dilluns, 13 de juliol de 2015

Kilian Jornet, el triomf de la tenacitat

Llegeixo a l'ARA:

Kilian Jornet ha guanyat, per segon any consecutiu, la  Hardrock, una de les curses d'ultradistància més dures del món. Jornet ha sabut repetir l'estratègia de l'any passat i s'ha imposat amb un  temps de 23 hores, 28 minuts i 10 segons.
"Estic molt satisfet de la cursa, és molt especial córrer el mateix recorregut però en sentit invers. M'agrada l'ambient que es viu a la carrera i la fauna i la flora que es pot veure durant el recorregut. Hi ha hagut moments durs però això és el que fa que aquesta prova sigui encara més especial. Aconseguir  batre el rècord en els dos sentits és molt especial per a mi", explicava Kilian Jornet.
Jornet arribava a la Hardrock sense gaires quilòmetres a les cames, però amb moltes hores passades a l'alta muntanya. L'aclimatació en altura pot haver estat un dels motius del bon rendiment de Jornet, en una  prova dura i molt tècnica.
La Hardrock és una prova de  100 milles (160km) amb un desnivell acumulat de 20.722 metres, que es disputa al voltant de la serralada de San Juan, al sud de l'estat de Colorado. Les condicions són dures per als atletes. D'una banda, cal tenir en compte l'altitud, ja que s'escalen pics de més de 3.700 metres fins a 13 vegades, amb el punt més alt del recorregut, Handies Peak, a 4.218 metres. De l'altra, cal tenir en compte la tecnicitat en zones molt remotes i les condicions climàtiques, sovint amb neu i tempestes elèctriques.
Una de les particularitats d'aquesta cursa és que cada any es corre en un sentit diferent. Així, aquest any es corria en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si l'any passat Jornet ja va establir un nou rècord en la prova, aquest any també ho ha fet en sentit invers, ja que ha superat en gairebé una hora el temps que havia imposat el francès  Seb Chaigneau el 2013 amb 24 hores i 25 minuts.
Pel que fa a l'edició d'enguany, la prova va començar divendres a les 6 del matí (hora local). Kilian Jornet va sortir al capdavant al costat del canadenc  Adam Campbell, que va acabar tercer l'any passat. Durant les primeres hores, els dos atletes van compartir el lideratge de la prova. Cap al quilòmetre 50 Jornet va avantatjar Campbell en uns minuts i arribava a l'avituallament de Handies Peak, el punt més alt del recorregut, amb sis minuts d'avantatge sobre el canadenc. A partir d'aquí, va anar augmentant la distància, a un ritme còmode i àgil.
Cap a la meitat del recorregut, Kilian va córrer acompanyat per un 'pacer' durant una estona. Aquesta figura, que no existeix a les carreres europees, és un corredor que està autoritzat a córrer al costat de l'atleta durant un tram per motivar-lo i donar-li ànims.  Rickey Gates, company d'equip del Team Salomon, va ser en aquest cas el  'pacer' de Kilian, i van arribar junts a Telluride (al quilòmetre 115) després de 15 hores i mitja. Jornet es trobava bé, segons explicava: "A partir del quilòmetre 50 m'he començat a distanciar d'Adam. M'he trobat molt bé durant tota la cursa, i he tingut sensacions bones durant tot el recorregut".
El clima va ser, un cop més, un de les grans protagonistes en aquesta cursa. Els corredors van haver de suportar pluja, vents forts i fins i tot nevades, a més de grans quantitats de neu acumulades en alguns pics.
La foscor i el mal temps van fer que  Jornet agafés un camí equivocat prop del quilòmetre 132, que li va fer  perdre uns quaranta minuts sobre el temps previst. Malgrat tot, Jornet avançava sense parar a través de les muntanyes de San Juan. "Vaig tenir alguns problemes al llarg del recorregut. Em vaig perdre prop d''Oscar's pass' i hem tingut mal temps en alguns punts, fins i tot ha estat nevant durant 20 minuts! Però en realitat això és la salsa de les curses, i el que fa que la Hardrock sigui especial".
Finalment, al voltant de les 5.15 h de la matinada, un Kilian Jornet somrient arribava de tornada a Silverton, i aconseguia la victòria per segon any consecutiu. En arribar va besar la "Hardrock", una cerimònia típica d'aquesta prova, en què cal besar una roca esculpida amb un moltó. El  podi l'han completat Mike Foot i Adam Campbell.
Kilian Jornet comentava: "És molt especial haver fet la carrera en els dos sentits de la marxa, i també batre el rècord en els dos. Aquesta és sens dubte una de les meves proves preferides, salvatge i tècnica, que ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos com a corredors".
Amb aquesta victòria, Jornet segueix augmentant la seva  llegenda en el món de les ultratrails.
 
Sols un breu comentari:
Avui que no se sap què és la cultura de l’esforç, esportistes com Killian Jornet ens mostren un camí basat en l’esforç, en la tenacitat, en la perseverança, en la superació... en el respecte cap a un mateix per a donar i oferir el millor que tenim dins. Un fantàstic exemple a seguir!

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada