es disputa al voltant
de la serralada de San Juan, al sud de l'estat de Colorado. Les condicions són
dures per als atletes. D'una banda, cal tenir en compte l'altitud, ja que
s'escalen pics de més de 3.700 metres fins a 13 vegades, amb el punt més alt
del recorregut, Handies Peak, a 4.218 metres. De l'altra, cal tenir en compte
la tecnicitat en zones molt remotes i les condicions climàtiques, sovint amb
neu i tempestes elèctriques.
Una
de les particularitats d'aquesta cursa és que cada any es corre en un sentit
diferent. Així, aquest any es corria en sentit contrari a les agulles del
rellotge. Si l'any passat Jornet ja va establir un nou rècord en la prova,
aquest any també ho ha fet en sentit invers, ja que ha superat en gairebé una
hora el temps que havia imposat el francès
Seb Chaigneau el 2013 amb 24 hores i 25 minuts.
Pel
que fa a l'edició d'enguany, la prova va començar divendres a les 6 del matí
(hora local). Kilian Jornet va sortir al capdavant al costat del canadenc Adam Campbell, que va acabar tercer l'any
passat. Durant les primeres hores, els dos atletes van compartir el lideratge
de la prova. Cap al quilòmetre 50 Jornet va avantatjar Campbell en uns minuts i
arribava a l'avituallament de Handies Peak, el punt més alt del recorregut, amb
sis minuts d'avantatge sobre el canadenc. A partir d'aquí, va anar augmentant
la distància, a un ritme còmode i àgil.
Cap
a la meitat del recorregut, Kilian va córrer acompanyat per un 'pacer' durant
una estona. Aquesta figura, que no existeix a les carreres europees, és un
corredor que està autoritzat a córrer al costat de l'atleta durant un tram per
motivar-lo i donar-li ànims. Rickey
Gates, company d'equip del Team Salomon, va ser en aquest cas el 'pacer' de Kilian, i van arribar junts a
Telluride (al quilòmetre 115) després de 15 hores i mitja. Jornet es trobava
bé, segons explicava: "A partir del quilòmetre 50 m'he començat a
distanciar d'Adam. M'he trobat molt bé durant tota la cursa, i he tingut
sensacions bones durant tot el recorregut".
El
clima va ser, un cop més, un de les grans protagonistes en aquesta cursa. Els
corredors van haver de suportar pluja, vents forts i fins i tot nevades, a més
de grans quantitats de neu acumulades en alguns pics.
La
foscor i el mal temps van fer que Jornet
agafés un camí equivocat prop del quilòmetre 132, que li va fer perdre uns quaranta minuts sobre el temps
previst. Malgrat tot, Jornet avançava sense parar a través de les muntanyes de
San Juan. "Vaig tenir alguns problemes al llarg del recorregut. Em vaig
perdre prop d''Oscar's pass' i hem tingut mal temps en alguns punts, fins i tot
ha estat nevant durant 20 minuts! Però en realitat això és la salsa de les
curses, i el que fa que la Hardrock sigui especial".
Finalment,
al voltant de les 5.15 h de la matinada, un Kilian Jornet somrient arribava de
tornada a Silverton, i aconseguia la victòria per segon any consecutiu. En
arribar va besar la "Hardrock", una cerimònia típica d'aquesta prova,
en què cal besar una roca esculpida amb un moltó. El podi l'han completat Mike Foot i Adam
Campbell.
Kilian
Jornet comentava: "És molt especial haver fet la carrera en els dos
sentits de la marxa, i també batre el rècord en els dos. Aquesta és sens dubte una
de les meves proves preferides, salvatge i tècnica, que ens obliga a donar el
millor de nosaltres mateixos com a corredors".
Amb
aquesta victòria, Jornet segueix augmentant la seva llegenda en el món de les ultratrails.
Sols un breu comentari:
Avui
que no se sap què és la cultura de l’esforç, esportistes com Killian Jornet ens
mostren un camí basat en l’esforç, en la tenacitat, en la perseverança, en la superació...
en el respecte cap a un mateix per a donar i oferir el millor que tenim dins.
Un fantàstic exemple a seguir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada